Uns 3.000 mallorquins, segons relaten els historiadors, creuaren entre 1830 i 1940 l’oceà Atlàntic per intentar cercar fortuna a la que va ser colònia espanyola fins l’any 1898 en una onada que porta indefugiblement el nom de Sóller, ja que un de cada tres emigrats era de la vall.

La regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sóller i l’Arxiu Municipal, que des de fa sis anys organitzen conjuntament un cicle anual de conferències, han considerat que “Sollerics a Puerto Rico” podria ser un bon títol per al cicle d’enguany, que és un contrapunt a les Jornades d’Estudis Locals que es celebren pel mes de novembre.

A més, es dóna la circumstància que durant el mes de maig més de trenta membres de la família de Joan Mayol que resideixen a Puerto Rico faran una visita a Sóller i seran rebuts per la corporació, i que el mes d’octubre es presentarà també a Sóller un llibre de petites biografies dels mallorquins emigrats a Puerto Rico que ha estat editat per la Sociedad Genealógica de Puerto Rico i que ha comptat amb la participació de l’historiador solleric Antoni Quetglas.

La primera emigració

Precisament Antoni Quetglas va explicar ahir a la seva conferència que la de Puerto Rico va ser la primera de les destinacions dels emigrants sollerics. Va ser Joan Marquès Marquès, de Ca n’Alic, el pioner en sortir de Sóller cap a la colònia espanyola del Carib, un indret amb terra fèrtil i pròspers negocis de cafè i canya de sucre que els sollerics saberen explotar bé.

El fenomen migratori va durar més d’un segle, tot i que a partir de la independència de 1898 va anar decreixent.

Quetglas ha explicat que els lligams entre Puerto Rico i Sóller encara perduren. Josep A. Morell, que també prendrà part en el cicle, ha comentat que la primera generació va tenir molt interès en mantenir el contacte amb el seu lloc de procedència i d’aquí la importància de Josep Pastor Castanyer, el vicari “Fiquet”, que durant dècades va estar concertant matrimonis entre homes que havien emigrat i dones de famílies solleriques.

Morell ha arribat a documentar fins a 1.671 matrimonis concertats pel prevere, molts dels quals s’arribaren a fer per poders i sense conèixer prèviament el nuvi a la núvia.

Es perd el contacte

Els que feren fortuna pogueren retirar-se als 50 anys, tornar a Sóller, veure passar els dies des de Sa Botigueta i construir-se algunes de les cases d’estil colonial que encara es conserven als carrers de Sóller: Can Massana, Can Ballester, Can Cremat... Però d’altres quedaren a Puerto Rico, o hi quedaren els seus fills, i amb el temps es va perdent el contacte amb Sóller.

Tot i això, Quetglas comenta que a l’Arxiu Municipal cada any rep algunes visites de descendents de sollerics que vénen de Puerto Rico per cercar les seves arrels o d’altres que fan la consulta mitjançant el correu electrònic.