El setembre del 2005 molts de ciutadans del Port de Sóller s’assabentaren del megaprojecte de les instal·lacions portuàries al moll de marineria -on hi havia l’edifici de la Base militar-. Des de llavors diferents col·lectius ens hem organitzat per tal d’evitar unes instal·lacions que tenien molt poc suport social. Des de “Sóller on ets?”, amb altres entitats com el GOB o Amics de la Terra entre d’altres, es va iniciar una campanya per aturar-ho.

El megaprojecte d’ampliació del port ha presentat elements del podem definir com a “polítiques dels megaprojectes”, que foren tan comunes de la passada legislatura a les Balears. En primer lloc, suposava un fort impacte ecològic, per la conversió de part del Port de Sóller en un port esportiu. No eren només els impactes directes a les pròpies instal·lacions nàutiques el que era problemàtic, sinó sobretot que aquelles instal·lacions podrien generar impactes indirectes en el fràgil litoral de la costa de Tramuntana. Es tracta del que es coneix com a “efecte rebot”. En segon lloc, es denuncià la contribució d’aquelles instal·lacions a l’”elitització” de l’espai: en comptes fer-se per al disfrut de la major part de la ciutadania, el nou megaport es promovia per als membres de “l’alta societat”. En tercer lloc, s’apuntà el fet que la construcció d’un macroedifici -annex als nous dics i amarraments- marginaria als col·lectius que encara empram l’espai portuari, especialment els pescadors, que s’hi guanyen la vida. En quart lloc, es destacà el fet que els establiments comercials de les noves instal·lacions competirien negativament contra el teixit comercial del port. En cinquè lloc, es subratllà que les despeses més importants de les infraestructures portuàries havien d’anar a càrrec dels diners públics: ampliació del moll, enderrocament de l’edifici militar i de sa llotja, cessió d’espai militar, etc; mentre que la menor inversió i els majors beneficis s’entregaven a una empresa privada. I finalment, i de manera molt important, la campanya ciutadana destacà que aquell projecte va estar plegat d’irregularitats i decisions molt opaques.
Sortosament, l’edifici no es va construir en el termini previst: segons les bases del concurs havia d’estar enllestit pel 30 de juny de 2006. Aprofitant el canvi de color polític a les institucions autonòmiques i municipals, els col·lectius que havíem dut a terme aquesta campanya en contra de la construcció dels edificis del moll de marineria ens adreçàrem als seus representants, per insistir en que aturessin aquell projecte. Finalment, celebram l’anunci realitzat pel Conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt, pel qual s’anul·larà la concessió del moll de marineria. Aquesta decisió està encara pendent de l’aprovació per part del Consell Consultiu.

Soller on ets? aprofitam l’ocasió per recordar als representants de les administracions públiques que és urgent dotar de serveis als col·lectius de la mar, particularment als pescadors. En segon lloc, que la construcció dels edificis portuaris hauria de fugir dels criteris megalòmans del nostre passat recent i adaptar-se a una mesura més humana. Sense les perspectives de lucre privat es podrà aprofitar aquesta instal·lació per resoldre els problemes de fondeig i amarratge del port. En tercer lloc, tenir present que si es fa un edifici de dimensions humanes, l’activitat podrà revertir positivament en tot el teixit social del port, on hi ha un greu dèficit d’infraestructures socials.

Sóller on ets? aplaudim la decisió d’anular la concessió del megaport faraònic i restam a l’espera de quina serà la nova proposta. Insistim en opinar que la conversió del Port de Sóller en port esportiu -que pot ser canviaria i tot el seu nom per el de “Porto Suliar Nous”!- pot marcar la seva defunció i una important pressió sobre els ecosistemes costaners. Ara toca reviscolar el Port per a la seva gent.