Pep Marcús Colom és un solleric apassionat pel món de l’astronomia, una passió que l’ha duit a presidir el Club Newton –associació dedicada a l’astronomia- des de fa set anys i a ser membre de l’Institut Mallorquí de Ciències de l’Espai (IMCE). Així mateix ha format part de l’equip d’investigació del Mallorca Planetàrium durant quatre anys i de l’equip d’investigació de l’Observatori Astronòmic de Mallorca en el programa de recerca d’asteroides potencialment perillosos.

Pregunta.- Què té l’espai que hipnotitza tant als humans?
Resposta.- Des dels inicis dels temps i durant totes les civilitzacions l’home sempre ha mirat el cel ja que les estrelles i les constel.lacions foren el seu primer calendari. Crec que l’atracció de l’home envers l’espai té un punt de misteri i a la vegada forma part del bagatge cultural propi de la humanitat. Aquesta observació forma part del nostre passat i també del nostre present i és innegable que exerceix una forta atracció entre els humans.

P.- Què és l’Institut Mallorquí de Ciències de l’Espai (IMCE)?
R.- És una institució creada fa un any i mig per fomentar la divulgació de l’astronomia, astrofísica, astronàutica, teledeteccions espacials... en definitiva tot el que fa referència a l’espai; una associació la principal funció de la qual és fer arribar la ciència a la població en general.

P.- De qui depèn i qui el forma?
R.- És una associació de caràcter privat format per un conjunt d’investigadors i divulgadors illencs que intenten promoure la divulgació científica.

P.- Quin tipus d’activitats organitza l’IMCE?
R.- Activitats divulgatives de tot tipus, des de cursos d’astronomia fins a tallers de coets d’aigua; també participa en concursos científics com el Shelios, dedicat a premiar petits projectes científics d’alumnes de primer de batxiller.
P.- Darrerament l’IMCE es vol obrir a un públic més ampli; per què?
R.- Perquè sobretot a Palma hi ha una mancança d’activitats al voltant de l’astronomia; i perquè quanta més gent tengui curiositat científica més científics tendrem en un futur.

P.- No és perillós incitar els infants a jugar amb la ciència?
R.- Ben al contrari, com més hi juguin millor. Sempre tenint molt clar que seguim escrupolosament les normes bàsiques de seguretat. Tenim molt clar que la seguretat ha d’anar sempre per davant. Vull deixar molt clar que no organitzam cap activitat que pugui comportar cap perill real.

P.- Astronòmicament, les Balears estan ben situades per observar la volta del cel?
R.- A les Balears comptam amb dos grans problemes en aquest sentit: un de natural, hi ha molta humitat que provoca que les imatges que reben els telescopis no siguin netes; i un d’artificial, patim un excés de contaminació lumínica. A Mallorca no tenim cap zona amb la suficient fosca per dir que no tenim contaminació lumínica.

P.- A més de les Persèides –llàgrimes de Sant Llorenç-, quins altres fenòmens destacables podrem observar a les illes enguany?
R.- Dia 10 de febrer hi haurà un eclipsi penombral de lluna –la Lluna s’enfosquirà-; dia 22 d’abril es produirà la pluja d’estels de les Lívides; dia 13 de desembre tendrà lloc la pluja de les Gemínides que personalment és la que més m’agrada perquè són lentes-; i dia 3 de desembre també comptarem amb una súper lluna. A temps passat, he de dir que el passat dia 3 de gener va tenir lloc la pluja de les Quadràntides, que són més potents que les Persèides.

P.- Quins consells hem de seguir a l’hora de fer una observació del cel?
R.- En primer lloc, dur roba còmode i d’abric –encara que sigui a l’estiu, solen baixar les temperatures de matinada-; seguidament, prohibit beure te, cafè o alcohol –ja que exciten el cos-, és recomanable beure xocolata calenta o brou; i finalment, tenir ben clar què és el que es vol veure –estar una mica informat al respecte-. Sempre recoman, en la mesura dels possibles, fer l’observació en companyia d’algú que estigui familiaritzat amb el tema. A Mallorca hi ha tres associacions astronòmiques: l’Associació Astronòmica Manacor-Club Newton; l’Astromallorca –zona de Marratxí- i l’Astroandratx.

