Em pensava que vivíem en un país plural, no sols pel fet que a Espanya ja no hi vivim sols espanyols, donada la quantitat d’immigrants que hi resideixen; sinó pel fet que la nostra societat és tan pluriforme, que ens resultaria difícil destriar per dir què és la societat, quin pensament té la nostra societat,... (tant de caps tan de barrets).

Per què dic això? Idò ho dic arran de la nova campanya que ha tret l’Església sobre la defensa de la vida, davant la nova llei de l’avortament. Una campanya que, segons els entesos, compleix amb els requisits: ser impactant. Molts, moltíssims són els qui en fan comentaris, els mitjans solen estar més en contra que a favor, tothom diu la seva, fins i tot un ministre, faltaria, que va dir: “Es que la iglesia no sigue los pasos de nuestra sociedad. Europa no va por aquí”.

Aquesta frase em va fer pensar ja que, segons el ministre, la societat som jo. És a dir, al meu entendre, el qui no pensa com jo, com el meu partit, com tal o com qual... no és de la societat, ha sortit de la societat o l’han tret de la societat; per tant si no està a dins els paràmetres de “la meva societat” és un marginat. Tot i que em pensava que els ministres ho són de tots els espanyols, no sols dels qui pensen com ells.

Potser aquest és un dels grans problemes que veig a tots els polítics, bé, en salvarem algun per la punta dels cabells (...) si no ets dels seus, et pots preparar: tant si ets particular, com si ets un grup, o institució: a l’hora de subvencions, a l’hora de tenir-te en compte, a l’hora de tenir bo: (Sant Pere feia sants als seus o qui te tia Petra menja alls.)

La democràcia, la llibertat d’expressió, la tolerància, la pluralitat, el respecte... al nostre país deixa molt que desitjar, al manco per tota la classe política actual.

Permeteu-me que acabi amb la meva neura d’avui, dient dues coses:

Primera: ja em pareix bé, molt bé, que algú, en aquest cas l’Església defensi el dret a la vida, encara que tot se li giri en contra. Però els nostres principis ens hi obliguen.

Segon: és el que mes necessita -urgent-  el nostre país en aquests moments: la reforma de la llei d’avortament? Potser així per uns dies, per uns moments, no pensarem en la crisi i en la gent que se’n va a l’atur. Certament davant la crisi “Europa no va per aquí”.