Maria José Perelló serà avui l’encarregada de llegir el pregó que obrirà el cap de setmana del bloc central de les Festes de Sant Mateu de la vila de Bunyola; amb un posat amable i un atractiu personal innegable, Perelló delectarà a tots aquells que avui a les 20’00 hores acudeixin al Teatre Municipal a escoltar el seu pregó.
María José Perelló (soprano) es va introduir al món del cant com a component i solista de la Coral Polifònica de Bunyola, el seu poble natal. Estudià als conservatoris de Palma de Mallorca i de Badalona amb Joana Llabrés i Josep Benet.  En el repertori de sarsuela ha debutat més d’una trentena de papers. Dins el seu repertori clàssic de concert es troben el “Glòria” de Vivaldi, el “Requiem” de Fauré, el “Requiem” de Verdi, el “Magnificat” de Bach, la “Missa en Do Major” i la “9ª Simfonia” de Beethoven, entre d’altres. El seu repertori operístic el composen els rols de Donn’Anna (“Don Giovanni”), Pamina (“Die Zauberflöte”), Contessa (“Le Nozze di Figaro”), Mimí (“La Bohème”), Margherita (“Mefistofele”), Elisabeth (“Tannhäuser”), Senta (“Der fliegende Holländer”), Desdemona (“Otello”) i “Suor Angelica”, “Tosca” i “La Traviata” en els seus papers homònims, entre d’altres; desenvolupant la seva carrera artística a escenaris d’Espanya, França i Alemanya.

Pregunta- Què sentí quan li comunicaren que havia estat escollida per ser la pregonera de les festes de Sant Mateu 2016?
Resposta.- Entre un assaig i un altre vaig rebre un missatge on em feien la proposta. Vaig quedar morta. No m’ho podia ni creure. La meva primera reacció va ser demanar-me per què m’ho proposaven a mi quan hi ha dones al poble a qui admiro que tenen més edat i que han tengut unes circumstàncies de vida i una influència i aportació al poble molt valuoses. Després de deixar-ho reposar vaig arribar a la conclusió que si m’ho havien demanat a mi devia ser per alguna cosa, i vaig decidir acceptar-ho i entregar-me en fer-ho lo millor possible. Esper estar a l’alçada de l’honor i la responsabilitat que suposa un acte com aquest.

P.- Aquest fet la converteix en profeta en la seva terra?
R.- La veritat és que sempre m’he sentit molt estimada a Bunyola. Quan era joveneta i feia els meus primers solos amb la Coral Polifònica de Bunyola ja sentia l’afecte de la gent i llavors, a cada concert que hi he fet -essent ja una professional del cant- he sentit la seva escalfor, fins i tot quan vaig pel carrer i ens saludam. Crec que aquest pregó és una mostra més d’aquesta estimació, que en realitat és mútua.

P.- Sobre què versarà el seu discurs?
R.-Per començar intentaré transmetre el meu agraïment i admiració que sent cap el poble de Bunyola i els seus habitants. També parlaré dels tresors que hi ha a Bunyola i que jo he après a valorar arran d’haver-los enyorat durant els anys que fa que ja no hi visc. I parlaré també del tema que més conec: la música. Volia aprofitar el meu pregó per fer un homenatge a la tradició musical de Bunyola, però he arribat a tenir tantíssima informació important que va des de principis del segle XVIII fins a l’actualitat, que no ho podré dur a terme de la manera en que a mi m’hagués agradat.

P.-Que hi cantàra al pregó?
R.- Això serà una sorpresa. La gent haurà de venir per saber-ho. El que vos avançaré és que hi haurà música.

P.-Pel fet de residir a l’estranger, es sent com els milers d’espanyols que han hagut de partir per poder trobar un futur professional?
R.-Quan jo vaig partir encara no havia esclatat aquí la crisi i era com una cosa grossa anar-se’n a viure a l’estranger. En el meu cas va ser una tria, ja que llavors jo ja feia molta feina a Espanya, sobretot cantant sarsuela, però tenia ganes d’anar més enllà i dedicar-me sobretot a l’òpera. Quan hi vaig arribar, pràcticament no s’hi escoltava parlar espanyol. Ara s’ha convertit en una cosa quasi habitual anar pel carrer i escoltar algú parlant espanyol i fins i tot català. És una pena que per la mala gestió del nostre país, Espanya s’estigui perdent una quantitat de professionals molt bons que països com Alemanya saben aprofitar i valorar.

P.- És possible poder viure professionalment de la música a la nostra comunitat? I al nostre país?
R.-Viure de la música sempre és difícil. Al nostre país hi ha pocs teatres on es faci òpera de manera regular i a la nostra comunitat encara menys. I ja no en parlem del nombre d’orquestres estables. Només Alemanya té més d’una vuitantena de teatres d’òpera que compten amb una programació que dura tot l’any on tenen plantilla fixa de cantants, cor, orquestra i ballarins. Hi ha també un gran nombre de sales de concert i les esglésies ofereixen concerts de manera habitual. Però és vera que allà també hi ha molta competència, doncs cap allà ens n’hi anam músics de tot el món a mirar de trobar-hi un lloc. En el cas d’Espanya, un músic ha d’estudiar una carrera de 10 anys, combinant-la al mateix temps amb una feina o uns altres estudis, perquè ja sap que per ventura no li arribi la possibilitat de dedicar-se a la música professionalment. Tant d’esforç i tantíssimes hores de feina, no només durant la carrera, sinó també després per tal de mantenir-se en forma, i que no es veuen recompensades.
Una cosa positiva que s’ha de valorar és que els últims anys hi ha molta gent que s’ha decidit a aprendre un instrument per afició i que molts de pares estan conscienciats de la importància que té la música en l’educació infantil. Això ha fet que poc a poc s’hagin anat creant més escoles i acadèmies de música, fet que dóna l’oportunitat a molts de músics a poder treballar en la docència.