Nascut a Pòrtol, però criat a Palma, Sebastià Lluís Aguiló Roig viu a la vall de Sóller des de fa una quinzena d’anys. Extrovertit, bon conversador i d’un tracte directe i afable. Aguiló és conegut a la vall per ser ferrador de bísties. Aguiló és -a més- el president de la colla dels Xeremiers de Fornalutx, un grup de recent creació però que a força d’entusiasme i d’il.lusió ha sabut fer-se un lloc en el cor dels fornalutxencs. En la setmana de les festes patronals de la vila veïna, els Xeremiers de Fornalutx gaudiran d’un merescut protagonisme que li vendrà donat per la seva participació en varis esdeveniments d’aquestes esmentades festes.


Pregunta.- Des de quan es dedica a tocar la xeremia?
Resposta.- Des de fa tres anys, però he de dir que el món de la música sempre m’ha atret ja des de ben jove.

P.- Com arribà al grup fornalutxenc?
R.- A través del nostre mestre, Tomeu “Piu”. Jo ja anava a classe amb ell a Sóller, però en Tomeu va decidir unificar els dos grups que tenia a la vall i decidírem ajuntar-nos a Fornalutx, creant així els Xeremiers de Fornalutx. Malgrat la decisió de pujar a Fornalutx, vull deixar molt clar que no tenim cap tipus de conflicte amb els Xeremiers de Sóller, ben al contrari la nostra relació no pot ser millor: sempre ens convidam als esdeveniments de cada poble, ells pugen a Fornalutx i nosaltres baixam a Sóller -per posar només un exemple participàrem en el “xupinasso” i en les festes de Sant Antoni de Sóller.

P.- Què té aquest grup que l’hagi duit a formar-ne part?
R.- La gent és extremadament agradable, es tracta d’un grup molt ben avengut i amb ganes de festa on destaquen sobretot les ganes de fer feina i la implicació.

P.- Què té la xeremia que l’atregui?
R.- Es tracta d’un instrument molt especial i molt nostre. No hi ha festa a Mallorca sense el so de la xeremia; hi ha una relació directa entre festa i xeremia.

P.- Des de quan existeixen els Xeremiers de Fornalutx?
R.- Des de fa un any i mig.

P.- Qui en forma part?
R.- Som desset sonadors: cinc xeremiers i dotze fabiolers. Som un grup on destaca la presència femenina -nou dones i vuit homes- que fa que siguem l’enveja d’altres grups. També en destacaria la joventut -en un ventall que va dels quinze anys a la quarentena- i la connexió absoluta entre tots. Però per sobre de qualsevol altra consideració en vull destacar l’alt grau de compromís.
Es tracta d’un grup obert a tothom que hi vulgui participar, l’únic que es requereix és un mínim de nivell per poder seguir els assaigs del grup sense retardar-lo. Tenim molt present que no val tot, que hem de tocar amb uns mínims de qualitat de so: un mínim d’afinació i un mínim de compàs.

P.- Qui us ensenya?
R.- En Tomeu “Piu”, que a la vegada és el director del grup.

P.- On i quan assagen?
R.- A l’estiu, els dimarts horabaixa; i a l’hivern, els dissabtes dematí, sempre al local que ens ha cedit l’Ajuntament, el local de la Tercera Edat. Els assaigs solen durar entre una i dues hores, i són conjunts de xeremiers i fabiolers. A més dels assaigs, abans d’aquesta hi sol haver classes d’una hora de durada.

P.- I a nivell particular, quantes hores assaja?
R.- El que puc, una o dues hores per setmana. En hivern més, perquè el dia és més curt i el vespre molt llarg hi puc aprofitar-lo.

P.- Com arribà a la presidència del grup?
R.- Ja des d’un bon principi el grup m’escollí com a president, supòs que pel meu caràcter extrovertit i el caràcter emprenedor i participatiu que em caracteritza.


P.- Des de quan actuen al carrer?
R.- Oficialment, des del dia del bou de l’any passat. Des de llavors hem participat en tots els esdeveniments de la vila -Sant Antoni, Nadal, etcètera-; ara bé, vull ressaltar d’una manera molt especial l’actuació com a teloners de Celtas Cortos, que quedaren gratament sorpresos del nivell que presentàrem.

P.- Han participat en alguna trobada de xeremiers?
R.- La setmana passada -a Sóller- fou la primera vegada, i estam molt satisfets de la nostra participació. El nostre director ens ha donat molta canya i no ens ha deixat sortir de qualsevol manera per la qual cosa li estam molt agraïts.

P.- Què ha de fer algú que vulgui ingressar al grup?
R.- Tenir-ne ganes, entusiasme i capacitat d’adaptació al nivell del grup.

P.- On es troba la dificultat de tocar la xeremia?
R.- En el manteniment de la pressió de l’aire: el flux de l’aire ha de ser constant ja que en cas contrari el so canvia; també té molta importància la part tècnica i en especial la digitació.

P.- I en el cas del fabiol i el tamborino?
R.- En que es tracta de dos instruments diferents que s’han de tocar conjuntament.

P.- Com es presenten les festes d’enguany?
R.- Molt bé. Pel que fals xeremiers hem tengut l’honor de poder tocar en la cerimònia del pregó, i també vàrem presentar el “xupinasso” amb l’arrencada oficial a Can Benet.

P.- Amb quin suport compten?
R.- Realment comptam amb un suport important: d’una banda, l’Ajuntament ens recolza a un cent per cent -cedint-nos un local on assajar, i fent front a les necessitats del grup- a la qual cosa estam molt agraïts; i de l’altra, hi ha una sèrie de negocis privats que també ens fan costat. No ens podem queixar.

P.- Què els diria als fornalutxencs de cara a les festes d’aquest cap de setmana?
R.- Que en gaudeixin i que pensin que fins l’any passat per a la festa del bou havien de venir xeremiers de fora i que avui en dia ja gaudeixen d’una agrupació pròpia. Molts d’anys a tothom i Bones Festes!