Diari digital de la comarca de Sóller
Divendres, 1 de març de 2024   |   12:42
 
Enquesta  
S'ha de prohibir la construcció de noves piscines donada l'actual situació de canvi climàtic i de manca d'aigua?


No
 
Entrevista
01/12/2023 | 12:00
Pere Crespí:
"És difícil poder viure de lloguer a Sóller, ja no et dic res si parlam de comprar un habitatge"
Guillem Puig

L’accessibilitat a un habitatge de lloguer s’ha convertit, des de fa ja alguns anys, en un autèntic malson per a qualsevol persona que intenti establir-se o independitzar-se a la vall de Sóller: la manca de lloguers i la puja dels preus han esdevingut gairebé una missió impossible.
Pere Crespí Mas, soci de Mallorca Dream Homes des del 2004, juntament amb Jennifer Wenke i Lorenz Ewaldson, és un bon coneixedor d’aquesta realitat que ja ha ultrapassat les fronteres naturals de la vall, però que a la nostra contrada ha agafat unes proporcions gairebé dramàtiques.

Pregunta.- Com a agent immobiliari d’una empresa local, quants d’habitatges de lloguer de llarga durada té de 500 euros mensuals o menys?
Resposta.- Cap, així de clar.

P.- I de més de 500 euros?
R.- En aquest moment comptam amb quatre habitatges en aquestes condicions: dos dels quals costen 1.900 i 2.500 euros mensuals.

P.- A què creu que es deu aquesta situació?
R.- Bàsicament, que aquests preus no són preus basats en preus locals sinó en preus internacionals; són preus que pretenen satisfer a un llogater internacional, que ja paga xifres semblants en els seus països d’origen. Amb l’arribada dels nous tractats europeus de principis de segle XXI i la lliure circulació de ciutadans es va obrir la barrera a l’arribada de nous veïns als nostres pobles de nacionalitats comunitàries amb uns sous molt més elevats. Aquests nous veïns trobaren a casa nostra un espai i una climatologia ideal on establir-se, ja fos per a vacances temporals, jubilacions o treballar en un món on la informàtica és capaç d’esborrar distàncies.

P.- Situï de major a menor importància quins d’aquests tres factors té més rellevància pel que fa a la puja dels lloguers: excés de turisme de pas, lloguer vacacional o escàs lloguer de llarga durada?
R.- Sens dubte, el factor primordial es troba en l’existència de molt de lloguer vocacional, seguit de la manca d’habitatges per a lloguer de llarga durada. En aquest sentit, cal dir que els propietaris d’habitatges prefereixen tenir-los tancats abans d’oferir-los en llarga durada perquè temen els desperfectes que aquesta situació puguin provocar en les seves propietats: la gent té por de ficar llogaters durant cinc anys per por de l’estat en què es trobaran l’habitatge un cop finalitzi el contracte. El lloguer vacacional sol ser de curta durada i alhora també els permet gaudir durant el temps que no estigui ocupat de l’habitatge en qüestió. En definitiva, els llogaters tenen por que els facin malbé la seva propietat i alhora s’asseguren un major rendiment, ja que el fet d’arrendar-los a gent amb un poder adquisitiu més fort els permet demanar més.

P.- Entén que davant aquesta situació vagi creixent entre els residents una certa turismefòbia?
R.- Ho veig com un resultat natural al fet de no poder competir amb els preus que els no-residents poden pagar. Sincerament, el fet de formar part d’una Europa sense fronteres ha tengut com a conseqüència l’arribada d’aquest tipus de turista que compta amb uns sous superiors als nostres, la qual cosa ens fa estar en inferioritat de condicions a l’hora de competir amb ells i llogar habitatges. El resultat d’això es veu en el rebuig d’una part de la societat, sobretot quan els afecta en la vida diària: un exemple ben explícit seria el cas de la circulació a Sóller durant el passat estiu, que s’ha convertit en un autèntic infern.

P.- Com es pot posar fre a aquesta situació?
R.- No hi veig una solució. Tant de bo les autoritats poguessin crear habitatge social per afavorir l’economia i les possibilitats d’accedir a un habitatge dels residents locals. Actualment, hi ha empreses constructores que edifiquen habitatges a Sóller per un preu de 550.000 euros; òbviament no estan destinats als residents. Aquest preus el que aconsegueixen és engegar els clients locals. Crec que en el casc urbà de Sóller hi ha terrenys que es podrien destinar a habitatge social, però que l’haurien de dur a terme institucions estatals o autonòmiques. Algú que pot -només- empatar en construcció és una institució com l’IBAVI.

P.- Com veu la mesura de prohibir i/o limitar la venda de propietats a estrangers?
R.- Pens que en aquest aspecte ja feim tard; a més crec que és una mesura molt complicada de regular. El que cal controlar no és l’estranger que, pel motiu que sigui, vulgui viure a casa nostra, sinó aquell que compra terrenys per dedicar-se a l’especulació immobiliària. El que cal controlar no és la venda, sinó l’especulació.

