Felip Martí és un fornalutxenc que des que tenia 18 anys es dedica al manteniment de finques i poda d’arbres, especialment oliveres. La seva experiència l’ha permès conèixer tots els trucs a l’hora d’exsecallar l’arbre cítric per excel·lència de la Vall: els tarongers. Amb tot, els darrers anys està centrant la seva feina en la poda d’oliveres. Nascut el 1987, Martí compta amb un Grau Mitjà en Guia Turístic i coneixements en Psicologia. Una de les activitats que prefereix fer quan té temps lliure és anar a pescar. A més, va ser cocreador, juntament amb Pere Rullan i Pedro Andreo, del grup musical i local Nepal Studio. Felip Martí escrivia les lletres i posava veu a les seves cançons. Una faceta que va desenvolupar durant cinc anys.

Pregunta.- D’on ha après a tenir cura dels horts i arbres?
Resposta.- Jo vaig començar a aprendre a podar pagant a la gent major que en sabia. Els pagava perquè venguessin a casa, a la nostra finca de Sa Cabana. Eren en Benet “des Carreró” de Fornalutx, en Jordi de Can Llegat i en Joan “des Camp”, que era el mestre amb els tarongers. Ells foren les persones que m’ensenyaren a exsecallar a la seva manera.

P.- Ha evolucionat la manera d’exsecallar al llarg dels anys?
R.- Sí. La seva manera d’exsecallar ja no és compatible amb la d’ara. Abans, per exemple, volien les oliveres altes, però ara les volen baixes. Sobretot és així pel tema de la collita de l’oliva i també per esquitar, ja que abans no s’esquitava.

P.- Quines són les principals feines que duu a terme durant aquests mesos d’hivern?
R.- He de dir que jo faig feina durant tot l’any. Fa dos anys que tenim moltes subvencions del Consorci Serra Tramuntana, destinades a la recuperació del paisatge agrícola i forestal de la Serra. Per això em dedic ara a exsecallar oliveres. També m’encarrego del tema burocràtic, la gestió i paperassa entorn a aquestes subvencions, a més de fer la feina en sí. Allò que no vol la gent és haver d’entregar papers, anar darrere els Ajuntaments i el Consell de Mallorca. Per tant, jo faig aquesta feina i al client no li costa pràcticament res.

P.- Les dades recollides per la plataforma ciutadana Sóller per l’Aire conclouen que l’aire de Sóller té un nivell de contaminació molt superior al recomanat per l’Organització Mundial de la Salut. La crema de restes de poda seria una de les causes. Què en pensa?
R.- Crec que la comparació que s’ha fet de que la contaminació de l’aire de Sóller equivaldrà a que una persona fumi un paquet sencer de tabac és molt cridanera. Crida molt l’atenció i crec que és necessari que es comparteixin aquests estudis i es posin normes per tal de millorar la qualitat de l’aire i disminuir la contaminació. Si això ha de comportar que els pagesos s’adaptin a cremar en menor mesura, s’ha de fer pel bé de tots.

P.- Quins beneficis té cremar les restes d’exsecallades?
R.- No duu cap benefici.

P.- Quan i com recomana fer foc per tal de minimitzar al màxim la contaminació?
R.- No ho sabria dir. Evidentment no s’haurien de tirar substàncies contaminants al foc, com benzina o plàstics. Allò que sol fer la gent és esperar a que la vegetació sigui seca perquè així és més fàcil consumir-la si es compara amb quan és verda.

P.- Hi ha lectors d’aquest setmanari que han proposat que no es deixi encendre foc als horts a primera hora del matí per tal de minimitzar els problemes de fums. De fet, és una de les propostes que l’Ajuntament té sobre la taula. Estaria d’acord?
R.- Abans de prohibir cremar, jo faria reduir el foc a dies concrets. Si es volen regular les cremes, que deixin cremar tal vegada dos dies a la setmana. No passaria res, la gent s’adaptaria fàcilment. Jo, com a professional, crec que si només et deixen cremar dues vegades a la setmana tampoc passa res. Les feines dins les finques i els horts no impliquen haver de cremar durant dues setmanes seguides. Són feinetes que et permeten que amb un dematí o dos ho tenguis tot cremat i llest.

P.- A quin moment del dia prefereix cremar?
R.- A l’estiu, com a norma general, cremam els dematins perquè no fa tanta calor. Hem de tenir en compte que els tarongers no es poden a l’hivern, sinó a la primavera. Per tant, la crema es fa durant l’estiu, que és quan s’ha de demanar permís a l’Ajuntament i normalment es fa els dematins. Pel que fa a l’hivern, crec que poca gent exsecalla els horts, i per tant no hi ha tantes restes per cremar. Per tant, seria indiferent. Amb tot, la meva proposta continua sent permetre cremar un o dos dies a la setmana, però deixar cremar durant tot el dia.

P.- L’Ajuntament també preveu crear un punt de biotrituració de restes d’exsecallades per reduir les cremes i la contaminació atmosfèrica. Seria una altra solució?
R.- Sí. Em pareix bé.

P.- Quines condicions hauria de tenir aquesta iniciativa per tal que fos efectiva?
R.- Que sigui gratuït i també comptar amb una màquina portàtil, així t’estalvies haver de pagar un camió. Les branques de tarongers i llimoneres són més espigades i fortes. Per tant, si la trituradora no és grossa, passa un fum i costa molt més triturar-la que cremar-la. Si no es compta amb una biotrituradora portàtil efectiva, grossa i amb una bona boca, s’hauran de carregar les restes de vegetació en un camió petit, ja que la majoria d’horts dins Sóller estan situats a racons i no s’hi pot accedir amb un camió gran. Després, s’haurà de carregar el camió i dur al lloc. En definitiva: una feinada. Em pareix molt bé que es vulguin triturar les restes, però també s’han de fer càrrec de venir a cercar les branques. Si no, és un cost que has d’assumir, a més de tot el que comporta tenir un hort. Si compren una biotrituradora petita portàtil, ningú la demanarà perquè no va bé.

P.- Com ha anat enguany la temporada d’oliva?
R.- Enguany s’han prohibit uns fitosanitaris i s’han permès uns altres que tenen un període d’actuació molt més curt. Si abans esquitàvem tres vegades, enguany ho hem hagut de fer cinc vegades. És gairebé el doble del cost, però l’oliva ha mantingut el preu. I l’oliva, bé perquè la gent ha esquitat massa tard o no ho ha fet, s’ha anat perdent perquè s’ha picat o li ha picat la mosca. A això se li ha d’afegir la ventada que hi ha hagut.

P.- Què en pensa de la producció d’oli ecològic i de la construcció d’una nova tafona a la Cooperativa destinada a aquest oli?
R.- Pens que si no posen un preu bo, els productors no ho faran. Treure benefici ja és complicat amb l’oli no ecològic, no m’imagin amb l’oli ecològic, ja que aquest costa molt més.