Mentre els ulls del món estan fixats en el moonwalker per excel.lència, que deixa un palau de joguina a Califòrnia, a la plaça de la Constitució de Sóller un francès fent vaga de fam, assegut en una chaisse-longe, defensa una casa de pedra construïda fora de lloc, sembla, mentre el consistori li diu que l’hauran de demolir.

A l’Aquila, són pedres, unes sobre d’altres, envoltades de periodistes i fotògrafs a unes passes d’éssers humans en tendes de campanya, “fent càmping” des del 6 d’abril, segons el seu president.

El món dels humans té aquestes disparitats, aquestes bromes de mal gust. És un món estrany aquest en el que ens a tocat viure, sens dubte. De vegades sembla inclòs una llicència per un script de pel.lícula de segona, d’aquestes que ens poden arribar a entretenir els diumenges plujosos, quan de l’únic que tenim ganes és d’oblidar-nos de tot.
Basta amb fer una mica d’espectacle i tot és perdona, semblen creure molts.

Ens agrada faire diversion, expressió francesa què vol dir fer espectacle amb l’objectiu que s’oblidin els problemes principals que ens preocupen.

La veritat sobre la mort d’un geni musical, la legalitat d’una construcció o les conclusions sobre els canvis que el món necessita, que mai es duran a terme, d’una reunió entre els grans.

Una llicència per fer de tot i sense responsabilitats, això no existeix ni a internet, fins i tot, el facebook expulsa els abusadors.