Sr. Casasnovas, em veig amb la necessitat de contestar públicament a la seva carta publicada a través de la premsa local, ja que ho vaig intentar mitjançant el telèfon i no m’ha estat possible, tal volta perquè els petits fantasmes de l’electrònica ens ho han impedit.

Primer de tot manifestar la meva estranyesa amb el tractament tan institucional que em dispensa, per la qual cosa jo també el tractaré a vostè de la mateixa forma. I dic que m’estranya ja que sempre entre nosaltres hi ha hagut força franquesa per manifestar la nostra estima i confiança, cosa que ara ja pos en dubte. Primer de tot perquè vostè sap ben cert que mai he estat una persona amb pretensions i ganes de figurar, ho he fet només per qüestions institucionals, ja sigui a través de la representació que he ostentat i ostent al nostre Ajuntament o per les diverses manifestacions socials, culturals, etc en l’àmbit de les entitats privades on he estat immers.

En segon lloc, és veritat que es tracta de la segona vegada que m’estira les orelles en el que va de legislatura i jo em deman, per què en dos anys em torna a pegar aquesta batcollada i en quatre anys de legislatura passada no ho va fer, al menys que jo recordi, en cap ocasió? L’únic que puc pensar és que hi ha unes ganes loques per desprestigiar-me públicament, la qual cosa no m’estranya gens, quan vostè m’ha manifestat quines són les seves preferències polítiques, però paciència: ho he dit moltes vegades que qui està enmig balla o qui no vol pols que no vagi a l’era, i això ho tenc ben assumit, de ballar crec que no fa falta que ho demostri més i la pols de l’era, vull dir quan es tracta de fer feina, mai m’ha fet por, i això és el que vull seguir fent per al meu poble.

No crec que faci falta que li recordi que vaig esser jo mateix juntament amb vostè que férem possible aquell acord de donació a l’Ajuntament i, en definitiva, al poble de Sóller de l’emblemàtic "Defensora Sollerense", i que gràcies a un primer esforç econòmic de l’Ajuntament es va fer una inversió prou important de seixanta milions de les antigues pessetes; fou a la legislatura governada pel pacte PSOE-PSM, en la qual jo era regidor de Cultura, que férem aquella primera intervenció i, de no haver-ho fet, em deman, com estaria ara el Defensora? Que hagués passat de continuar sols en les seves mans?

És veritat que no s’han fet les reunions necessàries per a tenir-los informats de cada passa que hem donat, però pot estar segur que totes s’han fet amb la més bona i millor intenció, no de bades sempre he defensat allò que és primordial per a mi i l’equip de govern: acabar el Defensora, fins i tot per davant d’altres projectes, cosa que no és fàcil.

Però permeti’m recordar-li que quan l’actual batle i jo mateix, batle en aquell moment, l’any 2008 anàrem a Madrid per demanar ajuda i, després d’uns mesos rebérem un fax a l’Ajuntament en el qual ens comunicaven l’aportació de 2 milions i quasi mig d’euros per enllestir les obres, això li ho vaig comunicar a vostè per telèfon i després al Sr. Joan Oliver i ara, sols perquè el Govern Balear, a través de la Conselleria d’Habitatge, se’ns ha ofert per fer un projecte actualitzat i no li hem comunicat immediatament vostè pega el crit al cel i em retreu la meva manera d’actuar.

Per cert, Sr. Casasnovas, si vàrem cedir les sales per a les necessitats que tenia l’escola pública del Fossaret, no fou per una decisió única, exclusiva i unilateral meva, sinó de tot un equip de govern. Vull dir amb això que som un equip que fa feina per al poble de Sóller amb les millors intencions. Per cert, ara aquests espais quedaran lliures ja que, per necessitats de l’esmentada escola, s’utilitzaran les instal·lacions de l’escola de música. Vol dir que això també li ho hem de comunicar?

Quantes vegades, estimat Jaume (i ara utilitzaré les formes que sempre ens han unit) no hem dit anem a dinar o a sopar, o simplement fer un beure per parlar de totes aquestes situacions. No sé si ha estat culpa del càrrec que jo ocup o dels càrrecs que vostè ocupa... què ha passat, no ho sé, el que sí li puc assegurar és que en cap moment hi ha hagut mala intenció.

El manifestar les coses damunt la premsa mai no m’ha fet por, però entenc que les coses, especialment els mals rollos, aclarits personalment, sempre tenen millor resultat, ara bé, la premsa també ha de fer la seva feina, i això ho saps tu millor que jo. Ara entenc perquè no em vares agafar el telèfon el dia que et vaig trucar o, si més no, que no em tornassis la trucada si en aquell moment no ho podies fer, crec que fer les coses d’aquesta manera, utilitzant la premsa, sí que és voler protagonisme, però què hi farem?

No cal, però, que et sentis avergonyit i vull dir-te i dir-ho públicament que sent molt, un cop més, el succeït i que confïi que no torni a passar, ja que em compromet a convocar-vos cada vegada que faci falta i no sols quan ho indica el conveni.

Venga homo, que no hi ha per tant!