Diari digital de la comarca de Sóller
Dilluns, 24 de juny de 2024   |   11:33
 
Enquesta  
Quina nota poses als partits de l’oposició després d’un any de legislatura?

0 - 2‘5
2‘5 - 5
5 - 7‘5
7‘5 - 10
 
Reportatge
13/01/2024 | 10:30
Any 2023: la tardor més seca i la nevada més abundosa
Gabriel Mercč

L’Estació termopluviomètrica de Sa Vinyassa és a punt de complir 40 anys d’existència. I quatre dècades de pacient recopilació de dades ja donen per a molt i deixen veure clarament la petjada del canvi climàtic i com l’encalentiment del planeta es deixa sentir en aquest punt concret de la carretera de Fornalutx.

Tant el termòmetre com el pluviòmetre que controla Joan Puigserver un any més deixen titulars interessants. Per una banda un any extremadament calorós i per l’altra un règim pluviomètric polaritzat, amb una tardor de rècord pel que fa a la seva manca de precipitacions.

El balanç de l’any 2023 passa a la història per ser el segon més calorós d’aquesta sèrie històrica, empatat amb 2020. Els 18’3 graus centígrads de temperatura mitja representen una notícia molt dolenta per al clima solleric, instal·lat ja per damunt els 18 graus per quart any consecutiu, quan la mitja dels darrers anys del segle XX i dels primers del XXI difícilment superava els 17’5. No hem vist des de 2005 un any amb una mitja inferior als 17 graus.

Emperò també se’n pot extreure -dins el mal- un titular positiu pel fet que s’ha suavitzat la temperatura extrema de l’any anterior, el 2022, quan la mitja de l’any encara va ser un grau centígrad superior: 19’2.

Una tardor molt càlida

Al contrari que altres localitzacions del país i del continent, Sóller no ha superat enguany el rècord de temperatura, ni tampoc ha patit tantes onades de calor com en anteriors ocasions, ni tampoc jornades amb el termòmetre per sobre dels 40 graus. De fet, una tardor inusualment càlida ha estat el que ha convertit aquest 2023 en especial, en tant que la primavera no va ser especialment calorosa.

Aquesta tardor ha propiciat el segon dels titulars de l’any. I és que entre els dies 20 de setembre i 20 de desembre varen ploure tan sols 63’5 litres. Aquesta és una quantitat extremadament baixa, fins al punt de ser la menor registrada durant una tardor a Sa Vinyassa. El rècord l’ostentava fins ara l’any 1989, amb 130’3 litres. Però és que, en aquesta ocasió, la quantitat de precipitació ha estat menys de la meitat que aleshores. A l’altra punta de la balança s’hi situen tardors com la de 2021, amb 613’4 litres, o la de 2008, amb 894’7 litres. Els mesos d’octubre i novembre solen ser habitualment molt plujosos. L’anomalia d’aquest 2023 ha estat molt important.

Aquesta situació de sequera va provocar la minva del cabal de les fonts i el descens del nivell dels pous, així com sequedat en els horts i a la muntanya. No va ser fins la nit dels Reis, dia 5 de gener, la setmana passada, quan la situació va revertir amb un episodi de pluja que va regalar 63’5 litres d’esperada pluja, precisament la mateixa quantitat en una nit que en tota una estació de tres mesos de durada.

Joan Puigserver assenyala que aquesta situació s’ha pogut resistir gràcies a la injecció de 105’6 litres del dia 27 d’agost i als 64’9 del dia 19 de setembre. Sense aquestes dues importants regades d’estiu, la tardor de 2023 hauria estat dramàtica. “Hem duit molta sort”, exclama.

Pluja entre gener i febrer

L’any 2023 passa a la història com un any de precipitació propera a la mitja, després d’un 2022 notablement més sec. Emperò si un s’atura a analitzar mes a mes la seva pluviometria no és difícil veure que s’ha tractat d’un any molt polaritzat. Juntament amb aquesta tardor extremadament seca, Puigserver destaca que la tempesta Juliette va ser l’esdeveniment meteorològic de l’any. Anunciada profusament per l’AEMET, Juliette va dur aigua, fred i neu els dies 26, 27 i 28 de febrer. En el seu conjunt va aportar 231’5 litres, el que va suposar el 30% de la pluja de tot l’any. I després d’aquesta tempesta li varen seguir molts altres mesos amb una quantitat de pluja solament simbòlica, i insuficient per recarregar aqüífers o per poder-se considerar una bona saó.

De fet, entre els mesos de gener i febrer es varen registrar unes pluges de 434’9 litres, el que representa el 55% de l’any. I els mesos de març, novembre i desembre varen estar molt per davall del que és habitual pel que fa a precipitacions.

Juliette, a més, suposa per a Puigserver la nevada més important de les que en té constància. Certament, va ser una nevada que no va arribar a cotes baixes, sinó que va quedar per damunt els 200 o 300 metres, però que va assolir gruixos importantíssims als cims més elevats de la Serra de Tramuntana, com els 3 metres del Puig Major. El responsable de Sa Vinyassa assegura no haver vist mai abans una nevada tan copiosa.

Els registres

Puigserver al·lega, no obstant això, la manca de registres per poder aclarir amb exactitud quines han estat les majors nevades de la història menys recent. “No es pot acudir a la memòria, perquè aquesta tendeix a fallar”, explica, a la vegada que comenta que no hi ha dades objectives sobre litres de precipitació i gruixos de neu fins fa només unes poques dècades.

S’ha de recordar que la tempesta Juliette va provocar danys molt importants a boscos i olivars, així com a infraestructures. Marges, porxos i altres construccions de les cotes més altes varen patir les conseqüències del seu pas. Però, en especial, milions d’arbres varen sucumbir degut al pes de la neu i varen caure, totalment o parcialment, causant problemes molt importants a les carreteres i camins de la Serra de Tramuntana. Avui, gairebé un any després del desastre, encara hi ha infraestructures per reparar i la devastació és i serà visible durant alguns anys en forma d’arbres tombats i cimals esqueixats, impossibles de retirar.

Un any més, en la confecció d’aquest reportatge de balanç de la meteorologia anual, Puigserver fixa la seva mirada en com el canvi climàtic es deixa sentir a Sóller. D’una banda analitza l’augment progressiu de la temperatura i, de l’altra, un comportament diferent de la pluviometria: no plou menys litres al cap de l’any, però es reparteixen de manera molt diferent a la d’abans.



Anterior Tanca Compartiu-ho a