L’exposició “Ajuda humanitària, més que una tireta” s’inaugurarà avui horabaixa a les 19’00 hores a les instal.lacions de la Creu Roja Local, on romandrà oberta fins al proper dia 30 d’agost. Aquesta exposició que es manté itinerant al llarg de la nostra comunitat ha estat muntada per Creu Roja juntament amb el Govern Balear per fer incís sobre la problemàtica de l’ajuda humanitària i la seva actuació envers els desastres que afecten directament als països del tercer món. Magdalena Deyà -referent de Cooperació Internacional de l’Assemblea de Creu Roja Local- i Gonzalo Gómez -voluntari del projecte- són les cares visibles d’aquesta exposició a la nostra vall. Magdalena Deyà Miró és educadora social i compta amb un Màster en Polítiques de prevenció i igualtat en violència de gènere; des de fa dos anys treballa a la Creu Roja Local encarregant-se dels projectes de Joventut, Recerca de feina, Serveis preventius i Teleassistència, essent actualment la coordinadora de l’Assemblea Local. Per la seva banda, Gonzalo Gómez Ballester és empleat de “La Caixa” i voluntari de la Creu Roja; compta en el seu haver amb una titulació en Direcció i Administració d’Empreses i amb un Màster en Cooperació Internacional, un Postgrau en Ajuda humanitària internacional i un Màster en Estudis de la pau, conflictes i desenvolupament.


Pregunta.- Què podrem trobar en aquesta exposició?
Resposta.- Es tracta d’una exposició sobre ajuda humanitària on s’explica el que és un desastre, l’impacte que té sobre la població que s’hi veu afectada i el que es fa amb l’ajuda humanitària per pal.liar aquest desastre. A més s’exposen i expliquen els recursos que Creu Roja té en ajuda humanitària, i també es podrà veure material audiovisual -videos, fotografies...- sobre actuacions concretes de Creu Roja en casos de desastres com per exemple les actuacions a Haiti o a Indonèsia després del Tsunami del 2004.

P.- Com sorgí la idea de muntar aquesta exposició?
R.- Bàsicament per donar a conèixer la feina que Creu Roja duu a terme a diferents àmbits -tant local com internacional- i sobretot per sensibilitzar la població envers els col.lectius amb què treballa.

P.- Quin és el principal objectiu que esperen aconseguir?
R.- Sensibilitzar sobre els problemes que hi ha a una part del món més vulnerable, sobretot quan aquests països es veuen afectats per desastres, i la feina que hi duu a terme Creu Roja. Aquesta exposició té relació amb la que ja férem durant la Fira on es mostraven els contrastos que es donen en la visió d’un desastre depenent del lloc on aquest es produeixi.

P.- En quin moment es troba la solidaritat internacional?
R.- Sempre n’hi ha -i n’hi ha haguda- de solidaritat internacional; però malgrat la conjuntura de crisi i les retallades a nivell general, la gent -a nivell particular- segueix ajudant. Quan ens referim a Ajuda Internacional es segueix ajudant en un primer moment degut a l’impacte mediàtic del desastre; quedant més penjada l’ajuda a llarg ternini per pal.liar i/o millorar els dèficits estructurals o les condicions de vida en general del país afectat pel desastre.

P.- Què pensen quan senten “pas de fer res perquè els que ho podrien solventar no hi fan res”?
R.- Creim que es tracta d’un pensament molt còmode i fàcil, però si tots pensàssim igual no canviaríem res. Quan es tracta d’Ajuda Humanitària hi ha gent que pot i fa molt, però són tantes les necessitats que per molt que s’hi dediqui sempre fan falta recursos. Malgrat pugui semblar que l’ajuda individual no sigui gaire, si tots ajudam es poden aconseguir molts -i bons- resultats perquè en aquests països amb poca cosa es pot aconseguir molt.

P.- Pateixen el desencant quan veuen els resultats obtinguts a base de molts d’esforços?
R.- No, a l’inrevés: és molt gratificant veure que es produeixen canvis, ni que siguin lents. El desànim no té cabuda en Cooperació Internacional ja que cada actuació es viu com si fos un repte personal únic; la gent que hi estam involucrats sabem amb què treballam i som realistes i ens sentim molt satisfets amb qualsevol canvi que aconseguim.

P.- Creuen que s’ha d’actuar des del primer món o directament als països afectats del tercer Món?
R.- En primer lloc hem de sensibilitzar el primer món, per després passar a treballar “in situ” per fer més forts els països afectats pels desastres. L’ajuda realment eficaç envers aquests països es dóna treballant allà i veient les problemàtiques existents al lloc en qüestió, dotant-los dels recursos que ells necessiten. En cap cas mai no hem d’imposar res, hem d’estar oberts al que es necessita en cada situació i país.

P.- Actualment, i a causa de l’Ebola, som més conscients de les necessitats i problemàtiques del Tercer Món?
R.- No, la gent es sol deixar dur per l’impacte mediàtic de la notícia sense aprofundir en la realitat del problema. La realitat diària del Tercer Món -desnutrició, malària, SIDA...-no es té en compte fins que arriba un dia que pot afectar el primer món. La por actual a l’Ebola posa de manifest un cert racisme, basat sobretot en el temor que aquesta malaltia pugui afectar al primer món. Ara bé, des de Creu Roja es transmet un missatge ben clar, que és una organització creada per ajudar als més vulnerables tant al primer com al tercer món.

P.- Hi ha qui creu que l’ajuda humanitària està manipulada per grups minoritaris als països necessitats. Què els diríeu?
R.- Per l’experiència pròpia de treballar en Creu Roja podem afirmar que totes aquelles ONG que tenen contrapart al país en qüestió treballen mitjançant la contrapart i l’ajuda arriba directament a les persones afectades o necessitades. En aquest sentit, Creu Roja és present en més de 180 països treballant-hi modèlicament.

P.- Quin paper juga Creu Roja davant la puixança actual de les ONG?
R.- Creu Roja -ja des de la seva fundació- fou i és tot un referent tant en cooperació com en ajuda humanitària; a través de la Federació Internacional i del Comité Internacional actua coordinant totes les Creu Roges Nacionals i la resta d’ONG.

P.- Creis que la gent és solidària en temps de crisi?
R.- Sí, i la gent que menys té és la que més dóna i la que menys es queixa.

P.- Què pensau en sentir “en lloc d’ajudar a països llunyans, primer s’haurien de solventar els problemes d’aquí”?
R.- Sempre ho sentim; però ho rebatim afirmant que Creu Roja actua sempre ajudant els sectors més vulnerables de la societat -sense cap tipus de discriminació ètnica, cultural o política- tant aquí com on faci falta.

P.- Per acabar, en qüestió d’ajuda humanitària, quines són les prioritats actuals?
R.- Pel que fa a recursos materials, el que més es necessita són doblers ja que és el sistema més fàcil per poder actuar i a més se’ls inverteix comprant als països afectats i així reactivant les economies locals. Aprofitant l’avinentesa de l’entrevista, informam que Creu roja disposa del portal web www.cruzroja.es i del telèfon 902 222292 on es poden fer donacions. Pel que fa a llocs d’actuació, Palestina, Síria, Filipines i els països d’Àfrica Occcidental són les prioritats actuals. Finalment pel que fa a Cooperació per al desenvolupament, Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina segueixen essent les prioritats.