Durant els dies de festa, a nombrosos indrets de la geografia sollerica es pengen les banderes i els penons de la mitja lluna -la mora- i la de Sant Jordi -la cristiana-, al costat de la mallorquina, la balear o la senyera. Són elements que ajuden a fer sentir que ens trobam en jornades festives, però també símbols bàsics d’un poble que tenen la seva història particular.

En l’actualitat tant el Consell de Mallorca com el Govern de les Illes Balears gaudeixen de la seva particular bandera que s’utilitza en els actes públics i que serveix per identificar el territori. Als ajuntaments de Mallorca i d’altres institucions oficials gaudeixen d’un lloc preferent la bandera d’Espanya, la de les Illes Balears, la de Mallorca i també la de la Unió Europea.

Però això no ha estat sempre així. En temps de la dictadura qualsevol bandera que no fos l’espanyola no estava tolerada, malgrat que en darrer tram del franquisme poc a poc s’anassin "consentint” les banderes de les diferents regions del país.
El lingüista Gabriel Bibiloni, al seu estudi “Història de les banderes amb morat i castell”, explica com durant els anys seixanta l’Ajuntament de Palma va col.locar en el Castell de Bellver la bandera considerada mallorquina, amb el castell sobre una franja morada, però esmenta que també col.locava banderes quatribarrades als carrers en esdeveniments festius o institucionals importants.

De fet, durant la transició hi va haver una polèmica, que fins i tot es va traslladar als diaris, entre els que defensaven que la bandera de la nova comunitat autònoma de les Illes Balears havia de ser la quatribarrada, mentre que d’altres defensaven la incorporació de la franja morada i del castell.

De fet, tal i com comenta Bibiloni, el dia 28 de juliol de 1978, en l’acte de constitució del Consell General Interinsular, organisme que posteriorment donaria peu tant al Govern Balear com als diferents consells insulars, celebrat en el Castell de Bellver, les banderes que varen quedar instal.lades foren l’espanyola i la quatribarrada en peu d’igualtat i en la part superior del cadafal, a més de la de Mallorca (amb la franja morada), la de Menorca (amb franja blava) i la de les Pitiüses.
Finalment, l’Estatut d’Autonomia estableix que la bandera de les Illes Balears està constituïda per quatre barres roges horitzontals sobre fons groc, amb un quarter situat a la part superior esquerra de fons morat i amb un castell blanc de cinc torres enmig. Es tracta d’una bandera, per tant, que data tan sols de l’any 1983.

La decisió

Va ser el Consell General Interinsular l’organisme que durant la preparació dels ents autonòmics va convocar un comitè de savis per aclarir quins havien de ser els símbols del nou govern i també dels consells insulars. Els mallorquins Maria Barceló Crespí i Gabriel Llompart Moragues, el menorquí Joan Hernández Mora i l’eivissenc Joan Marí Cardona varen conformar la comissió especial i varen elaborar un document titulat “Recull de dades sobre la bandera de les Illes Balears” que és que estableix els símbols actuals. En ell es proposava que la bandera mallorquina fos la de les Illes Balears.

Però en aprovar-se l’Estatut d’Autonomia (1983) hi va haver un canvi. Es va esmenar la posició del castell en la bandera de les Illes Balears que, en comptes d’estar tombat sobre una franja morada, va passar a estar dret sobre un quarter morat. D’aquesta manera es va diferenciar la bandera de Mallorca, utilitzada pel Consell, de la de les Illes Balears, usada pel Govern.

La bandera de Mallorca, emperò, tampoc no té una història massa dilatada. En ple auge del Regionalisme, al començament del segle XX, l’Ajuntament de Palma volgué poder penjar els dies de sessió plenària una bandera mallorquina i es va encomanar al cronista de la ciutat, Benet Pons i Fàbregues, un dictamen sobre el tema.

