Aina Crespí (Sóller, 1994) és una artista multidisciplinària. Graduada en Belles Arts, és a més dissenyadora i professora d’educació artística. S’ha format en patronatge i també en disseny gràfic i editorial. Una part del seu temps sempre ha estat dedicat a projectes artístics, ja siguin de creació pròpia o per encàrrec.

Com a dissenyadora, ha treballat en obres de teatre i grups musicals, entre d’altres. Juntament amb l’artista mallorquina Rosa Caterina Bosch, que treballa amb tints naturals, Crespí ha col·laborat en el disseny de vestuari per a la sèrie d’IB3 Televisió “Mai neva a ciutat”, així com en el disseny de vestuari i d’imatge gràfica de la cançó “A trenc d’alba”, de Marala. A més, compten amb el projecte editorial de peces de roba “Retrat d’un home amb turbant”, confeccionades amb tints naturals.

El 2021, Crespí va iniciar-se en una nova aventura: la creació de la marca pròpia “Peça”. Un conjunt de peces de roba fetes a mà de forma artesana i amb consciència.

Pregunta.- Com a artista, ha format part de moltes exposicions?
Resposta.- He fet moltes Nits de l’Art a Sóller, una exposició a Can Llimona, una altra exposició col·lectiva a l’espai d’art B2 i al llarg de la meva carrera vaig fer moltes exposicions, sobretot col·lectives, a Barcelona, a Vilassar de Mar i al Museu Tèxtil de Terrassa. Ara ho veig molt llunyà, ja que m’he adonat que allò que em motiva són els temes de disseny de vestuari i imatge gràfica, així com col·laborar amb persones que duguin endavant projectes artístics.

P.- Fa dos anys que viu fora de Sóller. Per quin motiu?
R.- Quan estudiava, vaig viure a Barcelona, on hi ha una gran oferta cultural. Quan vaig acabar els estudis vaig tornar a Sóller i aquí vaig notar que em faltava tenir a prop l’accés a la cultura, com pugui ser el teatre o espais de creació artística. Després del confinament, vaig tenir l’oportunitat de viure a Portocolom i, poc després, vaig mudar-me amb uns amics a Palma. La decisió està vinculada amb el meu moment vital.

P.- Com foren els seus inicis en la costura?
R.- Vaig començar a cosir els estius que estudiava a Barcelona. Quan tornava a Sóller els mesos de vacances, cosia amb la meva padrina. Ella cus molt bé i a mi m’agradava fer la meva roba, a la vegada que passava temps amb ella. Molta gent tenia curiositat per allò que vestia i em demanaven a veure si confeccionaria peces de roba per vendre. Amb el projecte “Retrat d’un home amb turbant” ja vàrem començar a fer productes per vendre. A partir d’aquí vaig començar a perfeccionar els meus coneixements en patronatge mitjançant cursos i escoles de costura.

P.- La seva padrina també és una font de formació important. És així?
R.- Totalment. La padrina em dona el vistiplau de moltes coses. És la nostra curolla. He après molt d’ella, sobretot cosir a mà i mètodes antics.

P.- D’on surt la inspiració?
R.- Consider que, al cap i a la fi, la inspiració és feina. Consisteix en no aturar de fer allò que fas, detectar les teves mancances, formar-te. Pràcticament tot està inventat, crec que la creativitat és relacionar idees i coses que segurament ja has vist o tens dins el teu cap.

P.- Com descriuria l’estil de “Peça”?
R.- Són peces de roba molt bàsiques, senzilles i de cada dia. Allò que m’agrada és el patronatge, inventar formes. A Belles Arts em vaig especialitzar en escultura i crec que convertir una cosa plana o un dibuix en volums és el que més m’interessa. “Peça” no té una gran identitat de marca experimental o de passarel·la, ja que no m’interessa. La meva ambició no va més enllà de vestir un cos. És una roba que pot funcionar en qualsevol cos, no està tancada a cap edat i és còmoda. També si algú ho necessita intent personalitzar la peça, ja que és una marca molt petita i artesanal. Em motiva centrar-me en la forma del patró de la peça.

P.- Podríem dir que l’estil s’apropa al minimalisme?
R.- Sí. Al cap i a la fi són peces atemporals i amb colors molt plans, amb els quals sempre he fet feina artística. Estam molt acostumats a les temporades i a les modes. L’estil de “Peça” és anar en contra d’això.

P.- La reutilització hi tendria cabuda dins la producció de “Peça”?
R.- Allò que jo vull és conservar les formes i el patronatge. Per tant, seria interessant que la gent em pogués dur teles seves que no fan emprar per confeccionar les peces.

P.- Com és fer feina en una marca de roba artesanal i pròpia?
R.- Fins ara, la filosofia era no tenir excedents, tenir un mínim d’estoc i fer feina per encàrrec. Ara bé, jo assumeixo la direcció creativa, la gestió, l’administració, el disseny gràfic i el patronatge del projecte. Si alguna cosa puc delegar, és la confecció. Per tant, ara estic provant trobar algú que m’ajudi a confeccionar. Part de la producció que tenc ara l’han feta a un taller. Va ser una primera prova de fer feina amb un taller. Però clar, has de fer uns mínims i hi has d’invertir molt.

P.- És difícil viure d’això?
R.- La feina de cosidora sempre s’ha pagat malament. Ara mateix encara no puc fer balanç perquè és una cosa que vaig començar quan tenia la seguretat d’un altre sou. Tenc un racó que em sosté d’allò que he guanyat fent altres feines.

P.- “Peça” està compromesa amb el medi ambient?
R.- Les peces de roba de “Peça” estan confeccionades amb teixits nous, amb cotons orgànics de Cotó Roig, una empresa de Manresa que utilitza cotó cultivat a Andalusia. Sempre intent tenir la màxima informació sobre allò amb què faig feina, per un tema de sostenibilitat i mediambiental. Abans d’això, el que feia era recuperar teixits en bon estat. Així com amb el tema de l’alimentació la gent de cada vegada està més conscienciada, crec que amb la moda encara queda molta feina a fer. Costa molt que la gent valori la feina. La gent hauria de mirar també les etiquetes de la roba que duu. Gairebé tota la roba que vestim és acrílica o està mesclada amb cotó i acrílic, la qual cosa fa que sigui molt mal de separar i reciclar. Això té un impacte brutal en el medi ambient. És molt costós fer feina d’una altra manera, amb teixits locals. I si, a més a més, vull que la feina d’una persona cosidora estigui ben pagada, el preu del producte és més car. Per això, és més fàcil que la gent vagi a comprar roba a les grans superfícies. Al cap i a la fi, és una decisió molt personal i conscient, de saber què vols consumir.

P.- D’on ve el nom de “Peça”?
R.- És una paraula que empr sempre en el meu vocabulari. M’agradava que tingués la “ç” perquè em localitza a un lloc de parla catalana. És un poc estratègic. He anomenat cada producte amb el nom de “peça 1”, “peça 2”, etc.

P.- On es poden comprar les teves peces?
R.- Aquest cap de setmana seré a Sóller. Faig feina a casa i no tenc un espai on la gent pugui venir a veure la roba ni tenc les peces a altres tendes físiques, ja que això implicaria tenir un compromís amb les botigues. De moment, em poden contactar per Instagram, al perfil @pec__a, i fins dia 21 particip a un pop-up a Sineu, a la botiga Pla. També estic treballant en una web, que estarà disponible per fer les comandes online.