Fa uns dies vérem una manifestació contra l'avortament, que em pareix molt bé, perquè cadascú s'ha de manifestar quan vulgui i on vulgui. Tot el món té dret a fer-ho, però el que no hi ha dret és que hi hagi una classe política que siguin uns autèntics manipuladors de la realitat. Quan vaig veure a tota la cúpula del PP encapçalant la manifestació, vaig tenir la sensació de veure uns senyors que es tiraren al carrer a la recerca del vot.

És incomprensible que persones com un expresident del Govern, que va estar vuit anys governant, no va moure un sol dit ni per modificar la llei, ni va tenir coratge per derogar-la. Aquesta dreta rància que predica allò que no creu, es va tirar al carrer defensant el dret a la vida com si ells fossin els únics defensors de la vida, i el Foro Espanyol de la Família el principal promotor de la manifestació en contra de l'avortament.

Benigno Blanco, que va ser secretari d'estat d'Aigües, Costes i Infrastructures, que té carnet professional d'hipòcrita, va tenir la barra de comprar l'avortament amb els assassins de jueus durant el nazisme. Aquest individu que ha anomenat assassines a totes aquelles dones que voluntàriament avortaren dins els límits que marca la llei. Qui té dret a dir a les dones que és allò que han de fer a l'hora de decidir si ser mare o no? El senyor Benigno Blanco? Rouco Varela? Al president del Foro de la Família li demanren perquè amb Aznar no es manifestaren, i va respondre "és que nosaltres no podem estar cada dia al carrer", amb un gran de cinisme digne de medalla d'or.

Per altra banda, tenim un altres dels grans cínics del regne d'Espanya, com és Mayor Oreja, que va dir a l'emissora dels Bisbes "vull entonar el mea culpa per no haver fet res per l'avortament durant el temps que vaig estar en el Govern d'Aznar".

Oreja, que va ajudar Aznar perquè, com diu l'Església, cometre 500.000 assassinats durant el mandat del Partit Popular. Aquesta és la doble moral d'una gent que ens va tenir enganyats durant anys dient-nos "feis el que nosaltres deim, però no el que nosaltres feim". Les dones sempre estaren sota el domini de l'home i a les ordres dels senyors que les tenien pel servei domèstic, les deixaven embarassades, les enviaven amb les seves famílies i si t'he vist no ho record (.../...). En canvi, què passa amb aquella jove que va haver d'aguantar possiblement un embaràs no desitjat? Molts moralistes com aquest senyor es tiren al carrer en contra de l'avortament.

Si l'Església considera que l'avortament és un assassinat, on estava l'Església quan va governar el PP? Estava a la manifestació contra la guerra d'Iraq o a la manifestació contra la fam? Ni a Aznar, ni a Rouco Varela els veren en cap d'aquestes manifestació. No són éssers humans els 50 milions de nins que moren de fam cada any? Això si que és un genocidi. Quanta hipocresia. Jo com a pare mai obligaria a la meva filla a avortar, però tampoc l'obligaria a què no ho fes (.../...). Jo de petit també tenia dret a la vida, però ni la dreta dels anys 40 ni alguns polítics actuals a les files del PP, ni l'Església varen venir a dir-me si jo tenia dret a mal viure.

Senyors, vostès no tenen el monopoli de la vida, vostès no han de donar-nos classes de moral ni defensar la meva família. Jo i molts milions de ciutadans com jo no necessitam que ens defensi ni Benigno Blanco, el president del Foro de la Família, ni Rouco Varela. M'agradaria veure a aquests senyors en el carrer amb grans pancartes reivindicant erradicar la fam en el tercer món i no anar a visitar-los per dir-lis que no emprin el condón. On milions de nins moren de fam cada any.

Segons una enquesta de l'Institut de la Joventut, el 87% veu necessària una reforma de l'avortament. Vuit de cada deu enquestats donen suport a l'avortament com un dret de les dones. Ni Benigno Blanco ni Rouco Varela ni el PP tenen dret a decidir per les dones, ni els hi ha de dir amb qui se'n van a dormir, ni amb qui s'aixequen.

Aquest projecte de llei de l'avortament possiblement sigui l'única llei que no obliga a ningú, només protegeix a la dona que voluntàriament vol avortar dins els límits que marca la llei, sense haver de ser empresonada.