Diari digital de la comarca de Sóller
Dilluns, 29 d'abril de 2024   |   08:38
 
Enquesta  
S’hauria de prohibir la celebració de la Mallorca 312 de ciclisme?


No
 
Entrevista
01/07/2016 | 09:22
Catalina A. Oliver i Pedro M. Xucglà:
“El periodisme ha d’actuar com a contrapoder”
F.M.

Catalina Aina Oliver Mayol i Pedro Manuel Xucglà Escobar són els guanyadors del segon premi en categoria audiovisual del certamen de Periodime Alberta Giménez, un premi que es fallà la setmana passada i que enguany, per primer cop, revestia caràcter internacional. Tant Mayol com Xucglà són estudiants de primer curs del Centre d’Ensenyança Superior Alberta Giménez (CESAG) del doble grau de Periodisme i Comunicació Audiovisual. Ells han estat els artífexs del treball que els ha valgut aquest premi i on han abordat un tema tan delicat com els abusos sexuals a menors. Catalina és sollerica i Pedro és de Badia Blava a Llucmajor; ambdós tenen 19 anys i són parella, situació que els ha resultat un avantatge a l’hora de poder estructurar el treball guardonat ja que els ha suposat haver de passar un bon grapat d’hores plegats muntant “Una mirada atrás”. Ambdós senten passió per l’esport, essent Xucglà Campió d’Espanya 2012 en l’especialitat de Persecució per equips de Ciclisme en pista en la categoria Cadet.

Pregunta.-. Què fou el que us va dur a presentar-vos a aquest concurs periodístic?
Resposta.- Ambdós som alumnes del CESAG i cursam l’assignatura “Fonaments del Periodisme” en la qual havíem de realitzar un reportatge de caràcter social. Al mateix temps ens adonàrem de l’existència del premi de periodisme Alberta Giménez -que enguany ha arribat a la seva setena edició i primera en què és de caràcter internacional- i decidírem aprofitar aquest reportatge i presentar-nos al concurs.

P.- Quines eren les bases d’aquest concurs?
R.- Es tracta d’un certamen periodístic on es fallen quatre premis: dos en categoria audiovisual i dos en premsa escrita. Han de ser reportatges sobre temàtica social, on s’han de fer constar clarament les fonts que s’han emprat i que va destinat a estudiants o a gent que només fa un any que s’ha llicenciat. En l’edició d’enguany hi participaren 49 reportatges de denou universitats d’arreu d’Espanya i d’Amèrica, d’entre els quals vàrem tenir la sort i l’honor de guanyar el segon premi en la categoria d’audiovisuals. Per cert, els audiovisuals havien de tenir entre tres i cinc minuts de durada.

P.- Per què escollíreu un tema tan espinós com l’abús a menors?
R.- Ja que el tema del reportatge havia de ser de caràcter social, volíem tocar un tema que tengués una repercussió important i escollírem l’abús sexual a menors; sabem que és un tema complicat però alhora ens va semblar un tema molt interessant i original ja que no hi ha gaires treballs al respecte.

P.- Com us organitzàreu?
R.- Ens posàrem en contacte amb la Fundació Red de Ayuda a Niños Abusados (RANA) i una psicòloga de la fundació ens facilità el contacte d’una testimoni -es tracta d’una dona que patí aquest tipus d’abusos quan tenia 4 anys i que es prestà a col.laborar amb nosaltres sempre que en garantíssim la confidencialitat-; també ens posàrem en contacte amb la Direcció General de Menors que ens facilità informació per completar el reportatge.

P.- Com s’articula el vostre reportatge?
R.- S’inicia -amb unes frases molt fortes- per part de la declaració de la testimoni, a la qual segueixen els crèdits i una veu en off que va presentant la problemàtica; seguidament, apareixen en imatge la psicòloga de RANA i la Directora General de Menors i Família que exposen com s’actua i s’avalua aquest problema i el treball en xarxa que duen a terme juntament amb Policia i Guàrdia Civil; per finalitzar amb el testimoni de la víctima. Tot sempre tenint present que no podíem excedir els cinc minuts de metratge.

