Diari digital de la comarca de Sóller
Dilluns, 24 de juny de 2024   |   11:23
 
Enquesta  
Quina nota poses als partits de l’oposició després d’un any de legislatura?

0 - 2‘5
2‘5 - 5
5 - 7‘5
7‘5 - 10
 
Entrevista
31/05/2024 | 14:16
Jaume Freixas:
“Abans el carter quasi formava part de la família”
Guillem Puig

Jaume Freixas Capó -59- complirà el proper 7 de juny els 60 anys i iniciarà una nova etapa de la seva vida, la jubilació, deixant des d’aquest moment de formar part de la quotidianitat sollerica com a carter. Freixas finalitzarà així un periple de 36 anys i alguns mesos repartint noves -ja sigui en forma de cartes o paquets- a bona part dels habitants de la vall, una vida com a carter que s’inicià el 1986 quan començà realitzant substitucions i suplències estiuenques d’altres carters.

Pregunta.- Com arribà al món de Correus?
Resposta.- El 1986 vaig saber per ma mare que a Correus cercaven algú per fer feina de manera temporal -durant els estius- i m’hi vaig presentar. Fins a la data jo ajudava al bar familiar -Cal Nanu- i també havia realitzat diverses feines temporals com cambrer o manobre. Fou així com vaig arribar a Correus en el moment que Joan Riutort era el director de l’oficina. En un principi era només per a l’estiu i hi vaig fer feina durant dos anys, que foren seguits de més temporades fins que el 1992 vaig treure les oposicions i ja hi vaig quedar de manera definitiva.

P.- Quines particularitats presenta Sóller que el pugui diferenciar d’altres localitats pel que fa al repartiment del correu?
R.- Realment és força semblant a la resta de municipis que bàsicament es caracteritzen per comptar amb un nucli urbà i diversos enllaços rurals que bàsicament afecten a les barriades més allunyades del centre com Biniaraix o el Port o als nuclis veïns com Deià i Fornalutx. Pel que fa a aquests enllaços rurals, antigament solien comptar amb una petita oficina pròpia -a Fornalutx encara segueix, però a Deià fou substituïda per un local propi de l’ajuntament-; en aquells anys els carters d’aquests enllaços rurals no opositava, sinó que l’exercia qui posava l’estafeta així com un mitjà de locomoció -com era el cas de la família Sastre a Fornalutx-.

P.- Quines qualitats són imprescindibles per fer de carter?
R.- Avui en dia, saber conduir una moto, tenir una bona capacitat memorística i, sobretot, tenir interès per aprendre.

P.- El de carter és una feina amb pujades i baixades de feina?
R.- Sí: antigament hi havia una forta pujada per Nadal -fins i tot rebíem una bonificació per fer front a l’allau de feina que ens queia al damunt- i a l’estiu, pel volum de postals que s’enviaven. Actualment la feina de repartiment de cartes ha baixat molt a favor de la paqueteria. Val a dir que la irrupció del món informàtic i les tendències d’estalvi ecològic han provocat una baixada pel que fa al nombre de cartes enviades.

P.- La gent ha perdut el costum d’enviar missives particulars?
R.- Sí, molt. En l’actualitat qui més envia postals i cartes són la gent que viu aquí però que té família a fora, els estrangers residents; mentre que la banca ja no envia tanta de paperassa, igualment passa com empreses locals com U Energia que ja envia molta factura de manera informàtica, per tal d’estalviar paper. En general he de dir que es tracta d’un segment de gent major, ja que el jovent és més partidari de noves tecnologies com el WhatsApp.

P.- Els bancs encara acaparen bona part de la seva feina?
R.- Més antigament que no a dia d’avui ja que, només per posar un exemple, quan vaig començar hi devia haver cinc o sis bancs més que no ara i encara s’utilitzava el correu per poder tenir la informació rutinària a l’abast.

P.- Com és la jornada laboral d’un carter?
R.- Abans, el correu ens arribava en el tren en dues tongades diferents -a les nou del matí i a les quatre del capvespre-; per la qual cosa hi havia d’haver un carter de guàrdia els capvespres per dur al tren de les quatre el que s’havia generat durant el dia. Actualment, el correu ens arribà en camió directament a l’oficina devers les set i mitja i se’n duu el que hem generat a les dues i mitja. Un cop arribat el correu procedim a escampar-lo i a seleccionar-lo per carters -destriant les possibles errades-; posteriorment passam a establir les rutes i a destriar el correu ordinari del certificat i passam a repartir-lo. En aquest sentit, vull dur que l’ordre és bàsic per fer de carter. Un cop finalitzat el repartiment, retornam a l’oficina i feim el que deim la liquidació -comprovant els entregats, els absents i els correus cobrats-; si hi ha res pendent ho guardam per a l’endemà i si hi ha correu especial -com és el cas de propaganda electoral i paperetes dels períodes previs a dates electorals- ho incorporam al repartiment que es farà el dia següent.

