Pep Mora Serra és el tècnic agrícola que des del passat mes de setembre treballa a la Cooperativa de Sant Bartomeu per oferir assessorament tècnic als pagesos de cara a marca de qualitat que s’està cercant per a la taronja de Sóller ja sigui amb una Denominació d’Origen (DO) o una IGP Indicació Geogràfica Protegida (IGP). Bon coneixedor del medi agrícola, Mora forma part de l’ADV Associació de Defensa Vegetal Cítrics i ha treballat a Agromallorca, empresa de productors i comercialitzadors illencs de fruita i hortalissa. Mora serà qui ens posarà al dia de la situació de la taronja a la vall i del seu avenir.

Pregunta.- En quin moment es troba la DO Taronja de Sóller?
Resposta.- En un punt inicial; podem dir que hem posat la primera pedra i que hi ha molta de feina a fer. S’han iniciat les primeres passes mogudes per un interès creixent en protegir la taronja sollerica, basant-nos amb la justificació diferencial respecte d’altres taronges.

P.- Quines passes s’han duit a terme al respecte?
R.- En primer lloc, hem encomanat un estudi a la Universitat de les Illes Balears perquè estableixi la justificació diferencial de la taronja de Sóller: estudi de maduració, continguts en sucres... En segon lloc, se m’ha contractat per assessorar els pagesos de cara a millorar la productivitat de la taronja de Sóller i per anar encaminant les pràctiques a dur a terme en tenir la DO. També hem duit arbres nous per renovar les plantacions existents, un projecte que s’anirà allargant durant tres o quatre anys. En aquest sentit, enguany es repartiran varietats valencia i llimona verna. S’intentarà, a més, la recuperació i posada en valors de varietats com la canoneta i la peret. Precisament la canoneta és una varietat de taronja que no es troba comercialment a vivers, per això hem hagut de contactar amb l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries, ja que disposaven de canoneta lliure de virus i a partir d’aquesta planta hi ha un viver que està disposat a comercialitzar-nos-ne. La tendrem disponible cap els anys 2018/19.

P.- Per a quan creu que serà una realitat la DO?
R.- És un projecte a llarg termini; hem de pensar que es tracta d’una figura de protecció que depèn de Brussel.les, per tant no crec que estigui abans de tres o quatre anys.

P.- Quins beneficis pot dur aquesta mesura per als pagesos?
R.- En primer lloc, evitarem l’ús fraudulent del nom taronja de Sóller, ja actualment podem trobar taronja de fora de la vall que es comercialitza amb aquest nom. I en segon lloc, la recuperació directa tant del preu com de la demanda de la taronja sollerica. La Cooperativa té molt clar que el que es pretén és recuperar els horts abandonats i recuperar la rendibilitat dels horts sollerics.

P.- Què hauran de fer els pagesos per adscriure-s’hi?
R.- Quan ja tenguem la figura creada es crearà un Consell Regulador que establirà les bases de condicions que hauran de complir els pagesos interessats en formar-ne part. Actualment, els socis que es vulguin adherir a la DO ja han de signar un petit contracte on es comprometen a omplir un quadern de camp i a seguir unes pautes mínimes per garantir que la Cooperativa pugui comercialitzar amb seguretat aquest producte.

P.- Quina ha estat la reacció dels pagesos davant aquesta proposta?
R.- Han tengut una bona resposta com posen de manifest les ressembres programades: hi ha previst ressembrar uns 1.500 arbres entre tarongers i llimoneres.

P.- Quina és la seva funció en tot aquest procés?
R.- Fer feina amb els pagesos en base al maneig del cultiu en general; a més, seré el vincle d’unió entre el procés de producció i el de comercialització. I seguir fent feina per a l’ADV seguint les passes que es facin de cara a la consecució d’aquesta mesura protectora de la taronja sollerica.

P.- Quines activitats ja han duit a terme?
R.- S’ha constituït un grup de cooperació on els impulsors són la Cooperativa de Sant Bartomeu, Fet a Sóller i Agroilla; aquest grup compta amb la col.laboració dels Ajuntaments de Sóller i Fornalutx, així com de la UIB, la Conselleria i Estel Nou. A més, s’ha comanat l’estudi diferencial a la UIB.

P.- Amb quin recolzament institucional compten?
R.- A més de la col.laboració dels Ajuntaments de Sóller i Fornalutx, la Conselleria d’Agricultura ha vist amb interès el projecte: no tenim tot el recolzament que hauríem de tenir, però també és cert que en tenim.

P.- La DO Taronja de Sóller afectarà a totes les varietats de taronja que es conreen a la vall?
R.- És un tema que està en estudi, però pretenem que abraci el major nombre de varietats. Volem demostrar que la qualitat està lligada a l’entorn tant per les condicions climatològiques com per les geogràfiques. Tenim ben clar que a les varietats pròpies com la canoneta i la peret se’ls haurà de dotar d’un valor afegit.

P.- Quines mesures cal prendre per assolir una major rendibilitat en la taronja?
R.- La vida productiva d’un taronger oscil.la entre els 30 i 40 anys i la seva plena producció es troba al voltant dels 35.000 quilograms per hectàrea. A Sóller hi ha parcel.les que no arriben ni a la meitat del rendiment òptim per tant a banda d’aconseguir un bon preu s’haurà de trobar el sistema perquè la producció millori ja que les despeses són les mateixes; d’aquí la importància de la ressembra d’arbres. La meitat dels horts de Sóller no arriben a la meitat del nivell de producció òptim.

P.- En quin estat es troben les diferents varietats de taronja que es cultiven a Sóller?
R.- La canoneta és una varietat que està sembrada sobre peu amarg i solen ser arbres vells, de més de 30 anys. La combinació de canoneta més peu amarg fa que aquests arbres siguin sensibles al virus de la tristesa (CTV) que provoca que els xilemes -les venes dels arbres- es bloquegin i per tant la saba no hi pugui circular. A més, la canoneta també s’ha vist afectada per un virus que provoca taques gomoses a l’interior de la fruita. Pel que fa a la peret, pateix el mateix problema, però es veu afectada per molts virus més. Enguany, la canoneta ha aguantat millor el virus de la tristesa que no la peret: hi ha hagut moltes baixes de peret durant la passada temporada.

P.- Com han rebut els pagesos la seva assessoria?
R.- No he tengut problemes; en aquest aspecte, he de dir que veuen el meu assessorament com una sortida i ja estan més sensibilitzats gràcies a la tasca que ja es va fer fa anys amb l’oli.

P.- La supervivència dels cítrics sollerics passa per la DO?
R.- Indiscutiblement passa per una mesura protectora ja sigui una DO o una IGP; és innegable que la taronja de Sóller necessita d’una marca de qualitat per sobreviure.

P.- Per acabar, creu que amb la DO es podrà capgirar l’abandó dels horts sollerics?
R.- Segur que sí. A Sóller hi ha un grup de gent jove qualificada que té interès pels horts amb una idea ben clara: el retorn i l’interès per tornar a viure de la taronja sollerica.