P.- Quines conclusions en traguéreu?
R.- Vàries i molt fortes: hi ha poques xifres sobre l’abús sexual a menors a les Illes Balears, tot i que les estadístiques parlen que un de cada cinc infants poden ser susceptibles d’haver-ne patit; la detecció es sol dur a terme a les escoles o a les consultes pediàtriques; l’abusador sol ser una persona propera al menor i solen ser fets silenciats ja sigui per por o por la dificultat a l’hora de verbalitzar aquest fet. En el nostre cas, la víctima no fou conscient del fet fins que un dia vegé un reportatge a la televisió que li destapà el record i la conscienciació.

P.- Teniu en ment altres reportatges?
R.- El primer que volem fer és subtitular els fragments que hi ha en català a “Una mirada atrás” per presentar-lo a diversos certàmens en castellà; i a més ja estam pensant en altres reportatges de cara a l’any que ve, ja que volem tornar a optar al premi.

P.- Pensau continuar els estudis de periodisme un cop finalitzat el doble grau?
R.- Dependrà de si hem trobat feina al respecte a no; ara encara som a primer i això ens queda una mica lluny.

P.- Ja heu començat a tenir experiències com a periodistes?
R.- Sí, col.laboram amb el suplement dominical de “El Mundo” “Fora Vila Verd”; i a més en Pedro també col.labora en una tertúlia de “Última Hora Ràdio” que es diu “Todo menos futbol”.

P.- Cap a on us agradaria encaminar el vostre futur?
Catalina.- A mi m’atreu el món de l’audiovisual però des de darrere de la càmera: edició, muntatge, realització...
Pedro.- En canvi a mi m’agrada el món de davant de la càmera i m’inclinaria pel periodisme d’entreteniment o esportiu.

P.- Què fou el que us va dur a voler estudiar periodisme?
Catalina.- Jo havia estudiat Batxiller Tecnològic i no sabia cap on tirar. Crec que el fet que mon pare -que sempre ha fet feina amb càmeres- i que el meu padrí jove, Joan Oliver, -fortament vinculat al periodisme esportiu i a “Veu de Sóller”- inclinaren la balança vers el periodisme.
Pedro.- Per la meva banda, jo havia estudiat Batxiller Social i em trobava indecís entre estudiar INEF o Periodisme, i finalment em vaig decantar pel segon.

P.- Quina valoració feis de la presència de dos setmanaris a la Vall de Sóller?
Catalina.- Pens que com més informació hi hagi millor.
Pedro.- Ho trob una sort, perquè jo provenc de Llucmajor i aquest fet no es dóna; i pens que comptar amb dos setmanaris és una gran sort per poder estar ben informat -tal vegada pel fet de ser un costum a la vall la gent no ho valori suficientment-.

P.- Us havíeu presentat a cap altre concurs per l’estil?
Catalina.- Jo sí, el 2011 vaig guanyar el primer premi del concurs “Què són les Illes Balears per a tu?” que era per a estudiants d’ESO.
Pedro.- Per a mi, ha estat la primera vegada.

P.- Com veis l’actual situació del periodisme a nivell estatal on els periodistes són autèntiques estrelles mediàtiques?
R.-
Depèn, cal pensar que hi ha una cinquantena de periodistes estrella per milers de periodistes anònims. Hi ha gent que empra la seva popularitat per canviar la societat per a bé donant opinions amb fonament i d’altres que s’han convertit en personatges -que utilitzen per omplir-se les butxques-. Tot depèn de la manera com es treballa; tot i això, quan s’està a dalt de tot sempre hi ha pressió per les teves declaracions i cal anar amb molt de compte. Hi ha periodistes i personatges.

P.- Com valorau el fet de l’auge de l’anomenada premsa groga? Us atreu?
R.-
Aquesta premsa com a periodisme d’entreteniment és vergonyosa, però hi ha una realitat econòmica al darrere que fa que existeixi. Pensam que es pot mostrar la realitat -encara que sigui de manera crítica- sense necessitat ni d’exagerar ni d’inventar.

P.- És el món del periodisme un món manipulable?
R.- Creim que tant els periodistes com els mitjans de comunicació tenen la seva pròpia ideologia que sempre es deixa veure; ara bé, també és cert que hi ha polítics i empreses que van a la recerca de periodistes en benefici propi.

P.- Per acabar, creis que el periodisme a part d’informar ha de tenir una funció social?
R.- El periodisme ha de funcionar com un contrapoder i ha de crear opinió pública. D’aquí la seva importància. Pensam que el periodisme ha de ser rigorós i gens manipulable, com ho posen de manifest les dictadures on es controla la premsa a favor del dictador.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a