Neus Sánchez estudia a Girona un màster d’Ensenyament de Català i Castellà per a Estrangers, des dels nou anys és membre del cor del Teatre Principal i des de fa tres anys ho és del cor d’òpera de la mateixa institució. A més, és estudiant de cant al Conservatori de les Illes Balears i graduada en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears. A Sóller és coneguda per ser la veu dels Animacústica, que des de fa uns anys realitzen nombroses actuacions arreu de la comarca, i el dia 6 de desembre la seva presència a Brussel.les va tenir un gran ressò mediàtic. Era la primera vegada que el cant de la Sibil.la s’escoltava al cor d’Europa d’una manera oficial, en el marc d’una presentació lligada a la celebració de l’any Ramon Llull.

Pregunta.- D’on parteix la iniciativa de dur la Sibil·la a la catedral de Brussel·les?
Resposta.- Tota la idea va ser, precisament, d’un solleric. En Toni Vicens, que treballa al Casal Català de Brussel.les. Aprofitant que aquest any vinent és l’any Ramon Llull, va tenir el brillant pensament de portar el Cant de la Sibil.la a un lloc emblemàtic de Brussel.les, la seva catedral. La figura de Llull i el cant tenen més a veure del que molts mallorquins pensen.

P.- Com és que t’escullen a tu per cantar-la?
R.- En Toni mateix es va posar en contacte amb el meu germà per saber si coneixia algú que pogués cantar la Sibil.la i que, a més, tingués algun tipus de relació amb la figura de Llull. El meu treball final de carrera fou un estudi sobre una obra de Llull, així que pareixia que era una de les persones possibles per a cantar la Sibil.la a Brussel.les.

P.- Quines sensacions tingueres aquella jornada?
R.- Durant els dos mesos que vaig haver d’esperar a cantar-la estava realment impacient, molta gent em deia que això de cantar la Sibil.la a Brussel.les era fantàstic, però jo no acabava d’assimilar-ho. Els dies previs al cant, ja a la capital belga, estava tan nerviosa que no era capaç de concebre la bellesa de la ciutat. Just després d’acabar el darrer acord del cant no vaig poder evitar caure un bon parell de llàgrimes, va ser tan emocionant que encara no sóc conscient del que he fet.

P.- Què ha representat per a tu i per a la cultura catalana exportar la Sibil.la al cor d’Europa?
R.- No és la primera vegada que es porta la Sibil.la a Europa, però sí que és la primera vegada que s’interpreta amb tot el context cerimonial propi del cant. Com a fidel amant de la meva cultura, crec que portar aquest cant al cor d’Europa no només és una gran passa per donar a conèixer el cant, sinó també per aproximar-nos a la figura de Ramon Llull.

P.- Què és realment la Sibil·la? Què explica? D’on prové la tradició?
R.- És un cant del segle XIII que pronostica l’arribada del Messies i la fi del món. Al cap i a la fi, és un cant apocalíptic.

P.- En quins territoris es canta?
R.- Avui en dia, el territori on està més arrelat el Cant de la Sibil.la és Mallorca. De fet, qualsevol mallorquí d’arrel el coneix i, si més no, l’ha vist alguna vegada a la seva vida perquè a qualsevol església es pot escoltar cada nit de Nadal. No obstant això, també es canta a l’Alguer, tot i que se’n representa una versió absolutament distinta a la mallorquina.

P.- Creus que la declaració de la Unesco com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat ha potenciat aquest cant?
R.- Podria ser que sí. És possible que hagi servit per a potenciar la cultura catalana a Europa, però també crec que el més important és que els mallorquins coneguem el tresor que tenim a casa. Si el fet de tenir la Sibil.la com a Patrimoni de la Humanitat ha de fer que l’estimem i la valorem més des d’aquí, aleshores aquest nomenament és la gran fita que necessitava aquest cant. Més enllà de les panades i els cocarrois (riu), la Sibil.la és el gran símbol de Mallorca. Quanta gent sap que l’hem estat guardant durant set segles?

P.- S’està perdent la tradició que la Sibil·la la canti una veu blanca?
R.- La versió de la Seu ja fa molts anys que la canta una veu femenina adulta. Sí que és vera que és un cant de tradició de veu blanca, però ha anat prenent més importància amb el pas dels anys i sembla que una veu més madura és més adequada per a interpretar-la. No obstant això, a la majoria de parròquies la interpreta una veu que la pugui entonar i cantar bé, independentment si és blanca o no.

P.- L’havies cantada de nina? Quins records en tens?
R.- La vaig cantar quatre anys a la meva antiga escola, a La Salle de Palma. Record que encara era una nina i que no era conscient del significat de la Sibil.la com a símbol de la mallorquinitat. Però mon pare m’havia explicat que ell també l’havia cantat i que era un cant molt important a Mallorca, així que, a mesura dels anys, he anat prenent consciència de la importància que té, com a mallorquina, poder cantar-la.

P.- Quines dificultats presenta la seva interpretació?
R.- Per a mi una de les dificultats és que per a fer bé les notes greus, o mínimament amb la veu col.locada, he d’agafar un to més agut del que hi ha escrit a les partitures que he manejat (he intentat prendre d’exemple la versió de Marga Rodríguez, una amiga que uns anys la interpreta a la Seu). De totes maneres, la major dificultat és cantar-lo tant bé com sàpiga, és molt important per a mi deixar la Sibil.la en un bon lloc.