Pregunta.- Com ha acabat sent director de teatre a Sóller?
Resposta.- Des de fa molts d’anys he fet teatre. A Sóller, sé que hi ha l’equip Corriola i també n’hi ha hagut d’altres. Aquí hi ha molta tradició, però no hi ha teatres i això és una gran limitació per al poble. Conec el rector Eugeni des de fa 30 anys i quan va venir a Sóller parlàrem de recuperar les tradicions que es feien al poble. Poca gent recorda que, baixant pel carrer de Sa Mar, hi ha un carrer que es diu carreró del Rei Herodes. Imagin que aquí hi vivia un dels personatges de l’obra de teatre “El Rei Herodes”. L’historiador o arxiver tal vegada ens ho podria confirmar.

P.- Quina és la tradició de l’obra teatral “Adoració als Tres Reis d’Orient”?
R.- Sempre es feia per Nadal i a gairebé a tots els pobles de Mallorca. Fa uns dies Don José em va fer arribar una obra de teatre de l’any 1936, on es veu que l’obra teatral “Adoració als Tres Reis d’Orient” ja es representava a Fornalutx i a Sóller.

P.- Com és aquesta obra?
R.- Era una obra de teatre de tradició oral i és precisament per aquest motiu que és una obra de teatre amb poesia. La gent, abans, no sabia ni llegir ni escriure. Es passaven de pares a fills o entre veïnats i amics la tradició de fer aquest teatre.

P.- I també la representació o els papers dels personatges passaven de generació en generació.
R.- Sí, imagin que es tractava d’una cosa heretada d’uns als altres. Cal dir que només actuaven homes, ja que dins l’església només podien actuar ells. Fins i tot els personatges femenins eren representats per homes.

P.- Hi havia variacions entre pobles?
R.- Gairebé tots els pobles de Mallorca tenien més o menys els mateixos versos. Però és cert que cada poble l’anava adaptant a les seves circumstàncies. Com que era oral i no estava escrita enlloc, no hi havia un model a seguir.

P.- Com és l’obra del proper dia 6 de gener?
R.- Aquesta de Sóller és una adaptació de l’obra “Adoració als Tres Reis d’Orient, de Llorenç Moyà. Moyà va recopilar l’obra per primera vegada per escrit i amb el català normatiu el 1967. Ell era un poeta de Binissalem i la va posar per escrit amb la tradició del seu poble, amb rima i bromes de Binissalem. Nosaltres dia 6 hem intentat adaptar l’obra a la tradició sollerica. És el primer any que ho feim i tal vegada no hi haurà molta petjada sollerica, però a mesura que es vagi recuperant aquesta tradició, s’aniran agafant paraules i llocs que s’acostin més a la Vall.

P.- Hi haurà lloc per a l’espontaneïtat?
R.- Sempre. Tot i que hi ha fixat un diàleg, es demana que aquesta obra sigui un teatre popular. Allò interessant és que els personatges siguin representats per gent del poble. Persones que no hagin tengut molt de contacte amb el teatre, ja que hi posaran molta il·lusió. No seria el mateix amb persones que ja estan acostumades a fer teatre i no els fa por res. No pretenem fer una obra de teatre com a joc teatral ni art dramàtic, sinó com a representació d’un entremès o una cosa popular a Sóller. Serà espectacular i no té més pretensió que passar-ho bé. No volem substituir a Corriola, no serem un nou grup de teatre. Simplement farem aquesta obra per Nadal.

P.- Quins sollerics i solleriques formen part de l’obra?
R.- Hi ha una vintena de persones. El dimoni és Sandra Montesinos, ja que ens interessa que sigui un dimoni molt poètic. Herodes es mor, però l’autor no deixa escrit mai com es mor. Nosaltres el farem morir amb una dansa i na Sandra s’està preparant. N’Herodes, el personatge principal, és Ramon Arbona. Ell és un home que mai ha fet teatre i això és el que volia. També tenim persones que sí han fet teatre, com en Sebastià Borràs, que fa de Rei Màgic. En Joan Carles Simó fa d’un altre Rei Màgic i també comptam amb Tòfol Castanyer, el cuiner Juan Antonio Fernández i la professora Lluc Sosa. Els criats són nins que van a l’institut, a més d’Elena Estarellas.

P.- Com els va reunir a tots per fer aquesta obra?
R.- Jo no conec gairebé ningú i per això he anat demanant a diferents persones a veure qui podria participar de l’obra. Unes 100 persones m’hauran dit que no, però he tengut 20 que han dit que sí. Vaig començar a demanar a l’estiu i en Ramon Arbona va ser el primer que em va dir que sí. Ell em recordava el personatge de Selva i quan el vaig veure, vaig pensar que havia de ser ell. I com que ell em va dir que sí, havia de trobar la resta de personatges. Ha estat complicat, ja que tothom em deia que havia de demanar-ho a Corriola, però jo volia intentar fer-ho menys acadèmic. Tots han respost molt bé, són molt divertits i semblen actors de tota la vida. Al fons, actuar és una representació de la teva vida quotidiana. Diuen que cada dia deim unes 20 mentides. El teatre és una mentida, per tant, seria la número 21.

P.- Quan assagen?
R.- Un pic per setmana. Ara que s’atraca el dia de l’obra, assajam dos dies a la setmana. Primer ho fèiem a casa meva, però ara anam a la Parròquia. Assajam una horeta i mitja i ens ho passam molt bé, que és el que importa. No ens exigim res. El Teatre Principal ens ha deixat els vestits i l’Ajuntament de Sóller pagarà els llums i el so. Per tant, l’entrada és gratuïta. Estam molt agraïts.

P.- Aquesta obra també es fa cada any a Palma, és així?
R.- Sí. És la mateixa, però s’ha convertit en una excusa perquè els polítics hi posin la seva ideologia. Des del meu punt de vista ha perdut l’essència de l’obra de teatre.

P.- Quin és el missatge d’aquesta obra teatral?
R.- En el fons, explica que tots som Herodes. És un personatge que se sent insegur, és un assassí, però després té el seu cor. En el fons tots hem estat una mica Herodes. Qui sigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra. Tots hem estat dolents, egoistes o hem volgut moltes coses en algun moment i Herodes representa això. Hi ha de tot, des de drama fins a comèdia.

P.- Quan va començar el seu interès pel teatre?
R.- Vaig començar a fer teatre a l’institut. Sempre n’he fet i sempre m’ha agradat molt. Com que sóc molt empegueïdor, quan et poses la màscara del teatre ets com una altra persona i et fuig la timidesa. He fet teatre a Inca, Selva, Biniamar i Caimari. He fet moltes obres de teatre, però l’“Adoració als Tres Reis d’Orient” sempre l’he feta adaptada a cada poble.

P.- Com és dirigir una obra de teatre?
R.- Diuen que hi ha dues maneres de dirigir. Per una banda, hi ha la persona directiva que et dona tots els detall d’allò que has de fer i, per altra banda, la persona horitzontal que et diu que facis l’acció com la faria el personatge. A mi m’agrada més la segona opció, la de crear el personatge entre tots.