Joan Cobos i Laura Martín són la parella artística més prolífica i polifacètica de la vall, així com ho confirma el seu variat currículum que els ha duit des de ben joves a gaudir i experimentar en totes les facetes que l’art els ha posat a les mans, tant junts com per separat.
Cobos i Martín -director i productora respectivament de “Roake”- es mostren satisfets del treball realitzat i alhora es troben delerosos de veure quin serà el pas d’aquest curtmetratge pel circuit de certàmens i festivals on tenen pensat presentar-lo.

Pregunta.- Com sorgí la idea de filmar “Roake”?
Resposta.- Ja havíem treballat anteriorment amb Jhon Jessup -productor executiu de “Roake”- realitzant campanyes publicitàries; i aprofitant que en Joan es trobava a Londres rodant un nou anunci i fruit de la coneixença amb Jessup, aquest li oferí un guió perquè el llegís. En Joan el trobà interessant i mesos després Jessup vengué a Mallorca i ens plantejàrem com podríem tirar endavant aquest projecte.

P.- Què ens poden explicar sobre “Roake”?
R.- Es tracta d’un thriller màgic inspirat en el mite de Faust. El guió és original de Joel Jessup -fill de Jhon- i parla sobre la fama i el que estaríem disposats a fer per aconseguir-la. “Roake” significa fum en anglès victorià i vendria a ser una metàfora de l’atmosfera que envolta la pel.lícula. És una pel.lícula sense cap pla estàtic, ja que la càmera es mou tot el temps seguint amb la metàfora del fum.

P.- Tenien experiència anterior en el món del cinema?
R.- Sí, ja havíem fet cinc curts més anteriors a “Roake”. Precisament amb “Dificultades” codirigit per ambdós, vàrem estar nominats al Meliés de Plata al Millor Curtmetratge europeu.

P.- La vostra obra és una reflexió sobre la fama i el poder que té avui en dia. Què seríem capaços de fer per assolir la fama?
R.- Qualsevol cosa, i això es posa de manifest a “Roake”. Seríem capaços d’obrir la nostra ànima. I més avui en dia i en el món digital en què vivim, on la gent exposa la seva vida privada a cada segon: la gent cerca trobar una resposta als seus actes.

P.- Quins foren els majors entrebancs a l’hora de rodar la pel.lícula?
R.- El quadrar les dates per poder rodar-la: s’ha de tenir present que en el món dels curtmetratges es compta amb molta participació altruista i la gent sovint hi col.labora quan té un espai buit entre altres rodatges. Per tant el major entrebanc va venir a l’hora d’establir una data de rodatge i que tothom hi pogués ser; a més, comptàvem amb un període curt de rodatge i havíem de controlar molt bé les dates de què disposàvem -en aquest aspecte na Laura va fer una feina genial, comenta Joan-.

P.- Quina fou la reacció del públic anglès quan la presentàreu?
R.- Majestuosa, rebérem molt bones i honestes crítiques.

P.- Com l’aconseguíreu finançar?
R.- Totalment amb capital privat -tant d’en Jhon Jessup com nostre-. Hem de dir que comptàrem amb moltes col.laboracions gratuïtes per tirar endavant el projecte; fet habitual en el món dels curtmetratges. El cost final voltaria els 150.000 euros si ho haguéssim hagut de pagar tot. A més de cara a l’estrena londinenca de la pel.lícula hem comptat amb el patrocini de les Bodegas Jean Leon, que ens continuarà patrocinant.

P.- Quina és la cara oculta de la fama?
R.- El risc de perdre l’autèntic jo; per això és molt important saber d’on vens i tenir els peus ben posats a la terra. Sobretot quan hi ha tanta gent que cerca una fama efímera que li pot dur conseqüències nefastes.

P.- Laura, quina és la seva feina com a productora?
R.- N’hi ha vàries: en primer lloc, organitzar i coordinar tot l’equip del rodatge -fer que tot vagi sobre rodes-; després i com a productora executiva, trobar finançament i controlar el pressupost; trobar l’equip -seria la preproducció- i controlar tot el procés fins que la pel.lícula ja és a les teves mans -postproducció-. A més, també som la manager d’en Joan i la “script” que és qui supervisa la continuïtat del rodatge.

