Francisco Valentín Rullán Vila -en Xesc “Pauló” per a molts de sollerics i fornalutxencs- es jubilarà el proper 31 de desembre com a secretari de Fornalutx, després d’haver-hi treballat durant decennis.

Malgrat comptar amb experiència professional al sector privat i a la Gestoria Gil -propietat de la nissaga familiar-, Rullan arribà a Fornalutx el 15 d’abril de 1980 per fer-se càrrec de la secretaria de la vila -així com també de la del Jutjat de Pau local- i hi treballarà fins a finals d’aquest mes, data en la qual començarà gaudir d’una merescuda jubilació.

Bon comunicador i treballador incansable, Rullan s’ha format professionalment a l’Ajuntament de Fornalutx des d’on ha vist afiançar-se la democràcia i on ha vist passar un total de nou corporacions municipals.

Pregunta.- Què sent quan té la jubilació a tocar de mans?
Resposta.- Ganes que m’arribi perquè estic cansat tant físicament com mentalment; si no fos així no em jubilaria.

P.- Què se’n duu dels anys exercits com a secretari de Fornalutx?
R.- Sé que no he fet les coses al gust de tothom però me’n vaig amb la satisfacció d’haver servit al poble de la millor manera que he sabut i he pogut. Estic segur que enyoraré aquesta feina però entenc que ha arribat l’hora de retirar-me.

P.- I què hi ha deixat a l’Ajuntament?
R.- Més de mitja vida -per no dir quasi senceR.- i tota la meva vida professional que ben segur que repetiria.

P.- Faci una valoració dels anys al front de la secretaria de Fornalutx.
R.- Han estat temps de molta responsabilitat i també de molts de maldecaps i de passar pena; de molta feina i alhora satisfacció quan els diversos consistoris m’han agraït la feina duita a terme. S’ha de tenir present que Fornalutx és un poble petit i un sector molt gran de la població pensa que a l’Ajuntament s’hi ha de resoldre de tot, confonent-ho amb una gestoria o una notaria i sovint hem hagut de resoldre temes i coses a nivell particular.

P.- Quina ha estat la faceta de la seva feina que més li ha agradat?
R.- Sens dubte, dur la comptabilitat amb la satisfacció que hem estat un poble-mirall, model, ja que no estam endeutats.

P.- I la que menys?
R.- Fer informes desfavorables que podien anar en contra dels interessos d’un particular, però que no he pogut obviar signar.

P.- Com fou el procés d’adaptació a la vida de Fornalutx, vostè que provenia de Sóller?
R.- Per a mi, fou ideal; no hi vaig tenir cap problema. Però la meva família al principi sí que en va tenir algun ja que els meus fills anaven a escola a Sóller i hi tenien els amics; la meva dona es va haver de sacrificar fent viatges per amunt i per avall. Tot i això, ben aviat ens vàrem adaptar i tothom s’hi va trobar bé.

P.- Té tant de poder un secretari com la gent es pensa?
R.- Antigament, sí; però avui en dia no perquè actualment els membres de les corporacions ja estan més preparats.

P.- Com ha estat la relació amb els polítics -ja que n’ha vist passar de tots els colors-?
R.- He vist passar nou corporacions i set batles de tots els colors polítics: sempre hi ha hagut les nostres diferències, però sempre ens hem acabat adaptat perquè han entès quin era el meu paper. Sempre he mantengut la meva ideologia política fora de la feina ja que sempre he tengut molt clar qui era el batle i fins on podia arribar jo com a secretari.

P.- Quina diferència hi ha entre ser secretari d’un poble com Fornalutx o ser-ho d’un com Sóller?
R.- No puc parlar per experiència ja que només ho he estat de Fornalutx. Pens que a Sóller hi ha molts més problemes i assumptes a tractar, però a tots els pobles tenen les mateixes obligacions en major o menor escala.

P.- Aconseguia deixar la feina a l’Ajuntament?
R.- Sovint me n’he duit feina a casa per manca de temps i gràcies que les noves tecnologies m’ho permetien; però no vaig consentir mai rebre gent a ca nostra. Ca nostra era i és per a mi i la meva família.

P.- Com arribà a la secretaria de Fornalutx?
R.- Havia fet oposicions per al Banc de Vizcaya i les havia aprovat, però estava pendent que m’atorgassin plaça; mentrestant vaig saber de la vacant de Fornalutx per jubilació de l’anterior secretari. Hi vaig estar un any d’interí i després vaig passar les oposicions i quan m’atorgaren plaça al Banc de Vizcaya ja m’havia enllepolit i vaig renunciar a la plaça del banc.

P.- Com es cobrirà la plaça de secretari?
R.- Un cop acceptada la meva jubilació, l’Ajuntament va sol.licitar al Ministeri a través de la conselleria d’Hisenda que reclassificassin la plaça a nivell nacional i que sortís a concurs perquè es cobrís. Mentrestant es comunicà al Col.legi de Secretaris per si hi havia algun interessat en la plaça, però no fou així. Dins el nou any, l’Ajuntament pot aprovar unes bases per cobrir-la interinament mitjançant una oposició . Mentrestant Jaume Vicens ha estat nomenat secretari accidental de l’Ajuntament i Francisca Bernat ho ha estat del Jutjat de Pau.

P.- Què li diria al nou secretari?
R.- Que ho agafi amb ganes i que pensi que fruit de la seva feina dependrà el funcionament i administració de tot un poble ja que serà una peça fonamental i part del motor que farà que aquest funcioni.

P.- Quin és el seu major orgull com a secretari?
R.- No haver deixat mai res a mitges, havent trobat sempre una solució a tot el que es plantejava.

P.- Quin creu què és el problema més greu que Fornalutx haurà de solventar en els propers anys?
R.- Fornalutx és un poble que s’ha de valer per ell mateix sense dependre de Sóller, i pens que tant en educació com en sanitat s’haurà d’acabar unificat amb la vila veïna, ja que hi ha gent que no entén que els al.lots en edat escolar han d’anar a l’escola del poble -aquesta gent ha de pensar que un poble sense al.lots no té alegria-.

P.- Creu que hi haurà bou per a molts d’anys?
R.- Sincerament, crec que no; i em sap greu dir-ho tan clarament. Malgrat que el bou sigui una tradició popular estic segur que s’acabarà.

P.- Què li diria a Fornalutx com a comiat?
R.- Que no canviï, que segueixi així com és; ja que el més bonic en un poble petit és que tothom es coneix i tothom s’ajuda.

P.- Conti’ns alguna anècdota del seu pas per l’Ajuntament.
R.- La gent sol confondre el que és un Ajuntament: en una ocasió, una mare vengué acompanyada de la seva filla que havia conegut un jove; aquella dona em demanà ja que jo era un “home de lletres” si li podia aconsellar a la seva filla que no es casàs ja que considerava que era massa jove per fer-ho. I jo li vaig contestar que l’assessorament espiritual el donaven a la parròquia.

P.- I a partir d’ara, què?
R.- A partir d’ara dedicaré moltes hores a la meva família -sobretot als meus néts-; a més atendré el meu hort i els meus animals; podré dedicar temps a la meva passió que és el bricolatge; tornaré a practicar la guitarra; i des de fa un any som secretari de la societat Círculo Sollerense, a qui també dedicaré més temps. Per cert, l’ajuntament també m’ha sol.licitat si puc posar en ordre l’arxiu municipal. Com es pot veure, no m’avorriré.