Diari digital de la comarca de Sóller
Dimecres, 20 de febrer de 2019   |   11:59
 
Enquesta  
Està abandonada la primera línia del Port de Sóller?


No
 
Entrevista
01/02/2019 | 08:51
Joan Ferragut:
“Un dimoni va oficiar les beneïdes per falta de clero”
G.P.

Les beneïdes d’enguany en honor de Sant Antoni han copat l’atenció informativa bàsicament per dues raons: d’una banda, pel seu ajornament per mor de la pluja -se celebraren diumenge passat-; i de l’altra, per l’absència del clergat que va ser substituït per un simpàtic dimoni. Joan Ferragut Deyá, president de l’Associació Mostra Ramadera de Sóller, explica com anaren les beneïdes i per quin moment passa l’associació que presideix. Ferragut és casat i pare de dos fills i treballa com a transportista des de fa una vintena d’anys; forma part també del Col.lectiu de Moros i el seu caràcter obert el fan valedor de l’estimació de tots els que el coneixen.

Pregunta.- Què va dur al fet que un dimoni acabàs oficiant les beneïdes d’enguany?
Resposta.- Bàsicament la negativa de l’estament eclesiàstic local, que es va negar a participar en unes beneïdes que s’hagueren d’ajornar per mor de la pluja. Davant aquesta situació i comptant amb el recolzament de l’Ajuntament, la nostra associació va decidir muntar les carreres de cintes per a cavalls i organitzar un simpàtic simulacre on fou un dimoni qui acabà agafant el relleu de Sant Antoni. Un simulacre que compta amb la simpatia i suport dels assistents.

P.- Entendria que hi hagués qui ho trobàs de mal gust?
R.- Sí, per suposat. Potser hi haurà algú a qui no li agradi aquest fet però vull deixar ben clar que en cap moment hi hagué intenció d’agraviar ningú ni de fer befa de l’església. En cas que algú s’ofengués, li deman disculpes en nom de l’organització.

P.- Com estan les relacions amb el clero?
R.- Encara no hi he pogut parlar; però en definitiva no es tracta més que d’una anècdota.

P.- Més enllà de polèmiques, per quin moment passa el sector cavallista solleric?
R.- Ha davallat una mica. Actualment comptam amb una cinquantena de socis i amb una quarantena de cavalls. En aquest sentit, la crisi econòmica que hem passat i les nombroses problemàtiques i requisits -sobretot a nivell burocràtic- han contribuït a la disminució del volum de cavalls.

P.- Quines activitats organitza l’associació Mostra ramadera de Sóller?
R.- Les beneïdes de Sant Antoni, la Mostra Ramadera per la Fira, la Pujada a Lluc amb bísties i alguns excursions esporàdiques. Per aquest motiu, intentam dur-les a terme malgrat s’hagin d’ajornar pel temps com és el cas de les beneïdes d’enguany.

P.- Compten amb el suficient recolzament institucional?
R.- No, pràcticament no tenim gairebé res; generalment funcionam per nosaltres mateixos i gràcies a l’esforç i il.lusió dels nostres associats. Únicament comptam amb una ajuda mínima de l’Ajuntament que ens sol ajudar també amb la logística quan muntam una activitat com la Mostra Ramadera o les Curses de cintes.

P.- Què cal fer per dotar de més vida la Mostra Ramadera local que s’organitza per la Fira?
R.- Sobretot, potenciar-la a tot nivell, sobretot, econòmicament. D’aquesta manera s’incitaria més a la gent a participar-hi i es podrien muntar exposicions temàtiques -eines, feines antigues...- que ben segur n’augmentarien l’atractiu. L’Ajuntament col.labora amb el que pot, però ho hauria de fer més.

P.- Quines reclamacions faria de cara a l’associació que vostè presideix?
R.- D’una banda, voldríem poder augmentar la nostra presència en espais públics com la platja durant l’hivern i establir un calendari on genets i cavalls poguessin cavalcar per la platja; i de l’altra, mirar de poder aconseguir uns terrenys on poder-hi dur a terme activitats com mostres d’animals o activitats eqüestres.

P.- Què s’ha de fer quan ens topam amb un cavall per la carretera?
R.- Tenir ben clar que el cavall té la preferència i, sobretot, actuar amb prudència i respectar l’animal observant amb cura les distàncies de seguretat i sense fer renous que puguin espantar l’animal.

P.- Creu que la gent és respectuosa amb els cavalls en carretera?
R.- Sí, per norma general la gent ho sol ser. Tenint sempre ben present que un cavall en carretera sempre és un paquet, per això intentam anar-hi el menys possible.

P.- Tenir un cavall és un luxe per a privilegiats?
R.- No, de cap de les maneres. Tenir un cavall implica una afició vers un animal amb qui s’estableix una estreta relació. A més, colcar en cavall suposa una activitat desestressant de la jornada laboral. El cavall ha passat de ser una eina de treball a ser un ésser molt cuidat perquè després vagin els animalistes i es queixen.

P.- Quines necessitats diàries requereix tenir un cavall?
R.- Molt de temps i dedicació: dues o tres menjades diàries, si estan tancats cada dos dies se l’ha de treure, netejar-lo cada vegada que se’l treu, vacunar-lo i desparasitar-lo i ferrar-lo cada dos o tres mesos.

P.- Què en pensa de la mort de cavalls que estiren galeres dels darrers anys?
R.- Això passa perquè es tracta de cavalls vells i li pot passar a qualsevol persona. Un cavall pot tenir un còlic i morir per ben cuidat que estigui. Aquests animals no estan maltractats per regla general, ja que es tracta del sistema de vida dels seus posseïdors i ningú apedrega la seva pròpia teulada.

P.- És el mateix un ecologista que un animalista?
R.- No, un ecologista vetlla més pel medi ambient mentre que un animalista només vetlla -exageradament, al meu veuR.- pels drets de segons quins animals, pecant sovint d’extremistes.

P.- Entén les reclamacions dels animalistes?
R.- No, perquè tota la vida els humans han comptat amb animals i no havia passat res mai. Crec que molts d’animalistes no tenen ni idea ni de com són els animals ni de com viuen. Solen dur les seves idees als extrems i sovint agafen casos molt concrets i els generalitzen.

P.- Què el va dur a presidir l’Associació Ramadera de Sóller?
R.- Fou gairebé una necessitat davant el risc que pogués desaparèixer l’associació. Sobretot em va animar la idea que el jovent pugui comptar amb una associació com aquesta i respectar la gent que la va crear.

P.- Per acabar, què s’ha de fer perquè situacions com les beneïdes d’enguany no es repeteixin?
R.- Tenir ben clar que no ha de tornar a passar ja que és molt fort perquè es romp una tradició d’anys. Altres anys ja s’havia ajornat la festa i no havia passat res, per això, deman que es prevegin possibles ajornaments per evitar situacions com la d’enguany.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a