P.- Com era l’equip de “Roake”?
R.- Un equip petit -unes 35 persones- però molt professional. D’entre els quals destacaríem Les Tomkins -director artístic- una llegenda a nivell mundial que ha treballat amb Kubrick i Tim Burton entre d’altres; Juan González -director de fotografia- o Miquel Àngel Aguiló, que fou qui s’encarregà de la banda sonora. Fou un equip on es donà una mescla de gent jove i gent experimentada; un equip en què poguérem confiar plenament gràcies a una professionalitat fora de dubtes.

P.- Quin temps durà el rodatge i on es filmà?
R.- A Londres -durant tres dies- i a Mallorca -durant dos-; cal tenir present que aquestes dades són de dies de rodatge. Per bastir tota la pel.lícula hauríem de parlar d’un període d’un any i mig entre preproducció i postproducció.

P.- Com fou l’experiència de rodar en anglès?
R.- Tot i que dominam l’idioma força bé, vàrem haver d’entrar en el món de l’argot victorià; fet que provocà que estudiàssim el guió en profunditat. El resultat fou satisfactori però xocant.

P.- Quan podrem veure “Roake” a Sóller?
R.- Quan tenguem el pla de distribució nacional i internacional a punt.

P.- Quin serà el recorregut artístic de “Roake”?
R.- Precisament ho estam negociant amb les distribuïdores ja que la volem moure mundialment. No ens posam cap límit pel que fa a la seva trajectòria.

P.- Us havíeu plantejat el pas al llargmetratge?
R.- Sí, de fet anàvem a la recerca d’un llargmetratge quan sortí la idea de rodar “Roake”. Estam mirant de trobar una productora internacional perquè ens encomani un projecte.

P.- Tenen algun altre projecte cinematogràfic en ment?
R.- Sí, precisament estam desenvolupant un guió basat en “Roake”: miram d’eixamplar l’horitzó de “Roake”. Estam fent el tractament per tenir material per a una sèrie de televisió o per a un llargmetratge.

P.- Quines diferències heu pogut constatar entre rodar a Anglaterra o a Mallorca?
R.- Sobretot en el nivell dels actors anglesos, que és molt superior als d’aquí. A excepció de Ronan Vibert, tota la resta d’actors eren novells i eren increïbles. També cal ressenyar el silenci que impera en el rodatge a Anglaterra en contraposició al món mediterrani que sempre és més renouer.

P.- Com duen el fet de ser parella sentimental i professional alhora?
R.- Ja fa molts d’anys que feim feina plegats i hem anat seguint un camí conjunt -tot i que també tenim el nostre espai artístic individual-. El més important és que hem après a acceptar les crítiques mútues. Depenent del projecte tenim feines diferents, però el fet de ser parella sentimental i professional a la vegada no és fàcil i sovint és mal d’entendre: com és lògic hem passar moments gratificants amb d’altres de tensos però al final hem sabut trobat el punt d’equilibri.

P.- Artísiticament, sou artistes totals: pintura, fotografia, escultura, cinema... Què és el que us mou?
R.- Laura - La curiositat per conèixer-me a mi mateixa i al món.
R. Joan.- El contar històries.

P.- Després de l’estrena de “Rouke” us heu sentit atrets en qualque moment per la fama?
R.- No, ens agrada ser nosaltres mateixos. Sabem d’on venim i hem hagut de lluitar molt per ser aquí on som: hem lluitat per fer possibles els nostres somnis. Som molt treballadors; i el que ens hem proposat fer, ho hem aconseguit. El fet de començar de baix de tot i treballar constantment ha fet que siguem respectats -igual que el respecte que mantenim envers tothom-.

P.- Curiosament, estrenàreu la pel.lícula el dia després dels atemptats de Londres. Com es respirava a la ciutat?
R.- Hi havia tensió però molta normalitat a la vegada. No es varen perdre els nervis en cap moment i tenien ben clar que la vida havia de seguir. Tot i que abans de l’estrena es veia el públic seriós i preocupat, aconseguiren desconnectar durant el visionat de la pel.lícula.

P.- I pel que fa al Brexit, com ho viuen?
R.- La por que tenen és únicament econòmica. No pensam que la seva cultura pugui canviar. La situació és preocupant però per a la gent estrangera que hi treballa. L’anglès és una persona molt tradicional, educada i seriosa i pel que fa al Brexit estan dividits en contra i a favor gairebé al 50%.