Miquel Àngel Adrover Sastre o en Miquel de Can Bieu, com és més conegut a Fornalutx, ha estat escollit com a pregoner de les festes patronals, acte que tendrà lloc el proper diumenge dia 31 d’agost a les 20 hores a l’església parroquial.
Pausat, reflexiu, amic dels amics, i persona fortament vinculada al devenir del poble de Fornalutx Adrover fou el promotor i president de l’Associació Furn-al-lugg i del grup de teatre fornalutxenc Embolic Teatre.
La seva passió per la poesia l’ha duit a publicar el seu primer llibre de poemes “L’hora bruixa”, que serà presentat durant el decurs de les festes patronals.

Pregunta.- Què sentí quan li comunicaren que havien pensat en vostè com a pregoner de les festes locals de Fornalutx?
Resposta.- En primer lloc sorpresa, ja que vaig pensar que hi havia molta més gent qualificada que servidor per fer-ho; després l’emociò que suposa dirigir-me al meu poble donant-li la benvinguda a les festes i recuperant la tradició del pregó que es va fer per darrera vegada l’any 1983 a càrrec de Joan Estades de Moncaire; i també l’honor que representa per a mi i per a molts dels meus que ja no hi són i que, evidentment havien assolit més mèrits que jo.

P.- Acceptà tot d’una o ho hagué de meditar?
R.- Tot d’una. No vaig tenir cap tipus de dubte; per a Fornalutx el que sigui! Plantejada la qüestió, en dècimes de segons ja havia decidit que la resposta seria afirmativa assolint la responsabilitat que l’esmentat acte representa.

P.- En línies generals, sobre què versarà el seu pregó?
R.- Es dirà “Fornalutx, un tast”. Serà un pregó on intentaré que la gent recordi coses que ells o els seus avantpassats hagin viscut en primera persona. M’hagués pogut remuntar anys enrera perquè tenc documentació suficient al meu abast, des de l’origen del poble a la actualitat, però he volgut que fos un acte viu.

P.- Tengué ràpidament el tema del pregó o analitzà diverses possibilitats?
R.- Vaig analitzar diverses possibilitats, però en comú a totes elles, la pretensió principal va ser poder arribar a tothom; fer del pregó un acte participatiu i que la gent pogués recordar anècdotes, vivències que el temps per ventura ha anat esborrant.

P.- Com a fornalutxenc, vostè ha estat involucrat en el panorama cultural de la vila. Expliqui’ns per què s’hi involucrà?
R.- Primerament per necessitat, ja que Fornalutx en aquells moments culturalment era un desert. L’any 2000 un grup de gent sensibilitzada amb aquest problema vàrem crear l’Associació cultural Furn-al-lugg intentant dinamitzar la vida cultural del poble. Durant aquest període es dugueren a terme conferències, diferents tipus de trobades, es va crear un grup de teatre “Embolic Teatre” i vàrem recuperar per a Fornalutx “L’adoració dels Reis Mags”. L’any 2003 es va crear la revista del mateix nom que, sortint de manera trimestral; seguíem amb les mateixes activitats anomenades anteriorment més la tasca que suposava la revista, fins que el 2006 per raons de tipus familiar vaig deixar el càrrec de president de la associació i director de la revista. Per desgràcia en aquell moment ningú no va poder agafar el relleu i l’associació va desaparèixer. 
 
P.- Com veu actualment, el panorama cultural de Fornalutx?
R.- Hi ha moltes mancances. Estic orgullós de la tasca duita a Ca’n Xoroi per Jaume Pinya pel que fa a la restauració de teules, i perquè el museu de Ca’n Xoroi és un referent avui en dia pel que respecta a aquest difícil treball de conservació i recuperació. Però acabat aquest elogi segurament s’han fet cosetes que no han transcendit massa i poc a poc la vida cultural ha entrat en un estat quasi de coma profund.

P.- Quins creus que són els problemes més relevants que pateix Fornalutx?
R.- Segurament manca d’interès, d’iniciativa, d’implicació…, i excessiu conformisme. Dintre de l’àmbit de valors de la major part de la joventut la cultura no figura en els primers llocs de preferències (qui diu cultura diu literatura, diu pintura, diu música, etcètera). El conformisme és una lacra que fueteja la societat actual i l’acomodament és un patiment per a la iniciativa.
 
P.- I el seu major atractiu?
R.- Un passat i una història que han fet d’aquest poble un lloc únic. Viure a Fornalutx és un privilegi: tothom estima evidentment ca seva, però si a la terra existeix un tros de cel, nosaltres tenim la sort de poder-lo assaborir.

P.- Recentment ha duit a impremta el seu primer llibre de poemes. Quan pensa fer-ne la presentació?
R.- Serà durant les festes, el dissabte dia 6 de setembre, a les 20 hores a Can Xoroi. I tot seguit es presentarà el fulletó “Via Crucis de Fornalutx”.

P.- Quins són els temes que tracta en el seu poemari?
R.- La meva infantesa, records gravats a foc al cor i temes d’àmbit més general. El poeta es presenta com és; la poesia és la nuesa, la veritat, l’assaborir uns versos, llegir-los i rellegir-los, gaudir d’ells.
 
P.- Quin paper juga la vall de Sóller en els seus poemes?
R.- Hi juga un paper cabdal. Aquest llibre no existiria si no existís la nostra vall. La vall ha marcat la nostra existència, per bé i per mal; diuen que el nostre caràcter degut a la zona muntanyosa que ens envolta és un poc més tancat que altres, però avui dia degut a les comunicacions que gaudim això ha quedat en una mera anècdota, però per a molta gent la vall és l’aire que respira.
 
P.- Quines han estat les seves influències poèticament?
R.- Mossèn Costa i LLobera, Salvador Espriu, Blai Bonet, Guillem d’Efak, Ramón Llull, Àusies Marc, Miquel Martí i Pol, Maria Antònia Salvà, Josep Carner, Joan Fuster, pel que fa a poetes de parla catalana. Llavors de manera més general Dante Aligieri, Petrarca, Lope de Vega, Francisco de Quevedo, Mario Benedetti, José Luis Borges, Shakeaspeare, Lord Byron i una persona que va influir molt a la meva poesia fou el catedràtic Díaz de Castro, un enamorat de la poesia que personalment he vist emocionar-se quan ens llegia en veu alt el “Canto a Teresa” de José Luis Espronceda.
 
P.- En aquest llibre, es mostra força crític en l’actual situació que pateix l’illa en matèria identitària i cultural. Què ens pot dir al respecte?
R.- Que és molt millorable en ambdós aspectes. En la primera, crec que de manera intencionada es confón a la població amb el que és llengua i el que és dialecte; d’aquí la catalanofòbia que patim; i en matèria cultural ens hem transformat en una societat de serveis que només sap fer reverències, donar les gràcies i confonem progrés amb ciment.
 
P.- Ja està treballant en un altre llibre?
R.- Sí, això només és el principi. Si tenc salut i no s’asseca el pou tenc intenció de tornar a publicar; encara que necessit llegir i rellegir certes coses que tenc pendents.
 
P.- Per acabar, adreci un missatge als fornalutxencs de cara a les properes festes patronals.
R.- Que es divertesquin molt, que no confonguin alegria amb alcohol; un es pot divertir sense necessitat de beure; que la festa representa tot el sentit d’un poble i que les visquin amb salut, companyerisme i alegria.