El 1907 va publicar “La bandera de la ciudad de Mallorca”, on proposava una bandera amb la quatribarrada més una franja de color morat amb el castell. Pons no va fer més que prendre de model el símbol dels jurats de la Universitat, creat l’any 1312 pel rei Sanç; però en aquell cas es tractava d’una bandera quarterada (dividida en quatre parts), dues d’elles -oposades- ocupades per les barres vermelles sobre fons groc, i les dues restants per dos castells, inspirats en l’Almudaina. No obstant això, sembla que aquells antics símbols es disposaven sobre fons blau, i no morat.

La bandera mallorquina actual va ser utilitzada com a símbol de l’illa durant la Segona República, però amb la dictadura va tornar al calaix i no se’n va tornar a fer ús fins quan era proper el retorn de la democràcia.

“L’actual bandera oficial de Mallorca va ser inventada per Benet Pons i Fàbregues a començament del segle XX”, sosté Gabriel Bibiloni, en considerar que en cap dels segles anteriors no hi ha el més mínim rastre documental gràfic d’aquesta bandera.

Bibiloni creu que “Benet Pons va fer l’engendre recorrent als elements de l’escut tradicional de la ciutat de Palma i pretengué encolomar-lo a una disposició del rei Sanç”. Per a Bibiloni, Pons va cometre dues aberracions:

“Una, col·locar el castell cames enlaire, error que motivaria, en temps de la constitució de l’autonomia, la variant esmenada a l’americana (actual bandera autonòmica), que havia de superar la del castell trabucat. Però en lloc de superar-la, hom s’aferrà fort i no et moguis a la impostura, i la “rescataren” com a bandera oficial de Mallorca. El segon error de Pons és una autèntica perversió heràldica: el color morat, un color estrany en la tradició vexil.logràfica mallorquina, que el dissenyador es tragué de la màniga de la manera més gratuïta.  Encara en el cas que s’hagués d’instituir una bandera per a Mallorca o per a les Illes que derivi de l’escut d’armes de la capital, el castell ha d’anar indiscutiblement sobre fons blau, tal com ha estat sempre i com han dit tots els entesos en heràldica”.

La quatribarrada

Per això, encara avui hi ha un corrent que defensa que les banderes amb els castells varen ser creats per evitar que la quatribarrada fos un símbol consolidat d’aquesta terra.

Amb la política de l’actual Govern Balear, de retalls a la Llei de Normalització Lingüística i atacs a les arrels catalanes de les Illes Balears, han sorgit les llaçades fetes amb la quatribarrada com a símbol de protesta. La bandera original catalana és, per tant, present a balcons, manifestacions i indrets diversos com a reivindicació de la llengua catalana i dels orígens de la veritable mallorquinitat. També en algun balcó solleric hi trobam aquesta bandera per unir-se a la Fira i el Firó.

Tema a part són la resta de banderes i penons que aquests dies podem veure pels balcons de les cases solleriques.
La bandera de Sant Jordi (una creu vermella sobre fons blanc), segons el cronista Ramon Muntaner, fou la que adoptaren els almogàvers com a distintiu propi en l’expedició catalana a Orient, i la mateixa Generalitat, anomenada en aquell temps Diputació del General de Catalunya, se la va fer seva, possiblement, segons l’historiador Joan Ainaud, ja a finals del 1300.
Forma part de l’escut de Barcelona, va ser enarborada des de temps immemorial per les tropes catalanes, va ser candidata a ser bandera de Catalunya i apareix, entre d’altres llocs, a l’escut del Futbol Club Barcelona.

A Sóller ha estat adoptada per les tropes pageses.

Les tropes sarraïnes, en canvi, tenen com a pròpia la bandera de la mitja lluna blanca sobre fons vermell. S’assembla molt a la de l’imperi Otomà, i diversos països, des de Grècia fins a molts estats del Magreb, i és el símbol de l’Islam.

En la majoria dels casos, durant les festes es pengen a un mateix balcó els dos penons en signe de germanor dels dos bàndols. D’ençà de fa dies, aquesta profusió de banderes als balcons causa sorpresa entre els visitants, molts dels quals no arriben a entendre el perquè de la seva presència a tants indrets.