Joan Puigserver Arbona és l’encarregat de l’estació termopluviomètrica de Sa Vinyassa, una estació que enguany compleix el seu 31è aniversari. Puigserver -mestre d’obra jubilat-gaudeix del que li depara la tercera edat dedicant bona part del seu temps a fer de pagès, activitat que compagina amb la gestió de l’estació meteorològica que es troba en la seva propietat. Des del 1985 Puigserver anota diàriament les contingències meteorològiques que afecten la vall de Sóller amb una constància que ha convertit l’estació meteorològica de Sa Vinyassa en una estació de referència del centre zonal de Palma, depenent de l’Institut Nacional de Meteorologia.

Pregunta.- Per començar l’entrevista, arribarà a ploure de valent qualque dia?
Resposta.- El primer que he de dir al respecte és que jo treball amb les dades de l’estació pluviomètrixa, és a dir anotant el temps que ha fet, no el que farà. Tot i això, també he de remarcar que cada vegada que ha deixat de ploure, hi ha acabat tornant. A més, també hem de tenir present que estam a punt d’entrar en la tardor que és una època que es caracteritza per les pluges irregulars; malgrat tot encertar on plourà és una loteria ja que es pot donar el cas que a Bunyola plogui i a Sóller no ho faci. La setmana passada tocà a la zona de Muro i Capdepera... a veure si aquestavegada ens toca a nosaltres, que falta fa.

P.- Per què decidí muntar aquesta estació meteorològica?
R.- Des de petit sempre m’ha agradat el temps, però el que em va acabar de decidir fou que Joan Lladó “Topa” que tenia una estació meteorològica a la zona del Convent va haver de deixar la vall ja que un fill seu havia estat destinat com a vicari a una parròquia del Pla, i m’oferí la possibilitat de passar-me la seva estació. Fet que vaig acceptar, passant l’estació de la zona del Convent a la de Sa Vinyassa.

P.- D’on li ve aquesta curolla pel temps?
R.- Com ja he dit, la tenc des de ben jovenet: record quan juntament amb mon pare sortíem a l’hort de devora ca nostra -vivíem a la Plaça de toros, al camí del cementeR.- per observar els canvis de temps, sobretot m’agradava molt veure llampegar. Quan vaig acabar els estudis -als 14 anys- mon pare em donà a escollir: estudiar, anar a fer feina de manobre o partir a fer feina a França a la cuina d’un conco; i vaig escollir fer de manobre. Si fos ara, tal vegada hauria escollit estudiar Físiques i la branca de Meteorologia; però quan ho pens de debò crec que no perquè tenc una fantàstica família que potser no tendria; ­per tant, ho deixarem tal com està.

P.- La seva estació forma part d’alguna xarxa estatal?
R.- Sí, del centre zonal de Palma i amb el pas dels anys s’ha convertit en tota una estació meteorològica de referència ja que durant aquests 31 anys d’existència no he deixat ni un sol dia d’anotar, no tan sols les dades de pluja, sinó també de temperatura. Hi ha gent que s’interessa per la pluja però per dur endavant una estació com la de Sa Vinyassa cal tenir molta constància i sobretot t’ha d’agradar el que fas.

P.- Quina és la seva rutina diària pel que respecta a l’estació meteorològica?
R.- Cada dia realitz les medicions de temperatura ­màxima i mínima­ i la pluja -si és que n’hi ha hagut- a les 10’00 hores, 8’00 hora solar; que és considerada l’hora que millor va a tots els col.laboradors. És una feina que requereix constància i precisió ­perquè una temperatura de 8’6 graus no és de 9 graus­.

P.- Què ha caracteritzat climatològocament parlant el que duim d’any?
R.- La manca de pluja. Estam per davall de la mitjana nacional­ i un estiu benigne -juliol i agost- amb un començament de setembre anormalment calorós.

P.- Podem parlar -a dia d’avui- de sequera?
R.- Sí, no tant per la manca de dies de pluja sinó per la poca quantitat d’aigua ploguda. A dia d’avui, fa més d’un any que no ha fet una bona saó, que és com s’anomena a la pagesia al grau d’aigua que entra dins la terra després d’una bona ploguda. S’entén que perquè hi hagi una bona saó s’han de ploure entre 50 i 60 litres d’una sola ploguda en un dia. Ja començ a sentir a dir que hi ha fonts que vénen magres, tot i que sortadament la de Sa Vinyassa ha minvat molt poc.

P.- Com canvia el panorama amb les plogudes d’aquesta setmana?
R.- Absolutament en res. Es considera que per cada litre que plou l’aigua entra un centímetre dins la terra. Si tenim en compte que han plogut 15 litres, l’aigua ha penetrat 15 centímetres en el sòl. Les precipitacions d’aquests dies han servit per alegrar els arbres i fer net, però per poca cosa més. La sequera segueix pràcticament igual i perquè les fonts revenguin s’haurien de recollir entre 60 i 100 litres per metre quadrat. Aleshores sí que podríem dir que s’ha acabat amb la sequera. Però mentre això no passi, el que ha plogut els darrers dies no arregla res.

P.- S’atreviria a fer alguna predicció de cara a la propera tardor?
R.- Tot i que som reticent a les prediccions a llarg termini perquè solen estar abocades al fracàs, mirant les estadístiques és probable que en les properes setmanes plogui, ja que des de Sa Vinyassa he comprovat que no s’ha donat mai un període de sequera de més d’un any; per tant, estam a les portes de rompre aquest període.

