Diari digital de la comarca de Sóller
Dilluns, 20 de maig de 2024   |   14:46
 
Enquesta  
Et va parèixer bé el nou itinerari de la processó de l’Ofrena a la Mare de Déu de la Victòria?


No
 
13/04/2012 | 09:04
Les inauguracions del Tren des de l’any 1911
Joan Mora

El titular d’aquest reportatge estaria errat de cap a peus si no fos que es sustenta en els llibres i documents que narren la història del Ferrocarril de Sóller. I és que abans de la pomposa inauguració oficial de 16 d’abril de 1912 envoltada d’autoritats, el boat propi de principis del segle XX i molt públic entusiasmat, el cert és que el tren ja havia fet algun recorregut inaugural. Això sí, de forma totalment extraoficial.

Ens hem de remuntar a l’any 1911 per assistir a la inauguració de la línia. Més concretament el 7 d’octubre quan la petita locomotora “Maria Lluïsa”, emprada durant les obres de construcció, començava a estirar des de l’estació de Palma un diminut comboi format per la màquina i un vagó saló ple d’autoritats al seu interior. Era la inauguració extraoficial de la línia i el primer viatge complet per les vies del tren de Sóller. A bord del vagó cedit per a l’ocasió pel Ferrocarrils de Mallorca hi viatjaven diverses autoritats, la junta directiva de l’empresa i un personatge clau per a la creació de la línia fèrria. Hi tenia un lloc ben reservat l’il.lustre Antoni Maura, que va “estrenar” el petit tren que sense ell no hagués estat possible.

El viatge inaugural es va fer sense entrebancs i tant locomotora com vagó arribaren a l’estació de Sóller enmig de l’emoció i el goig d’aquells que formaren la primera expedició ferroviària fins a la vall. La utilització de la màquina d’obres i el vagó cedit s’explica perquè en aquells moments el material rodant que el Ferrocarril de Sóller havia adquirit a la península encara no havia estat subministrat.

Però de fet, l’estrena real de la línia tampoc no va ser aquest dia. Hem d’anar més enrere. Un 30 de setembre de 1911 la mateixa locomotora, la “Maria Lluïsa”, arribava per primera vegada a Sóller, un fet que va mobilitzar a tota la població que va acudir a donar-li la benvinguda. Era una manifestació de l’entusiasme que generava a Sóller la pròxima inauguració del ferrocarril i el final de la col.locació de les vies.

Però aquesta tampoc va ser la darrera “inauguració” que viuria el tren de Sóller. En el mes de març de 1912 la Maquinista Terrestre y Marítima de Barcelona ja havia lliurat part de les locomotores de vapor i la fàbrica Carde y Escoriaza de Saragossa també havia fet el mateix amb els primers vagons. Amb el material rodant ja havent fet les pertinents proves de funcionament, el primer tren pròpiament dit va emprendre viatge cap a Sóller el 16 de març de 1912. Estava encapçalat per la locomotora “Sóller” que estirava un comboi format per un vagó cobert, dos vagons de carbó, dues vagonetes de travesses, un vagó carregat amb carrils i un altre amb peces de marès.

Mentre es feien les proves també es formava el personal, part del qual procedia del servei de diligències que aleshores unia Sóller amb Palma. De fet, aquest servei es va suspendre definitivament el 7 d’abril, nou dies abans de la inauguració, perquè el seu personal pogués rebre formació i incorporar-se al tren.

Tots aquests prolegòmens varen ser l’avantsala d’una data que està marcada en lletres d’or en la història de Sóller: el 16 d’abril de 1912.

La població encara no donava crèdit de les primeres notícies que arribaven de l’Atlàntic Nord que apuntaven que el creuer més gran del món s’havia enfonsat en el seu viatge inaugural. Les noves sobre el Titànic no presagiaven que seria un dia històric per a Sóller i Mallorca. Però la realitat va ser ben diferent i tota la vall es va mudar aquell dia per assistir a l’estació per presenciar l’arribada del primer comboi ferroviari procedent de Palma. Tot estava a punt, fins i tot l’arc de triomf de murta que es va col.locar a l’arribada a l’estació. La direcció de l’empresa, amb el seu director gerent al seu capdavant, Jeroni Estades, veien a la fi la llum al final del túnel perquè tot estava a punt per a la inauguració de la línia.

Les cròniques de l’època relaten els actes de la següent manera:

“Los Muy Ilustrísimos Ayuntamientos de Palma, Buñola y Sóller, asociándose a tan relevante y magno acontecimiento, engalanaron y adornaron espléndidamente las calles y los alrededores de las estaciones correspondientes, levantando arcos de triunfo en cada una de las estaciones. En el andén de la estación de Palma estaba situado el convoy inaugural, formado por las locomotoras 1 y 2, Sóller y Palma, que en doble tracción arrastraban todos los vagones de la compañía (siete coches y un furgón en aquel momento).

La salida de Palma se efectuó a las 15:05 horas, iban a bordo del tren todas las autoridades de la isla, así como otras personalidades invitadas especialmente para este acto. Todo el público presente inició una atronadora salva de aplausos. En todos los puntos del recorrido se agolpaban masas de gentes que aplaudían y vitoreaban al nuevo ferrocarril. En las estaciones de Son Sardina y Buñola se detuvo el convoy para ser aclamado por los habitantes de aquellos lugares, que con grandes muestras de júbilo celebraban el acontecimiento. Subieron al tren en estas estaciones las autoridades de cada uno de los dos municipios”.

Tal i com narra la crònica del moment el comboi va continuar la seva marxa en direcció cap a Sóller. L’arribada a l’estació terminal, segons recullen les notícies periodístiques del moment, va ser inenarrable. “Jóvenes y viejos vitoreaban su ferrocarril, construido con el sudor de su frente y al que habían llevado el esfuerzo de su ahorro. Una empresa que parecía imposible se convertía en una realidad, que se traslucía en la satisfacción y júbilo de los presentes, que incluso algunos lloraban de alegría”.

El bisbe de Mallorca, revestit de pontifical, va celebrar la cerimònia de benedicció a la que hi varen assistir, juntament amb el poble de Sóller, els accionistes fundadors. Seguidament es va obsequiar als assistents i autoritats amb un còctel, retent homenatge al director gerent Jeroni Estades, promotor insigne de les obres i a l’enginyer de les mateixes Pere Garau. Tots dos varen ser grans propulsors del que s’havia fet realitat, que era el ferrocarril, i que amb la inauguració marcava una nova etapa a la vida de Sóller. Des d’aquest dia històric, el tren de Sóller va començar a escriure la seva pròpia història, la que dilluns brodarà amb el centenari de la seva inauguració.

Reportatge elaborat amb informació i cites procedents del Ferrocarril de Sóller i del llibre “Ferrocarriles de Sóller y Mallorca” elaborat per José María Valero i Eustaquio de la Cruz editat per Aldaba Ediciones.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a