Diari digital de la comarca de Sóller
Dimarts, 27 de juny de 2017   |   14:01
 
Enquesta  
Ha d’assumir l’Ajuntament les obres de posta a punt de l’escola de Ses Marjades?


No
 
Entrevista
10/03/2017 | 08:40
Catalina Pizà:
“A les dones encara ens falta assolir la igualtat social”
F.M.

En la setmana que es commemora el Dia Internacional de la Dona -8 de març- hem entrevistat una sollerica que des de fa un bon grapat d’anys es preocupa per la situació de la dona i que ha demostrat una clara consciència social; una consciència que l’ha duit a treballar de valent en benefici dels drets col·lectius -i d’una manera ben especial, pels drets de la dona. Es tracta de Catalina Pizá Plaza, també coneguda per tots els sollerics com “na Cati de Cas Botaret”.
Bona coneixedora del món actual -i de les desigualtats que hi imperen- i amb un verb àgil i sense complexes, Piza es mostra molt segura a l’hora de clarificar alguns aspectes polèmics al voltant de la figura de la dona, malauradament sempre en el punt de mira i focus de debat.

Pregunta.- Per començar l’entrevista, com és possible que en ple 2017 i al cor del Parlament Europeu encara hi hagi qui consideri que les dones han de cobrar menys que els homes per ser més dèbils i menys intel.ligents?
Resposta.- Aquesta afirmació ha estat una bufetada per a totes les dones que estam lluitant per la igualtat de gènere. Dissortadament, com posen de manifest aquestes declaracions, la nostra societat està formada per individus que pensen com aquest eurodiputat i això és molt trist. Crec que les eurodiputades quedaren astorades amb aquestes declaracions i amb la situació rocambolesca que es va viure.

P.- Què és el que falla perquè encara estiguem així?
R.- Bàsicament, molta conscienciació i que les dones ens creguem realment la situació en què ens trobam. El patriarcat encara està vigent avui en dia i per a moltes de dones el rol de mare, esposa, cuidadora... encara està per sobre de la seva pròpia valoració personal. Les dones ens hem de visibilitzar més: ens ha costat tant arribar fins on hem arribat que no podem quedar aturades amb el “sostre de vidre”. He de dir que a les dones ens manca solidaritat i sovint acabam competint entre nosaltres mateixes.

P.- Com a dona, què queda per reivindicar?
R.- Comptam amb la igualtat legal, ara ens falta assolir la igualtat social. Som més del 50% de la població i la nostra presència en càrrecs directius és irrisòria: sovint l’excusa és dir que no es troba el perfil adequat entre les dones i jo em deman si és que no el volen trobar. Més del 60% dels titulats universitaris són dones; tot i això aquestes universitàries no poden accedir a càrrecs directius perquè socialment encara impera un masclisme que va lligat a la supremacia de l’home per sobre de la dona.

P.- Davant les dades alarmants de violència de gènere, què cal fer?
R.- Educar, i des de ben petits. Des de Sóller per la igualtat de gènere ens hem adherit al programa Hacemos -subvencionat per Podemos- per tal de conscienciar del perill dels micromasclismes que afecten al jovent; es tracta d’un programa enfocat a joves de secundària per mirar de alleugerir aquest problema.

P.-Judicialment, què creu que es pot fer -i no es fa- amb els asstejadors?
R.- Pens que fa falta més mà dura amb els assetjadors. Tot i que sé que no es pot fer i que no és políticament correcte, demanaria per als assetjadors presó preventiva; a més de complir les penes completes i de llevar-los la custòdia compartida. Un assetjador no pot gaudir d’una custòdia compartida.

P.- Quin sentit té fer festa el dia de la dona treballadora?
R.- Vull recalcar que totes les dones -assalariades o no- som treballadores; i si nosaltres mateixes no ens dedicam un dia... ningú no ho farà per nosaltres.

P.- Cal tenir tanta por al món musulmà quan a casa nostra tenim unes dades esfereïdores de violència de gènere?
R.- El que passa és que nosaltres hem evolucionat socialment una mica més que el món musulmà, però aquí no cal recular massa anys per trobar que les dones no podien votar o que havien de comptar amb el permís de l’home per obrir un compte corrent... fa tan sols alguns decennis el patriarcat era ben visible a Espanya.

P.- Què li fa més feredat: l’ús del vel o els micromasclismes dels adolescents?
R.- Sens dubte, els micromasclismes en els adolescents que posen de manifest que pel que fa al drets de les dones estam en regressió. L’ús del vel és una connotació religiosa -aquí fins fa poc teníem monges amb hàbit o pageses amb mocador o rebosillo-; en aquest sentit, crec que hem de respectar les creences religioses de tothom.

P.- Un assetjador comença per...
R.- Reproduir l’ambient que ha vist a casa seva. Hem de pensar que un assetjador no es fa d’avui per a demà; és una conducta latent que va creixent amb el temps fins a esdevenir una paranoia.

P.- Avançam o retrocedim pel que fa als drets de les dones?
R.- Pens que estam més en regressió que no en progressió -l’eurodiputat polac i tots els que el voten així ho posen de manifest-. Tot el problema es pot reduir a respectar els drets dels altres.

P.- Està d’acord en la desaparició de les hostesses als esdeveniments esportius?
R.- Totalment, ara que hem aconseguit que desapareguin els pòsters de dones nues dels tallers mecànics no podíem consentir en una utilització del cos de la dona tan evident. Les dones no som “floreros”.

P.- Quin paper juguen els mitjans de comunicació pel que fa a la cossificació de la dona?
R.- Importantíssim perquè arriben a molta gent i distorsionen la imatge de la dona -o és nomes un cos o una dona de neteja-. Si bé sempre hi ha un sector d’aquest mitjans que peca de retrògrad, també és cert que fan més visible la mala situació per la que passam les dones. En aquest aspecte, crec que la crisi ens ha jugat a la contra ja que ha fet més insegura la dona: les dones sempre són les primeres en ser acomiadades. És ben clar que amb la crisi hem fet una passa endarrere.

P.- Suècia, paradigma de societat avançada, és un dels països amb més índex de violència de gènere. Com es menja això?
R.- Crec que tal vegada pugui ésser una reminiscència de la gelosia envers una dona que ha aconseguit brillar i fer-se sentir, ja que Suècia és un dels països on les dones són més visibles social i políticament.

P.- Què queda del “macho ibérico”?
R.- És ben viu, malauradament no està en perill d’extinció. Seguirà dominant fins que les dones ens rebel·lem; tot i això, sí que és veritat que de cada vegada hi ha més homes involucrats en les causes feministes.

P.- La igualtat de les dones passa per...?
R.- Ser igual que els homes; no volem ser més però tampoc menys.

P.- És necessari avui en dia un moviment antipatriarcal?
R.- Sí, tant de bo no l’haguéssim de menester. Espanya ha crescut -i canviat- molt en poc temps, però el patriarcat forma part de les arrels de la nostra societat; malgrat que a certs indrets com a les Balears històricament s’hagin considerat un matriarcat.

P.- Per acabar, celebrar el Dia Internacional de la Dona és un símptoma d’anormalitat?
R.- Sí perquè si gaudíssim de la normalitat plena no hauríem de tenir un dia per a nosaltres. Aquest dia serveix per fer-nos visibles davant el món.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a