Miquel Llompart García és als seus 25 anys una clara mostra del que el jovent pot arribar a assolir a força de constància, entusiasme i estudi. Premi a l’Excel.lència Acadèmica Balear 2007, estudià Filologia Anglesa a la Universitat de les Illes Balears (UIB), estudis que completà amb el programa Erasmus a Àustria.
Després de llicenciar-se amplià els seus estudis amb un Màster a la Universitat Menéndez Pelayo de Madrid sobre Fonètica i Fonologia, i actualment resideix a Arizona on, a més de treballar com a professor, cursa un Màster en Lingüística Hispànica.


Pregunta.- Per què escollires els Estats Units per dur-hi a terme els teus estudis?
Resposta.- Realment no havia pensat estudiar-hi, però gràcies a la intervenció d’un professor convidat per la UIB (que a més és mallorquí i imparteix classes a la Universitat d’Arizona) vaig poder conèixer les facilitats i possibilitats que t’ofereix l’estudiar als Estats Units. Allà, als programes de postgrau et proporcionen la possibilitat d’estudiar i treballar a canvi del que anomenen un “estipendi”: és a dir, no pagues matrícula i t’ofereixen un sou a canvi de treballar i seguir amb els teus estudis. Quan em vaig assabentar d’aquesta possibilitat, em va interessar i vaig enviar-hi una sol.licitud que finalment va ser acceptada.

P.- Per què et decidires per estudiar Filologia Anglesa?
R.- En part fou gràcies a ma mare, que sempre ha tengut molt clara la importància del coneixement de l’anglès com un fet molt important de cara a la vida. Jo estava indecís entre estudiar Filologia Anglesa, Història o Història de l’Art i finalment em vaig decidir per Filologia Anglesa. Tot i això, he de dir que des de ben petit sempre m’ha interessat aquest idioma i amb aquests estudis podria aprofundir en el seu coneixement.

P.- Quin creus que és el grau de coneixement de l’anglès que tenim a la nostra comunitat?
R.- No ens hem d’enganyar, el coneixement de l’anglès a la nostra comunitat és baix en línies generals. I crec que és més per motius socials que no estrictament acadèmics: crec que a la gent en general no li agrada gens que li diguin el que ha de fer, i a la nostra comunitat hi ha molta pressió envers el coneixement de l’anglès, per tant la gent té una reacció negativa davant la necessitat que hi ha a les Balears de conèixer l’anglès per viure aquí.

P.- Com es podria millorar aquest coneixement?
R.- Educativament crec que l’ensenyament de l’anglès no s’hauria d’estancar com ho està ara: cada any es veuen els mateixos temes i no s’avança en l’apartat gramatical. A més es descuida l’aspecte oral: pronunciació, etcètera. L’ensenyament actual de l’anglès aquí falla perquè no es donen les eines per comunicar-se realment.
A més, cal tenir present que per aprendre qualsevol idioma és necessària una implicació personal i dur a terme un treball indiviual, per exemple escoltar música o veure pel.lícules i sèries en versió original. A part, crec que s’haurien de dur a terme més iniciatives de grup al respecte: intercanvis, realçar més el programa Comenius... Finalment, tan sols observar que per aprendre un idioma la gent s’ha de moure i integrar-se en la comunitat lingüística original.
P.- És tan uniforme la llengua anglesa com sembla?
R.- La llengua anglesa no és uniforme, però les diferències dialectals es donen entre zones molt grosses com per exemple l’anglès americà i l’anglès britànic. En aquests grans grups dialectals hi ha fets diferencials, però no són tan grossos com en el cas del català, i especialment com en el cas del mallorquí. Crec que a la nostra illa, l’aïllament -tant de l’illa en general, com dels diferents pobles entre si- han provocat que els nostres trets distintius siguin gairebé personals.

P.- Com és el teu dia a dia a Tucson, Arizona?
R.- Viure a Tucson -a l’oest dels Estats Units- no és el mateix que viure a Manhatan. En general, la gent es sol aixecar més prest que aquí -a les sis del matí ja solen estar en solfa- i solen tornar a casa més prest -es sol sopar devers les set de l’horabaixa-; a part d’aquests usos, jo pas tot el dia a la universitat que és com una gran ciutat on hi pots trobar de tot. En aquest aspecte es quan es nota la quantitat de doblers que es dediquen a la univeristat als Estats Units: convé observar que si aquí una matrícula pot costar 800 euros, allà en val 12.000.
Ara bé, el que duc pitjor és que als Estats Units no hi ha vida de carrer com la d’aquí; Tucson és una ciutat més grossa que Palma i el centre peatonal és molt petit; tot està preparat per moure’s en cotxe i les opcions d’oci són més reduïdes que no aquí; sobretot per als menors de 21 anys, que tenen prohibit consumir alcohol als establiments públics.

P.- Quins avantatges presenta viure als Estats Units respecte al nostre país?
R.- A més del que he esmentat abans de les possibilitats d’estudiar i fer classes, allà -a nivell de postgrau- s’estableix un vincle molt estret amb els professors. A més es valora molt l’esforç: si t’esforces molt pots aprendre moltíssim ja que són molt exigents. Pel que fa a la vida en general, és la terra del consumisme: hi ha infinitats d’opcions per assortir-te de qualsevol demanda que tenguis.

P.- I el major entrebanc de viure als Estats Units?
R.- La llunyania de la família, per arribar a Sóller he d’estar gairebé un dia sencer de viatge. Això et provoca una certa tristor, per molt d’skipe que hi hagi.

P.- A què dediques els estius?
R.- A viatjar -fa quinze dies vaig ser a Holanda i Alemanya- i a continuar amb els estudis. Estic duent a terme una sèrie de projectes d’investigació per a la Universitat d’Arizona sobre les diferències dialectals del català de Mallorca.

P.- Què penses de la intrusió del món polític en matèria lingüística?
R.- Em molesta moltíssim que es mesclin aquests dos conceptes. Realment mai m’ha interessat molt la política, però no puc sofrir que es mescli en temes de llengua. En general, no m’agrada que la gent qüestioni el dret a parlar la meva llengua.

P.- Com veus la polèmica suscitada per l’aplicació del Tractament Integral de Llengües (TIL)?
R.- Crec que el TIL és un projecte massa ambiciós pels fonaments o la situació socioeducativa que tenim ara mateix a les Balears. Si es vol assegurar una educació trilingüe de qualitat a les Balears el que és vital és assegurar una correcta formació del professorat.

P.- Quines qualitats ressaltaries per ser un bon estudiant?
R.- Òbviament certes capacitats -no només intel.lectuals- com la capacitat de concentració i l’esforç; i sobretot la força de voluntat. Sovint ric de mi mateix quan pens que no som gaire dotat per a les manualitats i em dic “si no serveixes per a res més que per estudiar, s’ha d’estudiar”.
Abans de donar per finalitzada l’entrevista sí que voldria dir als estudiants que els Estats Units són uns grans desconeguts per a nosaltres, crec que hem d’anar més enllà del que ens mostren les pel.lícules; sobretot a nivell educatiu, t’ofereixen moltes possibilitat i des d’aquí aprofit per encoratjar la gent que s’informi i ho provi, val molt la pena.