Sóller és un dels pocs municipis de les Illes Balears que durant l’any 2020 ha perdut població. Els 155 nous estrangers que enguany han vengut a viure a Sóller no compensen la reducció de 35 habitants nascuts a Sóller que han mort o s’han canviat de residència, els 131 d’altres municipis balears i els 60 d’altres municipis espanyols que també ho han fet. Es tracta de 71 persones menys que el proppassat dia 1 de gener residien a Sóller en comparació amb l’any anterior.

És una de les dades que ha publicat l’Institut Nacional d’Estadística (INE) basades en el padró municipal, que també revelen que 6.858 persones empadronades a Sóller han nascut en aquest municipi i representen el 50’30% de la població, mentre que el 14’64% (1.996) ha vengut des d’altres municipis de l’arxipèlag, l’11’35% (1.547) d’altres comunitats autònomes i el 23’71% (3.233) han emigrat des d’altres països.

Dels estrangers actualment empadronats a Sóller, un total de 1.588 són d’origen europeu, 1.288 són americans, 264 africans, 76 asiàtics i 17 provenen d’Oceania, essent França, Alemanya, Regne Unit i Colòmbia els països amb més representants a Sóller.

El factor túnel

El padró haurà acabat donant la raó a l’empresa concessionària del Túnel de Sóller, quan assegurava que hi havia persones empadronades a Sóller només per obtenir el descompte de resident en el peatge.

I és que els dos anys següents a l’eliminació de l’obligació de pagar per usar la galeria la població ha baixat: dels 14.041 habitants de dia 1 de gener de 2018 (el peatge es va eliminar uns dies abans) es va passar als 13.705 de 2019 i als 13.634 d’enguany.

Tot i això la població sollerica pateix oscil·lacions entre la franja dels 13.000 i els 14.000 habitants des de l’any 2007, quan per primera vegada es va superar la xifra dels 13.000. La punta de major població es va registrar l’any 2013, amb 14.229 habitants.

Si ens endinsam dins el segle XX, Sóller va arrancar-lo amb poc més de 8.000 habitants i dins la dècada de 1940 ja va arribar als 10.000. No va ser fins l’any 1998 quan va arribar als 11.000, un llistó d’on ja no hi baixaria.

Bunyola

Bunyola és el segon municipi de la comarca amb més població. Compta amb 6.895 persones empadronades, 723 més que fa una dècada i 2.150 més que l’any 2000, quan estava poblat per 4.745 persones. És el municipi que més creixement ha experimentat, ja que va començar el segle XX amb tan sols 2.303 ànimes. Als anys vuitanta va sobrepassar la barrera dels 3.000 i mai ha patit retrocessos poblacionals destacables.

Deià, Escorca i Fornalutx

Són tres dels municipis més petits de Mallorca i presenten similituds importants. Tots tres han perdut població durant la darrera dècada i curiosament tots tres tenien més habitants l’any 1900 que no ara.

Deià té 630 persones ampadronades, 13 més que fa un any, però 143 menys que l’any 2010. Va arrancar el segle XXI amb 652 habitants i el segle XX amb 842, un volum de població que mai ha tornat a tenir. L’any 1970 tan sols constaven com a empadronades a Deià 442 persones.

Fornalutx compta amb 679 habitants, 19 més que l’any passat. Va arrancar el segle XX amb 793 habitants, també un volum poblacional que mai més no ha arribat a tenir. Es va passar la segona part del segle XX entre els 500 i els 600 moradors i no va ser fins l’any 2000 que va sobrepassar la barrera dels 600. El 2009 va arribar als 732, però el darrer lustre ha tornat dins la centena dels 600.

Escorca continua essent el municipi de les Illes Balears amb menys població: 208 habitants en el darrer padró, 128 homes i 80 dones. Aquesta gran diferència entre sexes ha estat una constant en aquest terme municipal.

L’any 1900 comptava amb 355 habitants i durant la dècada dels seixanta va fregar els 600. Molt poc temps després, l’any 1970, hi trobam tan sols 210 habitants. Escorca presenta fluctuacions poblacionals molt importants. L’any 2000 tenia 318 habitants, l’any 2010 en registrava 276 i ara la tendència torna ser a la baixa.