Diari digital de la comarca de Sóller
Dissabte, 20 d'abril de 2024   |   03:27
 
Enquesta  
Veus bé que els forans paguin 2 euros per tenir la polsera de públic?


Haurien de pagar més
No, tots hem de ser iguals
 
Reportatge
16/10/2015 | 09:25
Obrint les portes a la vida
Cindy Rodríguez

A les mans d’un infant, una pilota és un joc. A les mans d’una mare que encara el duu al seu ventre pot arribar a ser un important suport. Sempre que es compti amb l’orientació d’un especialista en la noble i àrdua tasca “d’ajudar a dur els nins al món”. Preguntes com: És normal que em facin tant de mal les articulacions? Per que dorm tant? Com puc calmar les ànsies de veure ja el meu nadó? O m’han sortit hemorroides, té alguna cosa a veure amb l’embaràs? Aquest sol ser el dia a dia del consultori dels professionals en la matèria.
És la tasca de l’especialista Marina Gual Casellas del Centre de Salut de Sóller, qui amb una experiència de sis anys a l’àrea de ginecologia i obstetrícia assegura que “cada part és diferent; encara que n’hagis atès mil, en el següent la sensació serà una altra”.

Pregunta.- Quins factors determinen un bon part?
Resposta.- El bon part el determina cada un. Hi ha dones que tenen un part ràpid i no el qualifiquen com a bo, ja que consideren que d’haver estat lent i amb l’ús d’algun analgèsic podria haver anat millor. Factors com una dieta sana, bons hàbits d’higiene, orientació i exercici físic moderat com els que impartim en el nostre programa prenatal dues vegades per setmana, són molt determinants.

P.- Creu vostè que amb les nostres padrines ja s’empraven tècniques d’aquest tipus o és una cosa nova?
R.- No crec. Això ha anat sorgint poc a poc. De cara a què la dona prengui una major consciència i participi més en el naixement de la seva criatura. És recomanable tenir una vida saludable i activa, en contraposició a una vida sedentària.

P.- Quina sensació es té en el moment que neix el nadó?
R.- De cara a la dona és una sensació de cremor, pes, alliberament... i com a professional és un moment d’emoció, alegria, satisfacció...

P.- Rep algun tipus de retroalimentació d’aquest treball?
R.- Ser comare és una professió molt vocacional, però també és un reciclatge constant. Tot va canviant, apareixen tècniques noves i no pots quedar-te endarrera. A més, les futures mares poden ser exigents i fer preguntes que han de poder respondre’s amb professionalitat.
P.- Què creu que s’ha de millorar?
R.- Es poden fer avanços en la manera de treballar de cara al part respectat, en el tracte amb la dona, ja que cada una és única. Durant l’embaràs s’han de donar recomanacions com el massatge perineal, amb l’objectiu d’evitar durant el naixement una episiotomia o tall per ajudar a què surti el cap del nadó.

P.- Una modalitat que s’està posant de moda és el part dins l’aigua. Ho recomana?
R.- Es tracta d’una tècnica relaxant per a la dona, donat que la immersió dins l’aigua i l’expulsiu resulten emocionants. A més que ajuda a sortir al nadó, que passa d’un medi líquid a un altre. Ho recomano sempre que la dona ho vulgui, prenent en compte que és un tipus de naixement en el que cal treballar-hi durant els nou mesos d’embaràs i no només en aquell moment. A Mallorca, per exemple, es realitza a l’Hospital d’Inca. A Son Llàtzer actualment s’està formant els professionals. Per això, no es descarta que ho pugui oferir en un futur en la seva cartera de serveis.

P.- De quina manera podria dur a terme l’embaràs una dona amb pròtessis de cadera?
R.- Per a una dona en aquestes condicions és sumament possible. Pot ser que tengui alguna dificultat pèlvica, pel que haurà de consultar a un fisioterapeuta per aliviar-la. No obstant això, no hi hauria cap obstacle perquè es pogués dur a terme un part vaginal, sense ser imprescindible la cesària.

P.- Existeix l’edat perfecte per concebre?
R.- Clar que sí. Encara que de cada vegada s’està allargant, l’adequada es pot encaixar entre els 25 i els 35 anys. No obstant això, és una cosa molt personal que depèn molt de la maduresa de cada dona, sobretot en el camp emocional. El risc és igual tant per a les que són massa joves, com per a les que no ho són. És cada un qui elegeix el que vol.

P.- Quines recomanacions donaria a parelles amb problemes de fertilitat?
R.- Sempre cal consultar amb un especialista. Es considera un problema quan després d’un any d’intentar-ho no s’aconsegueix. A vegades, canviant els hàbits d’alimentació, exercici físic o disminuint el consum de tabac i alcohol es pot obtenir una resposta positiva a la concepció. Cal intentar de no allargar-ho per temes d’edat. No obstant això, tant la reproducció assistida o l’adopció són també recomanables.

P.- Què considera que ha de millorar en la societat i/o en l’educació dels infants?
R.- Hi ha moltes visions i cada un ha d’optar per allò que considera. Pens que cap nin és bon al.lot o dolent, sinó que depèn molt dels que els pares li donam des que neixen. En el cas d’un nin que plora molt, si canviam una mica la seva criança, segur que millora. S’ha d’estar molt segur de voler formar una família. No és només concebre. Per això hi ha dues paraules que estan molt de moda: criança i vincle.

P.- Estan sorgint nous mètodes de criança o pedagogies. Si s’apliquen als nins d’avui com creu que seran els adults de demà?
R.- Segons estudis actuals amb una criança adequada, els nins podrien ser més socials i tranquils. Amb això evitaríem molts conflictes i guerres de poder en el futur. Entre les pedagogies es coneix la Waldorf, concebuda pel pensador austríac Rudolf Steiner (1861-1925), per qui l’ésser humà és una individualitat d’esperit, ànima i cos. És important destacar que encara que la dona s’ha fet més independent en el mercat laboral, també ha de tenir cura dels nins. Ha de treballar i la criança dels petits com queda? Pens que el més adequat és que quan entren a l’escola ja hi acudeixin amb una base, que serà l’educació que han rebut a casa.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a