Pedro Andreo Marroig és “l’alma mater” de l’ambiciós projecte “Ai, Federico García!”, un muntatge basat en part de l’obra de Federico García Lorca -l’immortal poeta granadí que fou assassinat al principi de la Guerra Civil Espanyola- que demà dissabte veurà la llum per primer cop al Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller a partir de les 20’30 hores. Polifacètic com pocs, Andreo és un artista prolífic que no para de crear en el que són les seves dues passions: d’un costat, en el món de l’arquitectura -és arquitecte per la UIC i treballa al gabinet del també solleric Biel Santos-; i de l’altre, en el de la música -ja que forma part dels coneguts grups locals La Rumba Nostra, Sur -amb Jeroni Rullan-, així com de Nepal Estudio. Andreo forma part, doncs, del jovent solleric que des de fa alguns anys ha revitalitzat la vida musical -i per tant cultural- de la vall omplint de vida, ritme i harmonia molts de locals de la nostra comarca i col.locant la nostra vila en el circuit de pobles que reivindiquen la música en viu com a experiència cultural de primer nivell.

Pregunta.- Com sorgí la idea de muntar un espectacles sobre la figura de Lorca?
Resposta.- Es tracta d’un projecte que fa anys que em rodava pel cap i que finalment he pogut dur a port, tot i que ha sofert algunes variacions del que en un principi havia previst. Inicialment -i he de dir que és un muntatge propi– havia previst que fos només a base de guitarra i veu; però a mesura que el projecte avançava i amb la idea que fos un espectacle completament guionitzat vaig veure la necessitat de comptar amb un tècnic de so i llum -per a la qual cosa vaig pensar amb en Txumi Castanyer que acceptà encantat el repte-; i un cop superat aquest entrebanc vaig pensar que encara podia complicar una mica més el projecte ampliant-lo amb un altre músic -que fou Nico Amengual-.

P.- Què fa cada un dels membres d’aquest muntatge?
R.- Jo, toc la guitarra i cant; en Txumi Castanyer és l’encarregat de so i llum, i també fa alguna intervenció; i finalment, en Nico Amengual m’acompanya a la percussió i tocant alguns instruments harmònics com la calimba i la melòdica.

P.- Com seleccionà els poemes de Lorca?
R.- En realitat, l’espectacle “Ai, Federico García!” està muntat sobre una recopilació de poemes de Lorca musicats. L’espectacle està muntat sobre poemes musicats per autors actuals, sobre poemes de la recopilació que Lorca englobà a “Canciones populares antiguas” -cançons de marcat to popular que el poeta recopilà arreu de la península i que enregistrà en cinc plaques gramofòniques juntament amb l’Argentinita i ell mateix tocant el piano, l’any 1931-, i també sobre una sèrie de cançons contemporànies que sense ser de Lorca manifesten una clara influència seva.
En resum, es tracta d’una vintena de cançons que volen retre un sentit homenatge a la personalitat i l’obra d’un poeta tan rellevant com Federico García Lorca.

P.- Quina fou la major dificultat a l’hora de muntar aquest espectacle?
R.- L’abundància de material que hi ha al voltant de la figura de Lorca. Vaig haver de recopilar moltes fonts i de realitzar estudis de vinils, molts d’ells sense digitalitzar.

P.- Quant de temps li ha duit muntar “Ai, Federico García!”?
R.- És un projecte que tenc des de fa molts d’anys i que s’inicià durant l’etapa en què vaig viure a Madrid i vaig entrar en contacte amb el món del flamenc; ara bé, els darrers vuits mesos és quan el projecte ha agafat cos.

P.- Què destacaria de l’obra de Lorca?
R.- Sens dubte, la seva actualitat: hem de pensar que fou una obra escrita fa vuitanta anys i que té una vigència total a dia d’avui, tant pels temes que tracta com per la manera en què fou tractat el poeta. L’obra de Lorca té una força que el temps s’ha vist incapaç d’esborrar; casualment, el passat mes de gener es compliren els vuitanta anys més un de la seva obra, la qual cosa ha propiciat que els drets d’autor d’aquesta obra passin a domini públic i hagi pogut treballar-hi sense cap tipus d’entrebanc.

