Com tots podem comprovar qui més roba és qui menys va a la presó. Si vols lliurar-te d’ella, has de ficar la mà a la caixa i robar molts milions. És l’única forma d’eludir la presó.

Tenim el cas del famós Pepe el del Banc Popular, aquest individu defraudà més de sis mil milions de les antigues pessetes. Però tots aquests lladres sempre tenen la sort del seu costat. Aquest honrat lladre ni anirà a la presó, ni serà jutjat perquè com diu el refrany: "els lladres són gent honrada".

Conec el cas d’un jove drogoaddicte que el va detenir la policia per dur trenta grams de cocaïna i al cap de vuit anys, després d’estar rehabilitat, de formar una família i tenir treball, li va sortir una condemna de cinc anys de presó. A aquesta gent que roba, com és el cas del famós Pepe està en llibertat i sense fiança perquè segons els jutges el seu delicte ha prescrit. El seu delicte pot haver prescrit, però els diners els està gaudint, en canvi el jove drogoaddicte encara segueix en la presó.

Aquests lladres d’alta gamma es passegen a plaer com si res hagués passat ja que per a aquesta classe d’individus no existeixen les presons. Crec que els legisladors haurien de modificar el Codi Penal perquè aquests lladres no es passegin davant dels nostres nassos i alguns damunt amb un somriure d’orella a orella, com és el cas de Rodrigo de Santos.

Aquest senyor que presumptament ha malversat diners públics per a satisfer els seus vicis i al que se li imputen altres delictes molt greus està en llibertat sota fiança. Fiança que presumptament haurà pagat amb els diners de tots, en canvi al jove que he esmentat abans, no va poder pagar la fiança per que aquest tipus de delinqüents són carn de canó i no són lladres de qualitat, són aquells que han de pagar per gent com aquests chorizos refinats.

No m’agrada fer llenya de l’arbre caigut, però crec que el senyor Rodrigo de Santos també està protegit com tots aquells presumptes delinqüents als quals protegeixen els euros. Va estar al costat de la Sera Cirer, que no s’assabentà de què anava la pel·lícula fins que no va estar a la presó, encara que això no és nou, quan descobreixen un corrupte, són com els banyuts, els últims que s’assabenten.

Per a Cirer era el seu nin bonic, nin que li ha sortit malcriat per no saber controlar-lo, però això sol succeir a les millors famílies i molt freqüent en la del senyor De Santos vol recusar al jutge perquè diu que pot estar contaminat, això és el súmmum dels despropòsits, sembla que el presumpte delinqüent és el jutge!

Aquest senyor surt en llibertat amb fiança de cent mil euros , que segons el seu advocat la família no ha tingut problemes per a pagar la fiança .Els problemes els tenen aquells als quals agafen amb una gallina i els tanquen perquè no tenen diners per pagar la fiança i es podreixen en la presó.

No voldria que pensessin que estic defensant a ningú, aquesta és la realitat, qui té per pagar la fiança no entra en la presó i qui no té entra però no surt. Aquesta és la llei de l’embut, el poderós sempre li toca la part ampla i al feble l’estreta. De Santos no és un cas especial, hi ha molts altres com el que es passegen, fins i tot els duen a les "teleescombraries" i els folren de diners, per exemple Julián Muñoz, Roldán, Conde i una llarga llista inacabable.

Diuen que tots som iguals davant la llei, pot ser que sí, però davant la realitat no perquè no tots tenim les mateixes possibilitats. La llibertat sota fiança, aquesta de part del que té un bon talonari no d’aquell que roba un pollastre. Espero que a Rodrigo de Santos, si és cert que és culpable dels delictes que se li imputen, no el castiguin de cara a la paret i li tirin de penitència dos Paresnostres i dues Ave Maries.