Diari digital de la comarca de Sóller
Divendres, 1 de març de 2024   |   12:07
 
Enquesta  
S'ha de prohibir la construcció de noves piscines donada l'actual situació de canvi climàtic i de manca d'aigua?


No
 
Entrevista
14/07/2023 | 13:11
Margalida Oliver:
“En les meves fotos intent establir un pont poètic”
Guillem Puig

El Museu de Sóller serà l’escenari de la propera exposició de fotografies de la sollerica Margalida Oliver sota el títol de “Revelats”; aquesta exposició tendrà lloc entre els dies 21 de juliol i 5 d’agost i anirà encaminada a recaptar fons per al col.lectiu “Sóller Solidari”.

Margalida Oliver Ferrà -61- treballa en una coneguda clínica dental de la vall però és en el seu temps lliure on deixa volar la seva creativitat mitjançant la seva passió per la fotografia. Sota un posat tímid, Oliver amaga una mirada atenta sobre la realitat que l’envolta que deixa plasmada en unes imatges de caràcter intimista que són un fidel reflex del seu tarannà i que posen de manifest la bellesa del detall i la intensitat d’una visió poètica d’un món que sovint –i malauradament- ens passa desapercebut.

Pregunta.- Com va sorgir la idea de muntar aquesta exposició?
Resposta.- Tenia ganes de donar sortida a un munt de fotografies que tenc: volia mostrar-les i passar a fer coses noves. La necessitat d’ajuda per muntar-la va fer que la demanàs a n’Elvira Reynés, de Sóller Solidari, i vàrem pensar que el benefici de la venda de les fotografies anàs destinat íntegrament a aquesta entitat social.

P.- Des de quan es dedica al món de la fotografia?
R.-L’any 2007 vaig comprar la meva primera càmera reflex digital –la Canon 350d- i aquí va començar el meu afer amb aquesta disciplina. Val a dir que des de sempre m’ha interessat tot el que té a veure amb l’expressió artística ja sigui pintura, literatura, música... és el que més m’omple.

P.- És la seva primera exposició?
R.-
No, és la segona. La primera va ser el 2014, amb una sèrie de 23 fotografies on el fil conductor va ser l’aigua: els peixos, els reflexos, les connexions entre el món interior i un safareig on vaig passar moltes hores.
P.- Què ens trobarem a “Revelats”?
R.- Bàsicament l’exposició se circumscriu al voltant de dues temàtiques: d’una banda, una més descriptiva i associada a la natura –intentant fugir d’una visió pintoresca-; i de l’altra, una més minimalista, amb més detalls i abstraccions. Sempre, però, intentant donar un enfocament poètic i expressionista; es tracta d’establir un pont entre el món interior i el real que trobam a defora. Cal dir que hi ha diferents mides de fotografies: algunes imatges s’aprecien millor en grans formats, mentre que les minimalistes poden ser més petites i –per tant- pensant en Sóller Solidari més econòmiques.

P.- Com es podrà optar a aquestes fotografies: subhasta, compra directe...?
R.- Aniran enumerades i si algú en vol comprar alguna, demanarem les còpies al laboratori i les hi farem arribar.

P.- Què la inspira fotogràficament parlant?
R.- Sobretot veure treballs d’altres persones, ja sigui en directe o a través de llibres o webs de fotografia. A Instagram, per exemple, he trobat fotògrafs que m’interessen molt. Llegir, poesia sobretot, revisitar llocs amb temps perquè arribi un poc d’inspiració –si sents que hi ha alguna cosa que t’atreu d’un lloc, estàs més atent, s’activa conscientment la recerca-; visitar llocs nous també –per fugir una mica del ja sabut i conegut-... mil coses!

P.- Treballa en digital o en analògic?
R.- Sempre en digital, perquè vaig aprendre’n així. El photoshop de moment, cobreix totes les meves necessitats en temes d’edició d’imatges, encara que, amb el temps, m’agradaria aprendre a revelar químicament també.

P.- Ha estudiat fotografia?
R.- No, en aquest aspecte som autodidacta totalment.

P.- Prefereix el color o el blanc i negre?
R.- Faig molt més color, però també blanc i negre. Depèn: el blanc i negre sol donar més protagonisme a les formes mentre que el color dona més joc a l’hora de transmetre emocions.

P.- Quins són els seus referents fotogràfics?
R.- No en tenc cap en particular i tots en general.

P.- Treballa en altres vessants fotogràfiques?
R.- Jo només som una aficionada i el que m’agrada és fotografiar: ja sigui paisatge, macro, natura, retrat o qualsevol altra cosa que em pugui resultar interessant. Faig fotos i aprenc amb la pràctica. M’agrada el fet de poder-me expressar lliurement sense haver de pensar en projectes predeterminats i/o imposicions. El que sí que faig cada any –i amb molt de gust- és el reportatge fotogràfic dels muntatges de Corriola Teatre, agrupació de la qual form part.

P.- Què l’atreu de la fotografia?
R.- Explorar el món, fer nous descobriments, connectar amb tot el que m’envolta: en definitiva aprendre.

P.- Creu que la fotografia s’ha devaluat amb l’accés multitudinari a aquesta pràctica gràcies als telèfons mòbils?
R.- Crec que així com la pintura no s’ha devaluat perquè tothom pugui pintar, ni la literatura perquè tothom tengui eines per poder escriure, crec que la fotografia tampoc. Tot depèn de la intenció que hi posi qui fa les fotografies i qui les mira. La qualitat depèn d’altres factors. Els fotògrafs sempre depenen de l’equip que utilitzin.

P.- Què prefereix un enquadrament natural o la sofisticació d’una composició?
R.- Personalment, crec que en un enquadrament natural hi resideix el que en castellà s’anomena “el asombro·: el moment de felicitat en observar una determinada cosa, un tipus de felicitat que et produeix una revolució interior que fa que vulguis capturar aquell instant. Tanmateix, la fotografia creativa també existeix i fa que la utilitzis per provocar un plaer ja sigui estètic o intel.lectual. Son dues maneres diferents de fer i a mi m’agraden les dues.

P.- Per acabar, treballa altres disciplines artístiques?
R.- Seriosament, no.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a