La història industrial del nostre poble és amplia i gran. A principis del segle XX, la nostra ciutat era un dels principals centres industrials de l’illa. A Sóller hi havia fàbriques de tot tipus, de teixits, de sabates, de cuiros i pells, de begudes gasoses i alcohòliques, d’electricitat, de gas, de productes agroalimentaris i de gel.

Aquestes darreres són de les més desconegudes i de les quals pràcticament no en queden restes. Potser el darrer vestigi d’aquesta indústria siguin l’edifici de la fàbrica de gel del carrer de Cetre i les instal·lacions de El Gas. 

A Mallorca, la recollida de la neu per la seva transformació en gel i la seva posterior venda, sembla que té el seu origen en l’època islàmica. Al llarg del segle XVII se’n fan regulacions, tant del comerç com de cara a la protecció de les infrastructures ubicades dalt dels cims.

Aquest tipus de producció es mantingué fins el segle XIX, i de manera residual fins a principis del segle XX. Les innovacions tècniques derivades de la revolució industrial del segle XIX, varen comportar l’experimentació en el camp sistemes de refrigeració i la mecanització dels processos de fabricació del gel, donant lloc al naixement de les fàbriques de gel i l’abandonament dels antics sistemes de producció. Aquesta indústria es va desenvolupar a partir de la segona meitat del XIX, essent comuna a finals de la mateixa centúria. Així, a Mallorca al tombant del nou-cents començaren a implantar-se aquest tipus de fàbriques. 

A Sóller la primera fàbrica de gel que es va muntar fou la de la societat Francisco Albertí y Cía., l’any 1910, al carrer d’Isabel II, número 63. La producció es feia mitjançant màquines mogudes per energia elèctrica i es venia el gel a 20 cèntims el quilo, servit a la mateixa fàbrica. Aquesta, que també es dedicava a la producció de begudes gasoses, va tancar devers el 1917.

L’any següent, 1911, la societat Eléctrica Sollerense també va muntar una màquina per a la fabricació de gel a la seva subcentral del camí de Cas Jurat (a l’actual edifici de la Fàbrica Nova). Aquesta empresa es va dedicar a la producció de gel fins l’any 1914, quan fou venuda a la societat El Gas S.A. Aquesta empresa va muntar la maquinària productora de gel a les seves instal·lacions del carrer de la Mar l’any 1917. El gel que es fabricava era en barres de 10 quilos. La maquinària d’aquesta empresa s’anà adaptant i millorant amb el pas del temps. La distribució es feia primer amb un carro i posteriorment es amb un camió. La producció de gel en aquesta fàbrica es mantingué fins a finals dels anys vuitanta, quan es va adquirir una màquina de fer glaçons per substituir la producció de barres.

La tercera fàbrica

La tercera fàbrica de gel que es va muntar a Sóller fou la del carrer de Cetre.  El solar on es va muntar aquesta, inicialment havia estat un garatge, propietat de Bernat Marquès, el qual li fou expropiat durant la Guerra Civil. Durant aquest conflicte fou utilitzat com a presó de dones i magatzem d’elements requisats. La propietat passà a ser municipal per després ser venuda a Valentí Puig Rullan. Durant un temps s’hi establí la Escuela de Trabajo (una escola de formació professional de fusters) i el 1943 s’hi instal·là una indústria, gestionada pel mateix Valentí Puig, per tractar les restes de l’oliva de les tafones, per poder utilitzar aquests residus com a combustible.

L’any 1947, un grup d’inversos va posar en funcionament en aquest edifici, una nova fàbrica de gel a la localitat. Aquesta estava gestionada per una societat, encapçalada per Valentí Puig Rullan i que també tenia com a socis a Damià Mayol Marquès, Josep Caldentey Carrió i Andreu Canyelles Muntaner. Davant la necessitat de gran quantitat d’aigua per a dita indústria, l’any 1949, empresa va pactar amb el consistori, poder obtenir permís per conduir l’aigua municipal des de la plaça d’Amèrica al seu local. A canvi d’obtenir aquesta aigua l’empresa es va comprometre a la col·locació d’una font pública al carrer de Cetre, just al costat de la fàbrica. 

La posada en funcionament d’aquesta nova fàbrica va provocar una forta competència entre El Gas i la societat de Valentí Puig. Aquesta va acabar quan signaren un compromís pel qual centralitzaven la venta i la distribució des de la fàbrica del carrer de Cetre. Aquest pacte s’amplià el 1950.

L’any 1958, el senyor Puig va traspassar el negoci a Agustí Cruellas Barrera, mantenint-se el conveni amb El Gas. L’any 1963 la fàbrica fou novament traspassada, aquest cop a Manuel Casasnovas Soberats, el qual mantingué el negoci fins a mitjans dels anys setanta, quan tancà aquesta fàbrica.