P.- Com veu les mesures restrictives d’aigua que ja s’han hagut d’implantar en alguns pobles de l’illa?
R.- Hi ha una dita popular que diu “Val més la que guarda que la que cura”; per tant, crec que les mesures preventives s’han d’agafar i són bones malgrat puguin ocasionar molèsties als veïns. A més hem de tenir ben clar que a Mallorca no hi ha més aigua que la que plou damunt l’illa com va demostrar l’insigne geòleg solleric, D. Guillem Colom, per moltes llegendes urbanes que ens vulguin vendre com la que diu que l’aigua de l’illa prové dels Pirineus Estant així les coses, hem de tenir molt clar que a la nostra comunitat els recursos hídrics són limitats i que hem de mirar de conservar-los, sobretot en èpoques de sequera com aquesta.

P.- Creu que s’haurien d’haver plantejat amb anterioritat?
R.- És mal de dir; hem de pensar que hem passat l’estiu i l’època de major afluència turística i en aquest moment les restriccions són impopulars.

P.- Com afecta aquesta manca de pluges a conreus tan nostres com l’oliva o la taronja?
R.- Afecta moltíssim. En el cas de l’oliva, enguany no n’hi ha quasi gens i aquest fet tant es pot deure a la manca d’aigua com a dues temporades seguides de bons esplets. Pel que fa a la taronja la manca d’aigua és vital per a la subsistència d’aquest conreu ja que cada taronger necessita 350 litres d’aigua per sobreviure; la manca d’aigua afecta negativament tant a la quantitat com a la qualitat de la taronja. En aquest sentit, fa molt de temps que no ha fet una bona saó, que l’aigua hagi entrat fins a un metre de profunditat, i el subsòl s’està assecant, fet que òbviament pateixen els tarongers. Curiosament, enguany hi ha molta gent que es queixa de la mort de tarongers de la varietat Peret ­que és un empelt realitzat sobre altres empelts­.

P.- Què sent quan escolta frases del tipus “el pitjor estiu de fa anys” o “l’estiu més calorós de la dècada”?
R.- Sempre dic que la gent no té memòria meteorològica. Concretament, aquest començament de setembre es parlà de rècords de calor, i a Sóller no s’ha batut cap rècord: és més aquest estiu ha estat més benigne pel que fa a temperaures que no el de l’any passat. La gent se’n recorda quan plou molt o quan neva perquè són fets inhabituals a la nostra comunitat, on el que sol imperar és el bon temps. Amb les dades a la mà, ha plogut més des de principis de segle XXI fins a avui que no de principis de segle en endarrere, al manco fins a 1985­. Curiosament, el rècord de pluja a Sa Vinyassa el vàrem assolir dia 15 de setembre del 2008 amb 246 litres d’aigua en tan sols 24 hores.

P.- És a dir, impera el que vivim al moment a la memòria climatològica?
R.- Totalment. Des de principis de segle XXI fins a l’actualitat la temperatura mitjana ha pujat dècimes, establint-se en 17’7 graus; a sa Vinyassa vaig poder comprovar que l’any més calorós fou el 2014 amb una mitjana de 18’4 graus, mentre que el primer any -1985- tenguérem de mitjana 17’9 graus. Sens dubte, els humans ens deixam dur pel que vivim en cada moment, més que no per les dades científiques.

P.- Podem dir que el canvi climàtic ja és una realitat?
R.- Crec que si no es prenen tota una sèrie de mesures correctores pel que fa a contaminació, l’home acabarà provocant el canvi climàtic. Però el que estam vivint en l’actualitat és un període cíclic de temperatures i pluges més que no un canvi climàtic.

P.- Creu que es pot reconduir l’actual situació?
R.- Si la culpa és de l’home, sí; però si es tracta d’un període cíclic, haurem d’esperar que aquest finalitzi. El que és prioritari és que tant governants com governats prenguem consciència que cal acabar amb el nivell de contaminació que pateix el planeta en l’actualitat.

P.- A què es deu l’interès que susciten les prediccions meteorològiques?
R.- És un fet que ve donat per la sensibilització que duen a terme els mitjans de comunicació i el fet de voler saber què passa en tot moment. A més, la meteorologia s’ha convertit en un element vital per organitzar el dia a dia ­i més si estam en vacances­.

P.- Els homes del temps són els nous “gurús” mediàtics?
R.- Són uns personatges molt populars que sovint pateixen una pressió exagerada. Record que vaig conèixer un deixeble del meteoròleg Alfred Rodríguez Picó que em comentà que ho va haver de deixar per una crisi de popularitat­. Tot i això, vull rompre una llança al seu favor i dir clarament que els meteoròlegs no se’quivoquen tant com pareix i que els exigim massa; sobretot si tenim present que és impossible conèixer al cent per cent els pronòstics.

P.- Amb les dades a la mà, pel que fan al clima estam millor o pitjor que fa trenta anys?
R.- Jo diria que estam per l’estil. Sí que és veritat que passam per un període de sequera ­de les més llargues dels trenta anys­, però vull recordar que l’any més sec fou el 1983 on no s’arribà als cent litres anuals. A la nostra zona l’habitual és que faci bon temps, per això quan tenim pluja és noticía i quan neva és una festa.