P.- Cal guanyar la loteria per poder comprar un habitatge a la vall?
R.- O que t’arribi una bona herència. És difícil poder viure de lloguer a Sóller, ja no et dic res si parlam de comprar un habitatge. Conec el cas de parelles que s’han separat, però que han acabat convivint plegades durant anys davant la impossibilitat d’accedir a un lloguer.

P.- És conscient que molts de sollerics ja han hagut de comprar terrenys o habitatges fora de la vall perquè aquí és impossible fer-ho?
R.- No es tracta d’un cas gens excepcional i que cada vegada passa menys. Ara bé, cal dir que l’illa en general s’ha anat encarint i que a dia d’avui no és tan fàcil trobar habitatges bé de preu com ho era fa uns anys.

P.- Quin futur els espera als nostres fills o nets en aquest sentit?
R.- Sobretot, cal intentar conservar el que tenguem; tot i que som ben conscient que els doblers ho acaben podent comprar quasi tot, i hi ha molts de factors que poden facilitar la venda: molta gent ven perquè els és impossible poder mantenir el seu patrimoni; un IBI desproporcionat; pensionistes que necessiten dues pagues per poder pagar els imposts... Tots aquests factors acaben convertint-se en una convidada a vendre les propietats.

P.- És reversible aquesta situació?
R.- No, malauradament. El problema resideix en què la globalització acabarà amb la personalitat dels llocs que encara romanen autèntics. Els sollerics hem d’apreciar i defensar allò nostre, fins i tot si passa per un sacrifici econòmic. Hem de tenir la vista posada a llarg termini no en un prompte benefici: una gran franquícia ens pagarà milers d’euros d’un lloguer davant un lloguer molt més minso d’un propietari local. Ja sé que és bo de dir i mal de fer, però si no protegim el nostre teixit social acabarem convertits en un parc temàtic per als estrangers.

P.- Com a agent immobiliari, com ha vist l’evolució del seu sector local al llarg del segle XXI?
R.- D’una banda, s’ha professionalitzat completament: ha desaparegut aquella gent que gestionava per lliure la compra o venda d’habitatges i que era molt usual a la nostra vall. De l’altra, s’ha internacionalitzat amb l’arribada de grans companyies estrangeres dedicades al sector. I, finalment, s’ha multiplicat molt la demanda pel fet que Sóller s’ha convertit en un lloc de moda -abans ja ho era per als europeus, però avui en dia ja interessa a gent de tot el món-. Això ha estat propiciat per l’auge de les xarxes socials, que permeten una intercomunicació molt ràpida i eficaç. En un altre aspecte cal dir que el perfil d’usuari pernoctador -que ja era de per si mitjà-alt- encara ha pujat més.

P.- Actualment, què cerca un comprador a la vall de Sóller?
R.- Una casa de pedra amb piscina, terreny i fora veïnats; d’un preu que pot oscil·lar entre 1’5 i 2 milions d’euros. El preu no és gaire important per a aquests compradors, la qual cosa impedeix competir al client local.

P.- Què té Sóller que hagi atret tanta gent de fora?
R.- Representa un lloc ideal per viure: perfecte contrast entre mar i muntanya, autenticitat -que és un dels grans factors a protegir i sovint no ens n’adonam-, bona climatologia... Tot i que hi ha alguns aspectes a protegir: l’autenticitat de l’espai on encara és possible viure amb i com un solleric més i la massificació de la muntanya.

P.- A Sóller, hi ha encara mercat o ja s’han exhaurit les possibilitats de venda?
R.- Crec que a Sóller sempre hi haurà mercat, entre d’altres coses perquè el client que compra un habitatge d’aquestes característiques el sol utilitzar entre 7 i 10 anys per posteriorment tornar-lo a vendre. Cal tenir present que nosaltres solem treballar molt la postvenda de l’habitatge -reformes, neteja, cura del jardí i piscina...- per la qual cosa sol mantenir un estret contacte amb el client que a l’hora de revendre l’habitatge se sol acostar de bell nou a la nostra immobiliària.

P.- Veu possible una reducció de l’oferta immobiliària a Sóller al llarg dels propers anys?
R.- Possiblement es redueixi l’oferta actual, ja que s’han reduït les vendes però alhora s’han incrementat els preus. Actualment la competència és forta.

P.- Per acabar l’entrevista, quin consell donaria a les autoritats locals per millorar la manca de lloguer de llarga durada?
R.- Que prioritzin la construcció d’habitatge social, ja que ens hi jugam molt, sobretot de cara a la cohesió del teixit social local.

P.- I als sollerics?
R.- Els recomanaria fer una bona guardiola.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a