El proper 28 de gener farà 130 anys que un grup de visionaris varen fundar l’empresa El Gas. Al director general d’U energia, Joan Manuel Grande, empresa hereva d’aquella matriu, li agrada recordar que “això era quan Alfons XIII tenia 4 anys”, mentre es troba ara dirigint una empresa dedicada a la distribució elèctrica, però també a les telecomunicacions i a l’energia neta.

Pregunta.- Com es gesta una transformació d’aquestes característiques d’una petita empresa local amb més d’un segle de tradició?
Resposta.- El gran canvi va venir l’any 2009 amb la liberalització del mercat elèctric. Qualsevol empresa podia venir a Sóller i Fornalutx a vendre electricitat i Endesa, per proximitat, es podia fer amb una clientel·la que sempre havia estat nostra. Aleshores ens vàrem haver de decidir, i optàrem per també nosaltres sortir a fora a cercar clients, i ens ha anat prou bé.

P.- I com va ser l’entrada en el sector de les telecomunicacions?
R.- Això va ser el 2013. Vàrem decidir dotar el municipi de Sóller de fibra òptica. Ningú en aquell moment tenia predisposició per fer-ho. I ho vàrem fer a consciència, arribant als llocs més amagats del municipi, i avui tenim el 50% dels usuaris amb nosaltres. Ara ens estam expandint per Mallorca i ens trobam encara en la fase de donar a conèixer la nostra marca.

P.- El balanç, per tant, és bo.
R.- I tant que sí; estam molt contents de com ha anat. Hem tengut molt bona resposta, i altres companyies ens han replicat. Encara que pugui no semblar-ho, a Espanya hi unes 400 comercialitzadores d’electricitat, tot i que a Mallorca la nostra és l’única de petites dimensions.

P.- I es pot fer front a aquesta competència?
R.- Nosaltres ho feim a base de diferenciar-nos amb una millor atenció personal i la millor tecnologia. El 2019 vàrem experimentar un creixement del 30% i el 2020, en plena pandèmia, del 20%. Tenim oficines obertes, quan tothom les està tancant, a Sóller, Inca, Palma i Sineu; estam instal·lant punts de recàrrega de vehicles als aparcaments dels Patins, de la Plaça Major i de la Plaça d’Espanya de Palma i també a Barcelona, i seguim treballant per donar-nos a conèixer fora de Sóller.

P.- El sector energètic està en plena transformació. U Energia s’apunta al carro de la transició cap a una energia més neta?
R.- Al cent per cent. Clar que sí! El sector elèctric no havia avançat en cent anys i ara està canviant. Negar aquesta transformació seria anar cap a una mort lenta i dolorosa, mentre que acceptar-ho és obrir-nos a una oportunitat diferent de fer negoci. Nosaltres volem ser part del canvi energètic. Europa pitja molt per descarbonitzar l’energia i això passa per electrificar i deixar de banda els combustibles fòssils.

P.- Què vol concretament Europa amb l’energia?
R.- La Unió Europea no cerca ser verda. Senzillament vol ser energèticament independent i no dependre de països com Rússia o Marroc. Europa va implantant energies renovables (solar i eòlica) a bon ritme, però necessita energies de recolzament durant aquest trànsit, que són l’energia nuclear i el gas. Fins que arribarà un moment que ja no seran necessàries. La meta de la descarbonització està fixada pel 2050.

P.- Tot això duu problemes...
R.- Tot això té un preu. I ara ja ens n’estam adonant. Les renovables són intermitents, perquè no sempre fa sol, ni sempre bufa el vent. Alemanya acaba de tancar el darrer reactor nuclear i ha hagut d’acudir altra vegada al carbó perquè, tot i tenir molta energia renovable, aquesta no els és suficient. A Espanya les nuclears seran necessàries durant 30 anys més.

P.- Com es sobreviu durant els períodes sense vent, ni sol?
R.- Haurem de disposar de bateries, d’hidrogen o també d’estacions de bombeig (es fa pujar aigua quan hi ha energia verda excedent, per poder posar en marxa les turbines quan fa falta més producció) per aquests moments en els quals no hi ha suficient producció.

