Barry Sargent és un violinista originari de Cincinnati (Estats Units), a més de ser l’alma mater de les Vetllades Musicals de Deià, que enguany s’han duit a terme a l’església parroquial d’aquest municipi per primera vegada. Després d’estudiar a la prestigiosa escola Oberlin i a París, fa una vintena d’anys que recalà a la nostra illa, primer a Deià i posteriorment a Sóller, on viu actualment. Sargent compta en el seu haver amb una interessant carrera com a concertino, solista i director d’orquestra, facetes aquestes dues que durà a terme al concert que avui vespre es celebrarà a l’Església de Deià. Entusiasta i apassionat del món de la música clàssica, Sargent pretén a través de les vetllades Musicals de Deià rompre amb alguns dels tòpics que envolten la música clàssica amb una ferma voluntat d’apropar aquest món al màxim d’espectadors possible.


Pregunta.- Com sorgí la idea de muntar les Vetllades Musicals de Deià?
Resposta.- Va ser amb la idea de recuperar els concerts que fa anys ja es feien en aquest lloc. Un espai, el de l’església de Deià, que compta amb una acústica increïble i on a través de la música clàssica es crea un ambient gairebé místic. Per a mi, és tot un honor poder-hi dur a terme aquestes vetllades musicals. De tota manera, he de remarcar que Deià és un poble amb molta animació cultural: basta veure com durant aquest estiu hi ha tres cicles dedicats a la música: el Festival Internacional de Son Marroig, Deià Cultural i les nostres Vetllades Musicals.

P.- Què diferencia les Vetllades Musicals de Deià d’altres esdeveniments similars?
R.- A part de la gran qualitat, l’ambient especial que crea el fet de poder dur-les a terme a l’interior de l’església. A més, i gràcies a Catherine Charboneau, les Vetllades Musicals compten amb un ambient molt especial on a la meitat del concert es beu una copa de cava i en acabar es pot establir un contacte directe amb els concertistes: així li dóna un aspecte humà molt interessant.

P.- Quin tipus de música podem escoltar a les Vetllades Musicals?
R.- Una mica de tot, malgrat que la presència del barroc i del clàssic sigui predominant. Hi ha una programació molt variada amb dos concerts de música del segle XX, música renaixentista i també romàntica.
P.- Qui li oferí la possibilitat de dirigir aquestes vetllades?
R.- El germà de Catherine Charboneau, Jean Luc Charboneau, que és l’encarregat de l’església de Deià: un home d’una gran afabilitat. Va tenir la idea de muntar aquestes vetllades per donar més vida a l’església, i em va proposar ser-ne el director artístic. Per suposat vaig acceptar immediatament perquè poder organitzar aquestes vetllades i poder tocar a l’interior d’aquest espai és tot un privilegi acústicament parlant.

P.- Com realitzà la selecció dels artistes que intervenen en aquests concerts?
R.- Degut a la manca de finançament econòmic d’aquesta primera edició vaig recórrer a artistes que coneixia personalment i que -en la seva majoria- resideixen a l’illa; tot i que hi ha hagut algunes excepcions com el clarinetista Walter Seyfart -de l’Orquestra Filharmònica de Berlín- que actuà juntament amb Suzanne Bradbury dia 18 de juliol o alguns músics que actuaran avui vespre juntament amb mi que són de Menorca i d’Alemanya, a més de gent de Mallorca. Malgrat tot, tenim pensat en un futur -si comptam amb més finançament- de gaudir amb la presència de concertistes d’arreu del món.

P.- Parlant de doblers, amb quines ajudes han comptat per tirar endavant les Vetllades Musicals de Deià?
R.- Amb el suport de l’Ajuntament de Deià i dels hotels Es Molí i La Resiencia; no puc deixar de banda, l’ajuda facilitada en tot moment per la Parròquia a qui va destinat el 15% de la recaptació per al manteniment d’un espai tan especial.

P.- Quin és el públic preferent d’aquestes vetllades?
R.- En la seva majoria són residents estrangers i gent major; tot i això, m’agradaria obrir el món de la música clàssica a tothom: llevar-li el caràcter elitista i aristocràtic que s’associa a la música clàssica. Voldria que el jovent sentís la música clàssica com a “cool” i que la gent que normalment no va als concerts de música clàssica s’animàs a assistir-hi. A més, volem que el factor econòmic no sigui un impediment per venir als concerts i per això tenim ofertes especials per a la gent en atur.
També m’agradaria rompre la fredor que ho sol haver-hi entre públic i músics durant un concert de música clàssica, i establir un ambient més fresc: per aquest motiu present les peces personalment i es pot dialogar amb els músics en acabar el concert.

P.- Avui vespre, vostè dirigeix i a més actua. Quin programa presentarà?
R.- Efectivament avui vespre dirigiré un programa molt atractiu, i ho faré des del violí que és com es feia a l’època de Mozart, com ho feien a l’època barroca clàssica. El programa consta de quatre peces: la primera és una peça anomenada “La batalla”, es tracta d’una peça alemanya del segle XVII molt experimental que descriu la preparació i l’execució d’un fet bél.lic; després farem dos concerts de violí de Mendelssohn; i finalitzarem amb la Simfonia 40 de Mozart que és una de les més famoses -és una peça pensada per a una orquestra més grossa amb vents, però que nosaltres oferirem en una versió per a corda.
No vull deixar passar l’oportunitat de dir que l’orquestra que avui tocarà amb mi serà l’orquestra oficial de les Vetllades -unes deu persones- i que cada any tocarà durant aquest esdeveniment.

P.- És possible viure de la música avui en dia a les Balears?
R.- És molt difícil, ja que els músics hem patit molt severament les conseqüències de la crisi econòmica. S’hi pot viure si s’alterna la tasca de concertista amb un treball fix -com professor de música a escoles, conservatori o treballant a l’Orquestra Simfònica-; però quan ets un “freelance” com jo és realment difícil. És curiós com els països que es troben al sud d’Europa -Espanya, Portugal o Itàlia- s’han vist molt més afectats per les retallades en concerts que no els del nord del continent -a Alemanya pràcticament no s’ha notat aquest fet.

P.- Creu que hi ha un excés d’oferta musical a l’estiu mallorquí?
R.- No, de cap de les maneres. Al contrari, pens que hi podria haver més concerts perquè hi ha demanda. Basta veure que a Deià s’hi celebren tres cicles de concerts i hi ha una bona afluència de públic en tots ells.

P.- Creu que aquests concerts són un valor afegit a unes vacances a les nostres illes?
R.- Absolutament, a més crec que cada cop més hi ha més públic interessat en aquests actes i crec que això es deu a una major qualitat dels turistes que ens visiten i que demanen a més de sol i platja una alternativa cultural de qualitat; crec que és tot un bon símptoma.

P.- Per acabar, la música és un bon remei per dur millor la crisi?
R.- Pens que sí, ja que no ens pot alegrar la butxaca al manco ens anima l’esperit.