Xylella fastidiosa és el nom científic que s’ha donat a un bacteri que està afectant a nombroses espècies vegetals d’arreu del món. Es tracta d’un microbi que pot ser mortal per alguns arbres i que durant els darrers mesos ha despertat l’atenció de tècnics, científics i agricultors després d’haver-se descobert per primera vegada a Europa.

El bacteri va ser identificat fa quasi trenta anys com el causant de malalties a la vinya que es cultivava en una regió dels Estats Units. Però amb el pas dels anys, i després de nombrosos estudis duits a terme, es va constatar com altres espècies com l’olivera, el cirerer, la murta, el romaní, el baladre o l’ametller també poden ser els seus objectius. De fet, a la regió italiana de Pulla, situada al sud-est de la península itàlica els seus efectes estan essent devastadors per al cultiu de l’oliverar.

Davant aquesta circumstància, la Comissió Europea va posar en marxa fa uns mesos un dispositiu per estudiar quines han estat les vies d’entrada del bacteri al continent europeu, per saber el seu potencial de virulència i també per establir les mesures que s’havien d’adoptar per evitar la seva propagació. L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va emetre un veredicte dient que el causant de la seva arribada a Europa havia estat el transport de plantes i arbres destinats a la sembra. Per això es posaren en marxa nombroses controls de les plantes que arribaven des d’Amèrica, constatant-se la presència del bacteri en alguns d’ells.

Per això, el principal consell de prevenció que s’ha donat és treballar per evitar la propagació del bacteri. En aquest sentit, ara mateix el treball es centra en interrompre els canals que permeten la transmissió del bacteri

A Mallorca, donada la importància que té el cultiu de l’olivera en nombroses parcel.les del Pla, però sobretot a la Serra de Tramuntana, la preocupació dels pagesos és molt gran. La infectació per part de la Xylella fastidiosa podria acabar amb la vida de molts exemplars d’oliveres mil.lenàries perquè a hores d’ara no es disposa de cap tractament que sigui totalment efectiu per acabar amb aquesta plaga.

La principal peculiaritat que presenta aquest bacteri és que es tracta d’un ésser molt mutant. De fet, aquesta gran diversitat que presenta dificulta la troballa d’un tractament fitosanitari que sigui cent per cent efectiu. De moment, els científics han conclòs que degut a aquesta diversitat pot haver-hi plantes que desenvolupen un tipus de símptomes, mentre que d’altres en presenten uns altres.

La Xylella fastidiosa està distribuïda arreu del món en quatre subespècies (Pauca, Multiplex, Sandyi i Fastidiosa). Els Estats Units és la regió on es va descobrir per primera vegada i on actualment el bacteri està més estès. Tot i això, a més del brot descobert el 2013 a Itàlia, també s’ha constatat la seva presència a territoris com Brasil, Argentina, Paraguai, diversos països de Centre-Amèrica, Taiwan i territoris de l’Orient Mitjà i l’oest asiàtic.

La transmissió del bacteri s’efectua mitjançant diversos insectes que el porten. En el seu vol el transporten des de plantes infectades fins a altres totalment sanes. Una vegada produïda l’infectació els símptomes poden tardar en aparèixer. Tot i això, els tècnics asseguren que en la majoria de casos es produeix un decaïment general de l’arbre o la planta afectada, un assecat d’algunes fulles o branques senceres de l’exemplar i, com a conseqüència dels efectes anteriors, la mort de la planta.

De fet, la impossibilitat de trobar un tractament efectiu ha provocat que de moment les directrius sanitàries vegetals estiguin encaminades cap a la prevenció. Les autoritats sanitàries volen evitar que es produeixi la propagació i, en el nostre cas, el primer objectiu és que el bacteri no arribi a les Illes Balears. Per això, el departament de Sanitat Vegetal de la Conselleria d’Agricultura té previst dur a terme diversos controls específics durant aquest 2015 per confirmar que el bacteri no és present a la nostra comunitat autònoma. En aquest sentit, s’han previst controls a vivers i també a arbres o plantes que creixen lliurement en finques de diferents ubicacions.

Però en cas de trobar-se algun exemplar infectat, les directrius que arriben des de la Unió Europea són ben clares. En primer lloc cal eliminar l’arbre o la planta afectada i, tot seguit, destruir les seves restes i les de tot el material vegetal que es pugui trobar en un radi de cent metres. De fet, aquesta és la que s’ha mesurat com la distància de propagació de la plaga. Per altra banda, també es recomana aplicar-hi tractaments fitosanitaris, tot i que ja s’ha demostrat que no són gens efectius.

A més, a mesura que s’apliquin aquestes directrius també es seguirà treballant en el camí de la investigació, per tal d’assolir un tractament que eviti la mort dels exemplars afectats. Ara bé, el que està clar és que en aquelles zones on s’hagi produït una infecció pel bacteri, l’autoritat competent prohibirà la sembra de nous exemplars d’espècies que podrien infectar-se de nou per la Xylella fastidiosa.