La missa té un abast universal. El que es fa present, és a dir el sacrifici de Crist oferint la seva vida al Pare en un extraordinari esclat d’amor, és per nosaltres i per tothom. L’Eucaristia ens fa contemporanis del sacrifici de Crist al Pare, a fi que ens poguem associar a aquest gest d’ofrena i participar en l’obra de la nostra salvació i de la salvació del mon.

Tot i això, l’abast universal de la celebració de l’Eucaristia permet al prevere que la celebra d’afegir una intenció particular que li és confiada pels fidels.

Les intencions són diverses, afecten la vida de les persones, els esdeveniments que les marquen, però també i sobretot els fidels diferents. L’ús s’ha estès a les famílies; de fer celebrar una missa per un difunt. Quin és l’abast i el significat d’aquest gest? La mort de les persones properes, tant si és sobtada com si ve per una llarga malaltia, és sempre una separació, una ruptura de la relació amb l’ésser estimat. Cal resignar-se a no viure més, parlar, expressar l’efecte a l’ésser estimat que ens ha deixat en pau ens exhorta a no deixar-nos abatre com aquells que no tenen esperança.

Ell no ens demana, de cap manera, que neguem el patiment, sinó que el visquem a la llum de l’esperança, oferta pel Ressuscitat. Havent ofert la seva vida per amor a la humanitat, Crist ens obre l’accés a la Vida de Déu. Celebrar l’Eucaristia és, d’alguna manera, posar-nos al punt entre el nostre món i el Regne d’amor i de felicitat que és la terra de tots aquells que passen per Crist.

“Ningú no arriba al pare, si no hi va per mi”. El Crist present a l’Eucaristia reneix en ell el seu Salvador, el camí cap a la veritat, i la vida. Però el Crist que ens rep a l’Eucaristia és també, en comunió amb tots aquells que ja han deixat aquest món cap al Pare.

Quan confiam una intenció de missa per un difunt, vivim en Crist Ressuscitat una trobada misteriosa, però real amb aquell o aquella que ja ha entrat a la Vida. La comunió dels sants establerta en Crist fa viure en comunió els vivents a la terra i els vivents en el cel.

Units al Crist en la celebració eucarística som en comunió amb els nostres difunts. Preguem al Crist per ells, ells preguen a Crist per nosaltres. L’Eucaristia esdevé l’espai d’un misteriós intercanvi i d’una profunda comunió d’amor i de pregària amb aquells que ja han viscut la seva pasqua decisiva vers el Pare.

Som més enllà d’un simple record dolorós, vivim dins d’una misteriosa presència uns i altres, en el si de la comunió establerta pel do d’amor de Crist i vivificat permanentment per l’Esperit.

El que es celebra a l’Eucaristia no té preu. Vivim totalment en l’ordre de la gratuïtat de l’amor, de la gràcia de Déu, que ens ofereix la seva vida i la seva comunió d’amor. Però, a partir d’una tradició establerta d’ençà del segle XII, es costum de fe una ofrena al prevere que celebra la missa per una intenció particular.

Cal comprendre bé que no es tracta de comprar una missa com si el misteri celebrat tengués un valor comercial. L’antiga pràctica de confiar una intenció de missa pels nostres difunts l’haurien de fomentar molt encara. És un gest d’afecte i de vinculació amb aquells que ens han deixat.