La meva carta no va ser una “pataleta ni una al·legació pública” com vostè afirma, simplement com a ciutadà de Sóller vaig denunciar públicament la seva nefasta política en matèria d’aparcaments públics. Li recordo que el dret i la llibertat d’expressió estan reconeguts a la nostra Carta Magna. Espanya és un estat democràtic i de dret, el totalitarisme ha passat a la història.

De tota crítica o queixa es pot treure una opció de millora, depenent-ne de la capacitat analítica del receptor. “Una queja un tesoro” és un llibre que tota organització qualificada sol tenir al seu abast.

Els polítics estan per servir els interessos generals del poble, sotmesos a la crítica pública de les seves accions, com a representants del poble, elegits democràticament, li recordo que vivint en una democràcia participativa, i que vostè ocupa el càrrec per voluntat pròpia, per la qual cosa percep unes retribucions econòmiques que surten dels imposts dels sollerics. Fer esforços per dotar de zones d’aparcaments dissuasoris o alternatius no és un capritx personal, és una necessitat per qualsevol ciutat, més quan hi ha crisi i les idees del polítics per incentivar el comerç són absolutament necessàries, com les del senyor Miquel Gual, amb polítiques públiques d’incentivació que encertadament desenvolupa, però personalment crec que això no va amb vostè.

Per cert, li vull matisar que totes les denuncies del personal de l’ORA “no soón multes”, tenen el tractament de denúncies voluntàries, per la qual cosa conceptualment ni jurídicament no són multes, una vegada més ha mostrat el llautó.

Si em vol donar lliçons de dret administratiu li recomano que es matriculi i acabi la carrera a la facultat de Dret i si és de Polítiques Públiques a la facultat de Ciències Polítiques.