Diari digital de la comarca de Sóller
Diumenge, 21 d'abril de 2024   |   13:17
 
Enquesta  
Veus bé que els forans paguin 2 euros per tenir la polsera de públic?


Haurien de pagar més
No, tots hem de ser iguals
 
Entrevista
24/03/2023 | 13:12
Albert Darder:
“Avui neva menys, però ho fa més dràsticament”
Guillem Puig

Quan la vall de Sóller encara s’està recuperant de la borrasca Juliette, una nova incursió informativo-meteorològica tendrà lloc a casa nostra de la mà del meteoròleg local Albert Darder Rosell, tot un referent solleric en aquest tema, amb la presentaciò del seu darrer llibre “Història de la neu a Sóller”. Albert Darder Rosell -34 anys- és llicenciat en Geografia per la Universitat de les Illes Balears, col·laborador de “Sa Veu”, i és conegut a la vall pel seu entusiasme vers la meteorologia, una passió que l’ha duit a escriure el llibre “Vall de neus” (2015) així com a participar com a ponent en vàries edicions de les Jornades d’Estudis Locals i en varis programes de televisió sempre amb el temps -i la neu, especialment- com a tema de debat. Igualment compta una quinzena d’estacions meteorològiques que abracen des del Coll de Sóller fins a Tuent, passant per Fornalutx, Lluc, el Puig Major i el Port entre d’altres.

Pregunta.- D’on li ve l’entusiasme per la neu?
Resposta.- Crec que el fet de veure nevar ens genera il·lusió i diversió i ens ajuda a treure el nin que tots duim a dins. Cal dir també que el fet que la neu sigui escassa de veure encara fa que la valorem més.

P.- Com valora la nevada de fa unes setmanes?
R.- Va ser abusiva a les muntanyes i inexistent a la vila. Hagués pogut ser més equilibrada.

P.- Per què ha fet un llibre sobre la història de les nevades de la vall?
R.- Perquè tenia molta documentació i volia que sortís a la llum: duc més de deu anys investigant les nevades solleriques i havia arribat el moment de posar aquesta informació a l’abast dels sollerics. En un primer moment ho vaig proposar a la UIB com a tesi doctoral i davant la resposta negativa, vaig decidir fer-ho pel meu compte i així sorgí la idea d’editar el llibre.

P.- Com han canviat les nevades de Sóller actuals en comparació a les de fa cinquanta anys?
R.- És un fenomen semblant al de les plogudes: ara neva menys, però més dràsticament, la qual cosa duu aparellat un perill, ja que la vegetació cada vegada hi està menys avesada: els pins han guanyat espai a les alzines i han estat els pins els que ho han passat pitjor durant la passada nevada, convertint-se en un autèntic perill tant per als conductors com per als senderistes.

P.- Quina ha estat la pitjor nevada que ha patit la nostra comarca al llarg del darrer segle?
R.- Hi ha dues dades a tenir en compte: el gener del 1891 i el febrer del 1956, i ambdues foren unes nevades que s’allargaren durant una setmana. La nevada del 1891 fou tan forta que la gent acudia a l’església per fer rogatives implorant a l’altíssim que els alliberàs de la “blanca calamitat”, segons conten els diaris de l’època. Pel que fa a la del 1956, la gruixa al poble de Sóller fou d’entre 40 i 55 centímetres; els horts patiren molt, i dels tarongers només en quedaren els troncs.

P.- Per a vostè, què és una bona nevada?
R.- La que arriba a Sóller, perdura uns quants dies i ve sense gelada associada. També, evidentment, la que cau en forma de pedaços grossos, talment com una imatge nadalenca.

P.- És conscient del mal que provoquen les nevades?
R.- Sí, però formen part del nostre clima. Fan mal, però igual com en fan les sequeres, les inundacions o els incendis. Hem de tenir present que un tant per cent elevat del mal que fan les nevades és inevitable.

P.- Com repercutirà la passada nevada en el subministrament i reserves d’aigua de l’illa?
R.- Molt positivament: abans de les nevades els embassaments de Cúber i el Gorg Blau estaven al voltant del 35% i actualment superen el 90%. Hem tengut sort ja que a la Península estan molt malament pel que fa a les reserves hídriques. La nostra situació ens permetrà afrontar la temporada turística sense passar pena. Malgrat tot, això no ha de ser excusa per tudar aigua, que sempre és un bé escàs.

P.- Quines condicions s’han de donar perquè nevi a Sóller?
R.- És molt difícil: d’una banda, la temperatura ha de ser de menys vuit graus a 1.500 metres d’altitud, i de l’altra han de bufar vents humits de tramuntana. Si falla algun d’aquest dos factors ja podem dir adeu a la neu.

P.- És curiós que enguany hagi nevat més a la zona de Llevant que no a la nostra. A què es va deure aquest fet?
R.- Al fet que en aquella zona la precipitació fou més intensa i l’aire fred baixà més.

P.- Quina ha estat la nevada més tardana a la nostra vall?
R.- Dins el poble fou l’11 de març de 1883; i al Puig Major fou el 6 de maig del 1991, precisament el dia de la Fira.

P.- S’esperava la força de la borrasca Juliette?
R.- Sí, perquè la mar estava més calenta del normal i el xoc de masses d’aire gestà una borrasca molt profunda. Aquesta vegada els pronòstics no s’erraren gens.

P.- Té algun altre projecte en marxa?
R.- Sí, ja estic treballant en un llibre sobre les nevades del segle XIX. És un llibre que tractarà dels efectes a Sóller de la “petita edat de gel” que es donà entre els segles XV i XIX. Es tracta d’una època interessant on predominaren unes temperatures més fredes que no les actuals, on la nota general fou que plogué i neva molt més que no ara. Hi estic totalment enganxat.

P.- Li molesta que el catologuin com a friki de la meteorologia?
R.- Gens ni mica. Per sort, a Mallorca cada vegada és major el gruix de gent que sent passió per aquest tema.

P.- Què en pensa de les restriccions del Govern a l’hora d’anar a veure la neu? Creu que han donat el resultat?
R.- Crec que les restriccions eren necessàries perquè no estàvem davant una nevada usual i la trencadissa d’arbres i els despreniments de roques representaven un autèntic perill. Sempre és millor prevenir que no guarir, com diu el refrany. La gent, en general, va creure i respectar les normes que el Govern decretà; vaig fer guàrdia amb l’agrupació de Protecció Civil local i he de dir que la gent es comportà.

P.- Com seran les nevades a partir d’ara?
R.- Augmentaran els intèrvals entre les nevades i els costarà baixar de cota, però els espessors poden anar en augment. L’encalentiment global pot afavorir les nevades en altura, tot i que pugui semblar contradictori: l’exemple perfecte d’aquest fet poden ser els efectes a Madrid de la borrasca Filomena.

P.- Per acabar, què els diria als negacionistes del canvi climàtic?
R.- Només els demanaria si troben normal que dels darrers cinc nadals, n’haguem passat quatre en màniga curta. El canvi climàtic és inqüestionable; és una llàstima que s’hagi polititzat tant aquest tema.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a