Margalida Martí Oliver és una sollerica d’arrel (de Can Capet per part de pare i de Can Bofarut per part de mare) que ha estat guardonada amb el títol de Pagesa 2016 en el decurs de la desena Fira i Jornades de la Taronja, un títol que li ha fet molta il.lusió però que no esperava de cap de les maneres. Martí té 69 anys, és mare de tres filles i padrina de set néts que actualment ocupen bona part del seu temps, ja que des de fa alguns anys es troba jubilada. Tot i així cada dia continua aixecant-se prest -l’única manera que retin les feines, segons afirma- i dedica bona part de la jornada laboral a la cura de l’hort que encara regenta, malgrat que ara ho faci per gust i no per obligació laboral. Franca i directa, Martí és molt realista pel que fa al devenir de la pagesia sollerica -i illenca en general- a la qual veu abocada a un trist final si l’actual situació no dóna un gir de 180 graus. Tot i això, és una persona vital i comunicativa que gaudeix del contacte amb la natura i amb una família que ho significa tot per a ella.

Pregunta.- Com vàreu reaccionar quan sabéreu que havíeu estat escollida com a aspirant a Pagès/a 2016?
Resposta.- Encara no me’n sé avenir ja que tenc cosines que han fet més feina que jo al mercat i s’ho mereixen tant com jo. Vaig quedar sorpresa quan m’ho comunicaren però ho vaig consultar amb n’Antònia Bisbal -que fou escollida Pagesa 2013- i em va dir que no passàs gens de pena i que ho gaudís molt i així ho vaig fer.
P.- I quan sabéreu que havíeu estat la guanyadora?
R.- No m’ho podia ni creure perquè pensava que gaunyaria en Tomeu -l’altre candidat- perquè era més jove i pensava que tendria més suports.

P.- Què representa haver estat escollida Pagesa 2016?
R.- Molt, un gran honor i n’estic molt contenta perquè he fet molta feina; feina que sovint no es reconeix i més si es tracta d’una dona. Les dones solem tenir una agenda molt ocupada -casa, infants, vells, feina, fer menjar...- que poques vegades és reconeguda.

P.- Des de quan feis de pagesa?
R.- He de dir que hi vaig començar a fer-ne quan em vaig casar amb en Joan Palou Servera i ens traslladàrem a viure aquí, a Can Sampol, al camí de Son Llampaies, una finca que li arribà per herència d’unes ties. Hi vaig fer dels 21 als 36 anys, època en què compaginava la feina al camp amb un trast al mercat; un trast que ja duia una tia, la tia Francisca “Taleca”, Francisca Palou. Posteriorment vaig fer feina a l’hoteleria i com a dona de servei a Can Generós, les Tanques de Can Serra i al Marbell fins que em vaig jubilar; sempre combinant amb feines de pagesa en les hores que tenia lliures. He de dir que fent de pagesa, em dedicava a ajudar al meu espòs que era qui sembrava; a més també m’ocupava de la família, no només de les filles sinó també d’uns familiars del meu home.

P.- Quin tipus de conreu fèieu?
R.- Hortalissa i cítrics. Hi va haver anys que sembràrem més de 3.000 tomatigueres; també fèiem pebrers, albergineres, mongeteres, cols i pinyes; i a l’hivern teníem truges i porcellins que eren una bona treta de cara a les festes de Nadal.

P.- Com és la vida d’un pagès al segle XXI?
R.- Molt dura, no pot anar endavant de cap de les maneres perquè la terra no dóna. Per posar un exemple, on podem anar si les llimones van a vint cèntims? Més val deixar-les perdre. És molt trist però avui en dia no podríem viure de la terra com vàrem fer un temps.

P.- Com heu vist canviar aquesta vida?
R.- Ha anat a menys, tot i que la vida de pagès i al mercat sempre ha estat molt dura. record quan -al mercat- la gent em mercadejava molt, cosa que jo no he fet mai perquè he vist el que costava treure les coses endavant i no m’agradava que la gent em tractàs així. La feina al camp sempre ha estat feixuga: t’havies d’aixecar ben prest perquè d’altra manera les feines no retien. Per a mi, fou una alegria que les meves filles no es volguessin dedicar a la pagesia perquè no podem anar de cap de les maneres.

P.- Si tornàssiu a néixer, tornaríeu a fer de pagesa?
R.- No podria ser ni que ho volgués.

P.- Com veis el futur de la pagesia sollerica?
R.- Malament perquè res val res. Per posar un exemple, com podem anar amb les taronges a cinquanta cèntims? És que no surt el caragol.

P.- Què sentiu en veure tants d’hort abandonats?
R.- Molta de pena, però és normal: el camp no dóna i la gent l’abandona. El pitjor de tot és que crec que aquesta situació encara anirà a més.

P.- Creis que val més fer de jardiner dels estrangers que de pagès?
R.- Sí perquè al manco t’assegures un sou i no has de dependre del temps. Mira, fa unes setmanes per vendre unes quantes caixes d’albercocs vaig haver de pelegrinar per tota la vall... pareixia que demanaves pietat, fou molt trist.

P.- Què li diríeu a algú que vol començar a fer de pagès?
R.- Li intentaria llevar del cap; és una feina que no aconsellaria a ningú.

P.- Per què hi ha tants pocs productes de Sóller al mercat municipal?
P.- Perquè cada vegada hi ha menys pagesos que fan hortalissa per vendre. El mercat ha anat a menys i molts dels productes no són de la vall i és normal: molta de la gent que s’hi dedicava a tornat major i els fills no han agafat el relleu, a més la demanda de nous productes ha provocat que la gent hagi hagut d’anar a cercar-los a fora de Sóller.

P.- Creis que el sector hoteler recolza abastament la pagesia?
R.- No, un temps ho feia més: record quan jo venia al mercat venien a comprar la gent de la base i els hotelers; però ara ha arribat un moment que tothom va a Palma i gairebé tot ho duen de fora. Quina llàstima!

P.- Per acabar, per què creis que hi ha tants pocs joves que es volen dedicar a fer de pagès?
R.- Molt senzill, perquè no treu. És una feina molt sacrificada i amb poques tretes.