P.- L’actual encariment de preus de l’energia té a veure amb la transició energètica?
R.- Hem de tenir en compte que ens trobam enmig d’una crisi energètica molt forta, comparable a la crisi del petroli dels anys setanta, a causa de la geopolígica. El gas natural, el més net dels combustibles fòssils, era molt barat fins fa ben poc, però ha passat dels 15 o 20 euros el MWh als 180 d’ara, i actualment el 35% de l’energia que consumim prové del gas. Això ha provocat un terratrèmol que ha sacsejat tot Europa, i un moment molt dur per a tots.

P.- Els consumidors estan descontents amb els preus.
R.- Onze milions de consumidors a tot Espanya abonats a aquesta tarifa es troben en la mateixa situació. I tenen dret a estar enfadats. L’energia és ara molt cara, després d’una dècada d’estabilitat. I les grans companyies elèctriques, constituïdes en oligopoli, se n’aprofiten a l’hora de marcar els preus.

P.- Quan baixaran les tarifes?
R.- S’espera una regularització a partir d’abril, i per la nostra part estam negociant amb altres proveïdors per no estar tan exposats al mercat majorista.

P.- Quin seria el retrat final d’una Mallorca amb energia neta?
R.- Podem arribar a ser autosuficients cobrint les teulades amb plaques solars. Ara mateix l’illa s’abasteix amb energia bruta que es produeix aquí cremant carbó i fems, i amb un 20% d’energia procedent de la península. Però també es poden estudiar parcs d’energia eòlica, tot i que aquest és un tema molt sensible que els polítics mantenen paralitzat. Jo tenc molta esperança en l’energia eòlica, i pens que en el canal de Menorca se’n podrien implantar sense crear ni impacte visual, ni tampoc impacte ecològic, segons els estudis que he pogut consultar.

P.- Sóller es vol apuntar a les plaques solars però el Pla General no ho permet.
R.- Precisament aquesta setmana he tengut una reunió a l’Ajuntament per tractar aquest tema. Sóller no és l’únic cas, sinó que hi ha d’altres municipis amb normativa molt restrictiva. Em digueren que hi ha voluntat, però que modificar el Pla General pot suposar de cinc a deu anys de gestions i que ho volen intentar simplement amb un canvi a les ordenances. A més, volen garantir que les plaques no suposin un atemptat visual.

P.- No hi ha alternatives a les plaques, altres materials, altres formes...?
R.- En algun moment haurem de comprendre que les plaques solars han vengut per quedar-se, i preguntar-nos si va per davant l’estètica o les necessitats bàsiques. De moment la tecnologia no aporta més solució que les plaques. Hi ha teules àrabs solars, però és molt complicat col·locar-les perquè són un element estructural de la casa i també és molt costós. No hi ha massa més alternatives. Per a mi són molt pitjors els camps solars a fora vila. De fet, també hi ha molts d’ajuntaments que apliquen descomptes en l’IBI a qui instal·li energia fotovoltaica. O sigui que tenim de tot.

P.- La transformació energètica passarà també per un canvi en els vehicles. Vostès utilitzen cotxes elèctrics a U energia. Els aconsella?
R.- A Noruega, gràcies a ajudes de l’estat, el cotxe elèctric ja té una penetració del 65% i la infraestructura aguanta. Nosaltres estam molt contents amb la nostra flota de vehicles i en dos o tres anys ja hi haurà paritat de preus. Són vehicles molt més eficients, que passen molt menys pel mecànic, i qui té un cotxe elèctric ja no en vol un altre. En el cas de Noruega ja han avançat molt, també, en el sistema navilier.

P.- Està Mallorca preparada per al cotxe elèctric?
R.- S’ha de desenvolupar la infraestructura. Qui té un aparcament privat ha de poder connectar el vehicle a la xarxa i qui no haurà d’anar a les electrolineres a fer càrregues ràpides d’uns sis minuts de durada. No hi ha massa diferència amb la recàrrega actual de combustible. El vehicle elèctric forma part de la transició ecològica i també ha vengut per quedar-se.