P.- Com s’ho va fer per musicalitzar aquestes peces?
R.- No ho vaig fer jo; jo només n’he fet l’adaptació, les he fetes nostres. L’únic poema que he musicalitzat és un poema de Miguel Hernández de clara influència lorquiana.

P.- Tenen pensat moure aquest espectacle?
R.- Sí, ja hi ha locals a Palma interessats en ell. Lorca és una base segura i estic convençut del bon camí que seguirà aquest projecte.

P.- Per què apostà per la taquilla inversa per a aquest projecte?
R.- Aquest espectacle no és un espectacle creat per guanyar-hi doblers -tot i que si n’hi guanyam no hi ha res a dir-; però per a la presentació no volíem estar pendents de les entrades sinó de gaudir-lo al màxim.

P.- Han comptat amb algun tipus de suport per a muntar-lo?
R.- No, tan sols amb la col.laboració del Museu de Ciències Naturals -i de Carol Constantino que va creure immediatament en el projecte i ens oferí el Museu per dur-lo a terme i a més ens ha subvencionat el poster- i de Tito Muñoz -amic, publicista, poeta i il.lustrador- que ha estat qui ens ha fet el póster i adaptat un poema d’en Lorca en català per començar l’espectacle.

P.- Què diferencia aquesta proposta de les altres que ja ha duit a terme?
R.- El fet de tractar-se d’un muntatge completament guionitzat i muntat per jo mateix, ja que pel meu tarannà la improvisació és una part fonamental dels espectacles en què particip.

P.- Com creu que reaccionarà el públic davant aquesta proposta?
R.- Com a punt de partida, Lorca no és un poeta nostrat i crec que es tracta d’una proposta innovadora. Pel que he pogut observar a les xarxes socials la resposta és molt bona.

P.- Ha pensat en algun altre espectacle semblant?
R.- Fa temps que vull fer una recopilació de poemes de poetes sollerics i la seva musicalització. El problema amb què m’he topat ha estat que ningú s’ha dedicat a fer una recopilació de poetes que parlin des de Sóller.
P.- D’on treu el temps per donar sortida a tanta música?
R.- Som de poc dormir i m’agrada fer feina durant la nit. Tenc un procés creatiu una mica rar: som de fer moltes voltes als projectes -aquest en concret el duc entre cella i cella des del 2013- però arriba un dia en què salta l’espurna i em pos en marxa, arribant a obsessionar-m’hi.

P.- Quantes hores assaja a la setmana?
R.- De cara al muntatge de Lorca, de tres a quatre hores setmanals; però no som de molt assajar, m’agrada més el directe i l’escenari. Jo no he après música ni en acadèmies ni als assajos, sinó fent música en directe. En aquest aspecte els meus mestres d’improvisació musical són Jeroni Rullan i Pere Rullan.

P.- Com veu el panorama musical de la vall?
R.- La vall es troba musicalment en un període d’ebullició pel que fa a la creació de projectes: hi ha un bon nivell pel que fa als grups però hi ha aspectes i actuacions que no es reflecteixen en el vessant públic. La premsa local dels anys cinquanta -per posar un exemple- es feia ressò de l’ambient que es respirava a la vila i això -malauradament- no passa actualment. Hi ha actuacions com l’ambient del Bar Turismo -sense anar més enfoR.- que no es veuen a la premsa; això em pareix molt greu i una manca de sensibilitat envers la producció musical i cultural.

P.- Vostè és un artista complet: dissenya, arranja, compon... No el tempta l’escriptura?
R.- He escrit cançons i encara ho faig; però no he escrit mai prosa. Tot i això, de cada vegada em costa més perquè cada cop som més crític amb el que escric ja que la coneixença de nous autors fa que augmenti el meu esperit crític. Una de les darreres descobertes ha estat Joan Miquel Oliver, que m’ha captivat completament.

P.- Per acabar l’entrevista, ja que ens trobam en la setmana de Sant Jordi ens podria fer alguna recomanació literària?
R.- Ja ho crec: m’agrada molt Manuel Rivas i especialment la seva obra “Las llamadas perdidas” i també Sergi Pàmies.