P.- Com veu la hipòtesi recurrent de la destrucció de la Terra per l’impacte amb un meteorit?
R.- No és una hipòtesi falsa; de fet, ja s’han produït extincions massives a la Terra per impactes de meteorits –basta recordar l’extinció dels dinosaures fa 65 milions d’anys-. És un fet que podria passar; ja hi ha haguts impactes “suaus”: a Sudàfrica, Canadà o Rússia hi ha cràters de 300 quilòmetres de diàmetre provocats per aquest fet. Cal observar el cel i tenir catalogats tots els objectes potencialment perillosos; de fet tots els meteorits a partir d’1 quilòmetre de grandària ja estan catalogats. El problema es troba en els meteorits de dimensions més petites, dels quals es pensa que només se n’han descobert un 20% i malgrat que un meteorit d’aquestes dimensions no pugui destruir la vida al planeta sí que podria destruir una illa com Mallorca.

P.- En quin moment es troba actualment la cursa de l’espai?
R.- En un punt de multinacionalització: avui en dia els protagonistes d’aquesta cursa no són només els Estats Units i Rússia, com fa 40 anys; hi ha països com Xina i Índia que hi tenen un paper cada cop més rellevant.

P.- Creu possible l’existència de vida en algun punt de l’espai?
R.- Tenint en compte que el material que forma la vida a la terra es basa en hidrogen, oxigen i carboni i que la presència d’aquests elements es dóna a tot l’univers, podem suposar que a qualque punt de l’univers s’hagin donat les condicions per crear vida a base d’aquests elements, tal com ha passat a la Terra. Ara bé, potser que hi hagi un planeta fora del sistema solar amb únicament vida vegetal o bacteriana. La gent sol confondre vida a l’univers amb civilitzacions a l’univers, i són dos conceptes ben diferents.

P.- Quin és el repte actual de cara a la conquesta de l’espai?
R.- Hi ha molta competència en veure qui arribarà en primer lloc a Mart amb sondes robòtiques. Hi ha tres programes en actiu amb data per al 2020; però per a l’arribada dels humans a Mart crec que haurem d’esperar fins passat el 2040.

P.- Tendrà res a veure aquesta conquesta amb res del que hem vist a les pel.licules?
R.- La influència del cinema científicament correcte és clara en la conquesta de l’espai; basta recordar pel.lícules com la clàssica “2002, una odissea a l’espai” o les més recents “Gravity” o “The martian”.

P.- El que un científic local pugui viure de la seva feina a les illes és ciència ficció?
R.- Sí, però no és un fet exclusiu de les Illes sinó d’Espanya en general ja que els científics no disposen de suficient recolzament governamental. A Espanya no tenim cultura científica, tot i que s’hi facin descobriments espectaculars. Farien falta més ajudes i més promoció perquè els científics espanyols poguessin desenvolupar la seva feina aquí. Sempre hi ha casos excepcionals com el de la doctora Alícia Sintes, professora de la UIB, que ha estat l’única científica espanyola en col.laborar directament en el descobriment del segle: les ones gravitacionals. Però una flor no fa estiu.

P.- Ens considera aptes –als humans- per conquerir l’espai veient el que feim aquí, a la terra?
R.- Clarament, no. Hem de tenir present que hi ha un acord internacional de no agressió a l’espai; per la mateixa raó perquè hem estat incapaços de fer una acord semblant a la Terra. Hi ha enveges i situacions estranyes en el món de l’astronomia: per exemple, els Estats Units no deixaren entrar als astronautes xinesos a l’estació espacial internacional... i aquests com a resposta se’n feren una de pròpia. Els homes contaminam per tot on passam, duent al seu darrere tot el que porta la humanitat.

P.- Els viatges interplanetaris, per a quan seran una realitat?
R.- Tècnicament, ja són possibles; però no hi ha raons econòmiques que els facin necessaris.

P.- Per acabar, amb la quantitat de problemes que patim, veu raonable destinar tants diners a la cursa de l’espai?
R.- Si haguéssim d’emprar els pressuposts de la cursa espacial per arreglar problemes a la Terra ens adonaríem que no es destinen tants diners a aquesta cursa com la gent es pensa. El pressupost de la NASA és una desena part d’un 1% del pressupost dels Estats Units, mentre que el pressupost militar d’aquest país frega el 30%. Pel preu de fer una pel.lícula on Bruce Willis anàs a Mart, podríem enviar dues sondes no tripulades a Mart i encara ens sobrarien diners.