P.- Com ha vist canviar la feina de carter en aquests 36 anys?
R.- El canvi més gros ha vengut provocat per la informatització del servei de correu. Ha estat un procés progressiu que sovint hem hagut d’assumir els carters més joves, com és obvi; un procés que ha duit alguns canvis com la pràctica desaparició del servei de telegrafia -quan abans hi havia un carter que s’ocupava només dels telegrames-. La informatització dels serveis ens ha obligat a un procés de formació constant, així com a una modernització del servei: s’han substituït les carteres per una PDA i per a una motorització del servei.

P.- La figura del carter sempre ha anat associada a una figura amable i propera?
R.- Sí, sempre s’ha vist com una figura amigable; ara bé, antigament era una figura més propera que no és avui en dia. Aquest fet es deu al fet que a dia d’avui venen molts de carters que no són de Sóller i que, a més, hi venen de forma temporal, la qual cosa impedeix un major coneixement i confiança per ambdues parts.

P.- Expliqui’ns alguna anècdota?
R.- Per posar només un exemple; l’empresa no ens feia “paneres” per Nadal però sovint n’aconseguíem una només recollint els regals que els clients més habituals ens anaven lliurant en agraïment pel servei duit a terme. Això, ja s’ha perdut.

P.- Ha tengut mai problemes amb els cans?
R.- Clar que sí, això va inclòs amb la feina. Sobretot quan anaves a cases on solien tenir el ca fermat i -per qualsevol raó- el trobaves a lloure. Alguna mossegada me n’he duit de record. Són moments en què, realment, es passa molt malament.

P.- A principis d’aquest segle semblava que la feina de carter estava abocada a desaparèixer. Per què no fou així?
R.- Bàsicament per la irrupció del món de la paqueteria a gran escala. També val a dir que el món de les notificacions -Ajuntament, Hisenda, Cadastre, Seguretat Social...- ens ha ajudat força.

P.- Sent reconeguda la seva feina socialment?
R.- Sí: m’he sentit molt reconegut i valorat durant la meva trajectòria laboral. Tot i que -com és obvi- en algunes ocasions he hagut de fer front a algunes situacions poc agradables que he solucionat a força de diplomàcia i d’evitar discussions.

P.- Què li ha agradat més de la seva feina?
R.- El contacte directe amb la gent: m’agrada la feina de carrer que és entretenguda i permet un contacte personal i directe.

P.- I el que menys?
R.- Durant tres anys vaig fer feina d’oficina que no em desagradà, però que no tenia res a veure amb la de carrer. També durant un temps vaig exercir de cap de carters: havia de mostrar als carters novells, rebre queixes, encarregar-me de l’assimilació de les novetats, etcètera. Però no hi ha res com el contacte directe amb la gent.

P.- La gent té una visió idealitzada del carter?
R.- Tot i el meu amor per la feina de carter, la feina de carter no és tan ideal com la gent pensa: has de patir ruixades i assolellades; és una feina sofrida, menys ideal del que sembla. Actualment hi ha moltes empreses que es dediquen a repartir paquets i van a deixar el màxim de paquets per hora; per això es perd el contacte humà i directe amb les clients. Abans el carter era una figura única i personalitzada, la qual cosa es va perdent avui en dia.

P.- Pensà mai en deixar de fer feina de carter?
R.- No, i això que -a vegades- ho compaginava amb donar un cop de mà al bar de la família, però si hagués hagut d’escollir una de les dues feines, hagués escollit la de carter sense dubtar-ho.

P.- Li agradaria que un fill seu es dedicàs a fer de carter?
R.- De moment, no hi duien cap tipus d’interès. Quan eren petits em demanaven d’acompanyar-me, però jo no ho volia per por que no em destorbassin.

P.- Per acabar, què els diria als que fins fa poc foren els seus usuaris?
R.- Tan sols, vull dir-los que ha estat un plaer fer feina amb i per a ells; i que ho intentat fer el millor que he pogut i sabut. Aquests anys han estat uns anys molt macos on he pogut afermar un contacte directe, molt agradable i afectuós amb ells. Moltes gràcies i salut!



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a