En un sentit general, el món és tot allò que existeix, l’univers. En un sentit més restringit, món es refereix a la Terra, i fins i tot s’utilitza com a sinònim de planeta. Però també té un accepció molt més limitada i banal, i que fa referència a un mitjà de comunicació en llengua castellana.

Seria senzill amb la primera frase de l’article confondre al lector amb el contingut d’aquest. De fet, un diari, que el 12 de març publicava un seguit de falsedats sobre els processos selectius del Consell i que amplificava una crítica sindical i molt legítima dels representants dels treballadors d’aquesta institució, publicava una frase certa. Com qui cerca Wally, la frase es pot trobar en cada exemplar a la portada i escrita en petitet sobre la capçalera. La d’aquest dia 12 era: “Es tan difícil decir la verdad como ocultarla (Baltasar Gracián)”. Les mentides del diari d’aquest dia ja estan en mans de missers, però crec necessari explicar les qüestions que afecten la gestió del personal que treballa pel govern de Mallorca i, en conseqüència, pels mallorquins.

D’ençà que el nou equip de govern va començar a funcionar, el Departament d’Interior ha impulsat tota una sèrie d’iniciatives en relació amb la gestió del personal que depèn de Funció Pública al Consell de Mallorca. Ja de bon començament s’impulsà que totes les places de proveïment provisional es publicassin en el BOIB i se’n donàs publicitat a través de la premsa. S’han deixat de fer contractacions d’obra i servei per evitar contractacions discrecionals que massa sovint no s’ajustaven a un treball específic i puntual delimitat temporalment. A partir de les bases d’execució dels pressuposts de 2008, els complements de productivitat es fiscalitzen per primera vegada i, per primera vegada, enguany s’estableixen uns criteris d’atorgament de productivitats que acabarà, així, amb l’opacitat d’aquest tema. S’han reconegut els triennis del personal laboral i la nocturnitat del personal que no la tenia reconeguda amb un cost de 400.000 euros, i s’ha aconseguit arribar a pagar el 100 % del complement específic a les pagues extraordinàries. Aquest darrer punt ha tingut una certa polèmica, ja que la llei marca que no es pot superar l’1 % de la massa salarial en pagar aquest complement i els del Consell estan a punt de sobrepassar el llistó. Per poder fer la distribució, s’ha hagut de reduir el complement específic de cada mes per després reintegrar-lo en els mesos de juny i desembre, juntament amb l’increment pactat. És una qüestió de distribució i no és cert el que s’ha publicat que es redueix el sou dels treballadors.

Pel que fa a la relació de llocs de feina, el principal instrument de gestió de personal del Consell, podem dir que l’any passat es crearen 200 llocs nous, que, amb el redimensionament de la institució i en un moment en què 75.000 ciutadans de les Balears es troben a l’atur, són ben necessaris. D’aquests 200 llocs, n’hi ha 110 que es crearen fruit de l’existència de contractes d’obra i servei que s’havien allargat en el temps entre 4 i 14 anys, i havien superat el límit legal, que és de tres. És a dir, que ve de molt endarrere aquesta situació a la que qual hem posat punt final. La majoria d’aquests contractes eren de les brigades de Medi Ambient i Patrimoni, que, en el pas del conveni de construcció que tenien fins a l’actual del Consell, incrementaran el sou entre un 8 % i un 28 % i reduiran l’horari de 40 a 35 hores de feina setmanals. Tot això a partir de quan s’assolí aquest compromís amb els sindicats i s’aprovà la nova relació. El conflicte sorgeix quan els representants dels treballadors exigeixen aquests complements amb efectes retroactius al principi de l’any 2008. Sincerament, no crec que sigui motiu de vaga i de mobilització i que a més ningú ho entengui. El Consell ha fet un esforç molt gran i històric. És per això que no acab d’entendre la postura de qualque sindicat, ja que la situació entre el moment en què s’endegà aquesta política i ara ha variat, sobretot amb l’aparició de la crisis més potent que mai no ha patit el planeta: El Món.

Quan dic el món, dic el del principi de l’article. En un racó d’aquest món que es diu Illes Balears la població activa desocupada supera el 15 % i les illes es troben a les portes de la recessió econòmica. En aquest moment, cal que les institucions i els agents socials se centrin i s’esforcin per les persones que es troben excloses del mercat laboral, que no tenen un lloc de feina fix o a l’Administració, amb les persones i les famílies que no tenen els mitjans suficients per subsistir. Cal alçar el desvalgut i com diu La Internacional aixecar els damnats de la terra, aixecar els qui pateixen fam.