El passat dia 27 d’agost ens deixava per sempre, a l’edat de 105 anys, D. Josep Maria Puig Morell, el soci més antic de la nostra societat i persona que va destacar en varis àmbits de la vida sollerica que aquí breument volem destacar.
Don Pep, talment així era conegut per la gran majoria, era un solleric de cap a peus. Nascut el 21 de novembre de 1903, descendent dels “Lauet” de l’Horta per branca paterna i de “Ca’n Bac” per part materna. De ben jove sentí inclinació per l’esport, en una època en que encara pocs el practicaven, i fou un dels cinc joves promotors de l’adquisició del Camp d’en Maiol (qui ho faria avui en dia!) per a convertir-lo en camp de “foot-ball”, aleshores nova activitat esportiva arribada pocs anys abans a la nostra Vall gràcies als sollerics que estudiaven a Barcelona. Precisament D. Pep formà part com a jugador dels primers equips, també més tard com a directiu.

En l’àmbit professional, havia estudiat enginyeria industrial, i es dedicà al món empresarial de les fàbriques de teixits (Ca’n Bac, La Solidez), a més d’una presència activa com a directiu al Ferrocarril de Sóller, el Banc de Sóller i El Gas, entre d’altres. També fou regidor municipal en els anys 30, i membre de la Junta de l’Obra Parroquial que donà l’impuls final a les obres de la façana i atri de la Parròquia els anys 40. D. Pep, fixem-nos, ha estat present al llarg de la seva vida en varis àmbits d’influència que varen suposar millores de progrés pels sollerics.

Pel que fa a la seva relació amb la nostra entitat, en D. Pep Puig es donava una doble circumstància. Era el soci de més edat i també el més antic, el soci número 1, ja que cotitzava d’alta des del mes de març de l’any 1930. Quasi vuitanta anys! Sens dubte un cas excepcional, extraordinari, no hem trobat res similar en els nostres arxius centenaris. Una marca, emprant termes esportius, difícil de tombar.

Dia 20 de març de 1999, en la festa del centenari del Círculo Sollerense, D. Pep va rebre la insígnia d’argent de la nostra Societat, en un acte celebrat a l’antiga capella de Ses Escolàpies, en el que es guardonaren els aleshores deu socis més veterans del Círculo. Aquell dia, D. Pep, com el soci nº 1 que ja era, va voler prendre la paraula en nom dels seus companys, i en un emotiu discurs que encara ara recordam per la seva energia i determinació (“¡Adelante, siempre adelante!”) ens animà a continuar la tasca empresa per la nostra societat.

Els darrers anys també se li feren altres homenatges. Ens consta que especial il.lusió li va fer l’obsequi d’un baló de futbol signat pels nins de l’equip de futbol federat del Círculo Sollerense, l’any 2003, el dia que D. Pep celebrava el cent aniversari del seu natalici, en un acte senzill celebrat a ca seva, lloc on habitualment ens rebia cada mes de novembre amb la màxima cordialitat que el caracteritzava.

Amb ell, desapareix una època ja passada. Esperem que no els valors i l’actitud que representava. Sempre el tendrem present en el record.