Pep Valls Ferriol gaudeix des de fa un parell de mesos d’una merescuda jubilació després d’haver passat tota una vida venent carn al mercat des de la seva carnisseria “Can Pep”; establiment que regenten en l’actualitat la seva filla -Xisca- i el seu gendre-Guillem-.

Pregunta.- Què sentí quan -un cop jubilat- deixà el mercat en la situació en què es troba actualment?
Resposta.- Em sabé molt de greu perquè hi he treballat durant cinquanta-dos anys -tota una vida- i l’estim molt. He de dir que el deix una mica més malament del que jo el vaig trobar- molt més baix que antigament- i això em dol.

P.- Com foren el seus inicis al mercat?
R.- Venc d’una nissaga de carnissers -el meu repadrí jo ho era a Palma-; però fou el meu padrí qui muntà una taula de carn al mercat quan aquest encara es trobava davant l’Ajuntament. Posteriorment, el 1952, quan s’inaugurà el nou mercat mon pare hi muntà la carnisseria on jo vaig començar a treballar tot just acabar els estudis al Convent amb tan sols catorze anys; puc dir que he passat tota la meva vida al mercat i no me’n penedesc gens ni mica. He de dir que no em dol la jubilació perquè deix al mercat una nova generació de carnissers de la meva família amb la meva filla al capdavant.

P.- Com ha canviat el mercat amb el pas dels anys?
R.- Moltíssim: basta dir que quan hi entràrem hi havia més de cent parades -13 carnisseries, 14 parades de peix, 78 de verdures, 1 bar, 4 queviures i 1 lloc de venda de pa - això només a peu pla; perquè al primer pis hi havia 4 merceries, 1 adrogueria i altres comerços. Era un lloc ple de vida: els pagesos havien de fer cua amb els carros per poder descarregar els productes -es començava la feina a les sis del matí i no es tancava fins a la una-. El 1987 s’inciaren projectes de reforma del mercat i el 1988 es constituí l’Agrupació de comerciants i usuaris del Mercat Municipal gràcies a l’empemta de Xesc Aguareles, Joan Canyelles, Pep Ramis i jo mateix, així com de la resta de la Junta Directiva.

P.- En aquest moment féren inversions al mercat?
R.- Sí, hi posàrem 28milions de pesetes a canvi d’una concessió per a vint anys. Fa sis anys tornàrem invertir en millores al mercat -canviar teulada, canonades- de les quals en tornàrem a pagar el quaranta per cent, a més de fer altres millores com la renovació de la llum a canvi d’una altra concessió de 10 anys més que finalitzarà el 2021.

P.- Quan s’inicià el declivi del mercat?
R.- Devers la dècada dels setanta, antigament totes les botigues de la vall s’assortien al mercat, així com la Base Naval i això convertia el mercat en el centre neuràlgic de Sóller. La davallada començà quan s’obriren els supermercats i les noves superfícies : MercaPalma, grans superfícies comercials... A partir d’aquest moment els restaurants majoritàriament ja no s’assortien al mercat i la feina anà de baixada. També fou important en el declivi del mercat el que els llocs que s’anaren buidant per mor de les jubilacions dels usuaris no es cobriren i el mercat s’anà buidant paulatinament fins a arribar a l’estat actual.

P.- Quines actuacions veu necessàries al mercat que no s’hagin duit a terme fins a la data?
R.- El més important seria que l’Ajuntament tragués a subhasta pública els catorze llocs a què es comprometé; sobretot ens falta més recolzament de part de l’Ajuntament. Tot i això, també reclam més implicació als usuaris actuals del mercat.

P.- Està tocat de mort el Mercat de Sóller?
R.- Jo crec que no perquè avui en dia és una tendència que els mercats es renovin i esdevenguin centres d’atracció i d’atenció que mostren com és la localitat on s’ubiquen. La gent torna a comprar als mercats, això és innegable. És urgent però que es subhastin els llocs buits del mercat per donar-li més vida.

P.- Què el va dur a ser president dels comerciants del mercat?
R.- Les ganes de fer funcionar el mercat i el grup de gent que em recolzà i amb qui formaren la primera associació de comerciants de la vall.
P.- Quines mesures va dur a terme durant la seva presidència?
R.- Sobretot intentar potenciar el mercat: hi férem degustacions per la Fira, concursos de dibuix perquè els infants el coneguessin i deixar molt clar el tracte especial amb la gent de Sóller tant en qualitat com en servei.

P.- Culpabilitzar l’Ajuntament de l’actual situació del mercat és amagar el cap davall de l’ala?
R.- A l’inrevés, des del mercat donam la cara; però vull deixar clar que no hem tengut el recolzament desitjat de l’Ajuntament.

P.- Per què la gent de Sóller va cada vegada menys al mercat?
R.- Per les facilitats que els ofereixen les grans superfícies comercials; nosaltres no comptam amb els aparcaments que ells tenen, també ens manca senyalització, els llocs buits no es subhasten... Tot i això vull deixar ben clar que lluitam per rompre aquesta dinàmica.

P.- Un canvi d’horaris podria ser una solució?
R.- Sens dubte ho podria ser.

P.- Quina quantitat de culpa tenen els placers de l’actual situació?
R.- Pens que en tenen el trenta per cent. Crec que s’hauria d’obrir els capvespres i que s’hauria de complir un horari comercial estricte: aquestes mesures podrien millorar l’actual situació.

P.- Creu que amb la desitjada subhasta, s’omplirà el mercat?
R.- Ho dubt. Però fins que no vegi la subhasta no ho veig gens clar.

P.- Com es pot obrir el mercat al turisme?
R.- Amb una propaganda adequada i amb un seguit d’actuacions que estirin la gent a venir-hi. Actuacions com degustacions -de fet, la meva filla ja n’ha posat en marxa- i fent-hi actes culturals com mostres d’artesania o gastronomia.

P.- Com qualifica el canvi de lloc dels venedors del mercadet?
R.- Personalment no els hagués mogut de lloc -donaven vida al mercat- fins que no s’haguessin subhastats els llocs buits. És una putada perquè el mercat ha quedat més buit que mai.

P.- Si ara començàs la seva vida laboral, veuria factible jubilar-se al mercat?
R.- Sí, si la gent hi aporta idees. Quan vaig començar al mercat també estava en hores baixes i el vàrem remuntar. Ara hi ha més gent jove que quan jo hi vaig arribar i crec que això influeix positivament.

P.- Per salvar el mercat de Sóller...?
R.- L’Ajuntament l’ha de recolzar més -fent el que ens ha promès- i subhastant els llocs buits, ja; els actuals usuaris no han de baixar la guàrdia ni la seva autoestima -són joves i poden aixecar el mercat-; i la gent de la vall ha de confiar i donar una oportunitat a la gent que treballa al mercat per poder capgirar l’actual situació. Tot i això, vull donar les gràcies a tots els equips de govern, polítics i funcionaris amb qui he hagut de batallar a causa del mercat i amb qui -malgrat les desavinences- sempre he quedat amic; demanant disculpes si en cap ocasió he pogut ofendre algú de manera desintencionada. Igualment don les gràcies a tota la gent que compra al mercat pèr haver dipositat la seva confiança en nosaltres i els encoratj que el segueix emprant i que donin un vot de confiança a la gent que encara hi treballa amb molta il.lusió.

P.- Per acabar, ja ha pensat a què dedicarà el temps lliure?
R.- A gaudir de la vida i la família i a seguir amb un projecte que tenc des de fa anys: escriure un llibre sobre la història del mercat.