Maria Salom Picó fou nomenada la passada setmana cap de l’Agrupació de Protecció Civil de Sóller després d’haver regentat aquest càrrec durant dos anys en funcions. Estudiant d’Administració i Finances, compagina els seus estudis amb el treball i amb el que és la seva tasca com a voluntària a Protecció Civil.
Amb una clara voluntat de servei, Salom exposa quin és el moment pel que passa l’agrupació sollerica i quines són les pautes que regeixen el seu funcionament.

Pregunta.- Com arribà a Protecció Civil?
Resposta.- El voluntariat sempre m’ha atret, de fet vaig començar a fer-ne a la Creu Roja des d’on -i ja fa sis anys- vaig passar a Protecció Civil. Record que em vaig decidir a fer la passa de participar en Protecció Civil un any pel Firó, quan vaig comprovar la feina que hi duien a terme. Era l’època en que el cap de l’agrupació era n’Andreu Pérez.

P.- Per què accedí a dirigir aquesta agrupació?
R.- Perquè hi havia el risc que l’agrupació desaparegués: no vaig voler deixar el poble sense agrupació de Protecció Civil i també perquè m’agrada molt la tasca que hi duim a terme. He de dir que amb l’equip anterior ja hi feia feina, era l’encarregada de la paperassa. Quan dimití l’anterior cap hi va haver un buit de poder i fou quan em vaig decidir a assumir responsabilitats per no deixar morir Protecció Civil Sóller.

P.- Com trobà l’agrupació a la seva arribada?
R.- Estava molt malament: hi havia poc personal i molta crítica social.
P.- Amb quin personal compta?
R.- Actualment som cinc voluntaris i un que es troba en formació. Aprofit l’avinentesa per encoratjar els sollerics a conèixer la nostra associació i a participar-hi. Ens poden localitzar al Facebook: Protecció Civil de Sóller.

P.- Com els recluten?
R.- L’any passat per la Fira férem una jornada de portes obertes per donar-nos a conèixer; però el que és més efectiu en aquest sentit és quan la gent veu la tasca que duim a terme i s’anima a participar amb nosaltres.

P.- Quin tipus de formació reben?
R.- Realitzam un curs bàsic de trenta hores que s’imparteix a l’EBAP.

P.- Quins requisits es demanen per fer de voluntari a Protecció Civil?
R.- Ser major d’edat i no comptar amb cap deficiència o malaltia que impedeixi dur a terme les funcions que se’ns encomanen.

P.- Què diria als sollerics interessats en participar en Protecció Civil?
R.- Que venguin i ho provin ja que necessitam gent. Es tracta d’una tasca voluntària on és bàsic que t’agradi ajudar desinteressadament al proïsme i que -a més- et permet conèixer gent. Tot i això, per treballar a Protecció Civil t’ha d’agradar el treball altruista i ho has de sentir.

P.- Quina és la relació que mantenen amb l’Ajuntament i amb la resta de forces de seguretat: Policia Local, Guàrdia Civil i Bombers?
R.- Molt bona, amb la Guàrdia Civil no hi hem coincidit tantes vegades com amb la Policia Local, però la relació i cooperació és molt bona -igual que amb els Bombers-. La relació és cordial i de total cooperació, no hem tengut mai cap tipus de problema.

P.- Quines són les prioritats de la vall en matèria de Protecció Civil?
R.- Bàsicament nosaltres actuam en àmbits de prevenció en ocasions de grans aglomeracions de gent -Firó, festes...-; també complementam i donam suport a les emergències sanitàries -sobretot quan no hi ha servei d’ambulància-, a més de donar suport als professionals de seguretat en casos puntuals com incendis, inundacions o recerques.

P.- Quin és l’estat en què es troben els torrents de la vall?
R.- Bastant bé i nets; després de passar un hivern plujós no hi ha hagut problemes seriosos en aquest sentit.

P.- I els boscos que envolten la vall?
R.- He de dir que el nostre àmbit d’actuació és el terme municipal de Sóller i fora del municipi hem de sol.licitar autorització al batle per dur a terme actuacions -com ho férem en els incendis de Tuent-. Els boscos sempre són un problema en potència, per això reclamam a la gent que vigili a l’hora de fer foc i que compleixin estrictament la regulació al respecte.

P.- Creu que la gent és conscient dels riscos que comporta fer foc als olivars?
R.- A vegades sembla que no i d’aquí venen els sustos que patim de tant en tant. La gent ha de ser conscient que el vent pot canviar de sobte i provocar un incendi. A vegades fa la impressió que la gent pensa que quan hi ha un problema ja vendrà algú a solventar-lo.

P.- Quina relació mantenen amb altres formacions similars d’arreu de l’illa?
R.- També molt bona, tant és així que tenim reunions bimensuals amb la Direcció General d’Emergències i el personal del SEIB 112 on hi tractam temes puntuals. A més, en dates concretes com el dia del Firó rebem ajuda d’altres agrupacions de l’illa; concretament, l’any passat ens ajudaren agrupacions de Muro, Escorca, Sa Pobla i Manacor.

P.- El material amb què compten és suficient i adequat?
R.- Tenim bon material però mal ubicat sobretot pel que fa als vehicles i sovint això ens impedeix actuar amb més celeritat.

P.- Quins perills presenta una festa com el Firó?
R.- Els derivats d’aglomeracions de gent i d’un consum abusiu d’alcohol i drogues. He de dir que gràcies als esforços dels organitzadors d’aquesta festa el Firó és més segur que no ho era abans; s’ha de dir que, tot i que sempre és millorable, l’organització ha fet molt per prevenir riscos i crec que les mesures preses han donat bon resultat.

P.- S’ha sentit mai en perill duent a terme la seva feina?
R.- No, ja que som bastant cauta i sempre sol anar alerta; tot i això, no he participat en cap actuació que suposàs un autèntic risc per a mi.

P.- Creu que seria una bona idea fer cursets per alertar la població dels riscos que ens envolten?
R.- Ja ho crec, crec que seria bo organitzar tallers per als infants que els ajudassin a conèixer els riscos de la vida quotidiana, bàsicament es tractaria de cursets de prevenció.

P.- Finalment, creu que l’obertura del túnel ens durà més riscos?
R.- Crec que hi haurà més volum de trànsit però no crec que a Protecció Civil ens afecti gaire.