El cementeri de Son Sang s’omplirà aquests dies de flors, l’element que la nostra civilització utilitza per recordar i honorar els difunts i avantpassats. Els romans ja ornamentaven les sepultures, ubicades als afores de les poblacions, amb flors i també feien ofrenes de vi.


El costum va ser adoptat oficialment pel cristianisme en el segle VII i en el IX el papa Gregori IX va instaurar la festivitat de Tots Sants el dia 1 de novembre i poc després s’hi va incorporar la de venerar els difunts el dia següent, una tradició dels celtes que relacionaven els difunts i el creixement de les llavors sembrades a terra.

L’Església Catòlica va monopolitzar des d’aleshores els actes d’enterrament dels difunts i la norma era la de sepultar els cossos dins dels temples o en les seves proximitats. A Sóller es coneix com el fossar el pati de la Parròquia de Sant Bartomeu que confronta amb els carrers de Santa Bàrbara i del Born, on durant segles hi hagué el cementeri. Els enterraments a l’interior de l’església no tenia les suficients garanties sanitàries, de tal manera que el bisbe Diego de Arnedo, en una visita realitzada a Sóller el febrer de 1565, va prohibir aquest costum perquè, com digué textualment, “quan és enterrat un cadàver, aviat put”.

Construcció de cementeris

Les Corts de Cadis decretaren l’any 1812 que tots els pobles i ciutats del país havien de construir cementeris i deixar de realitzar els enterraments a les esglésies per motius d’higiene i salubritat que fins aleshores no s’havien tengut en compte.

Després d’un any d’enterrar de manera provisional al Fossaret, el 13 de gener de 1814 es va beneir solemnement el cementeri de Son Sang i s’hi va començar a enterrar. Per fer-lo s’havia expropiat una parcel.la de terreny d’uns 8.000 metres quadrats a Bartomeu Mayol per 350 lliures.

A causa dels canvis polítics de l’època, ben aviat es va revocar l’ordre i fins l’any 1824 no es va poder utilitzar de manera sistemàtica.

Amb tot, el cementeri va caure en un estat d’abandonament i es varen succeir les queixes del rector sobre les autoritats. Fins i tot es comentava la presència de bestiar a l’interior de Son Sang, de tal manera que l’any 1828 es va tancar amb paret de pedra tot el recinte i es va construir el primer dels tres portals que avui hi donen accés.

Molt ha canviat Son Sang des d’aquell 1814. Han estat 200 anys d’evolució, constants ampliacions i modernitzacions, a banda de les aportacions artístiques d’escultors locals i forans i l’enjardinament dels seus espais que han creat al costat del camí de Sa Coma un indret que s’està convertint en visita obligada per als turistes que volen conèixer el patrimoni solleric.

El 12 d’abril de 1841 entra en funcionament la petita capella que es troba al final de la primera marjada del cementeri, i dos anys després un dipòsit de cadàvers i una caseta per al fosser.

Entre els anys 1867 i 1876 s’organitzen les sepultures en quadrilàters que s’assemblen a carrers i es milloren les condicions de la capella.

El 1891 s’inaugura la primera de les ampliacions del cementeri, la segona marjada, on també hi ha un espai destinat a sepultures per a no creients. El projecte obliga a reubicar la casa del fosser, s’exigeix la construcció d’una sala d’autòpsies, un pati i un nou portal d’accés al recinte, que entren en funcionament l’any 1901.

L’any 1912, l’Ajuntament encarrega un nou projecte d’ampliació. Serien prop de 200 noves tombes, 47 criptes i deu capelles funeràries que obligarien a expropiar nous terrenys i a crear tres noves marjades a la part superior de Son Sang. És el moment de crear l’espectacular escala recta que les comunica i el tercer portal, que té forma de ferradura. Les obres es varen beneir l’any 1916 i una nova capella projectada mai no s’ha arribat a bastir.

L’any 1935 arribaria l’ampliació que ocupa una marjada inferior situada darrere la capella i el 1960 l’edifici de nínxols situat també en aquell indret. El 1965 es construeix un nou recinte per a difunts no catòlics a la part superior del recinte, que compta amb una entrada particular. Ja més recentment, l’any 1990, just darrere l’edifici de nínxols, es duu a terme una nova ampliació de sepultures, de la qual només se n’ha realitzat la primera fase.

Les darreres actuacions han consistit en la construcció d’un nou edifici, a la part exterior del recinte, que conté les càmeres frigorífiques per a la conservació temporal dels difunts i el tanatori per a la vetlla dels morts, a més del forn crematori l’any passat va entrar en funcionament.

Les escultures

Dins dels 11.508 metres quadrats del cementeri solleric hi destaquen nombroses peces ornamentals que complementen les sepultures, autèntics monuments funeraris que beuen, moltes elles, del Modernisme imperant al començament del segle XX, moment de màxima expansió del camp sant. Per damunt de totes elles hi havia la peça del català Josep Llimona coneguda com El Sant Sepulcre, actualment retirada per la propietat i objecte de polèmica, que representa la Verge Maria, Sant Joan i Santa Maria Magdalena mentre ploren la mort del Crist jacent.

Tomàs Vila, Miquel Arcas o Cristòfol Quintana són altres dels escultors que tenen obra a Sóller i que destaquen, malgrat que el cementeri de Sóller és especialment bell per l’entorn en el que es localitza, pel color de la seva pedra, per la gran quantitat de plantes que l’ornamenten i per l’especial cura que tenen els sollerics en el bon manteniment de les instal.lacions, especialment quan s’apropa Tots Sants.