El partit popular camina inexorablement cap a l’esperpent. José Maria Aznar, amaga amb tornar emulant Manuel Fraga Iribarne. Quan  després d’haver-se’n anat del pont de comandament Genovès, va retornar corrent en adonar-se que el seu vaixell estava apunt d’enfonsar-se. Amb Antonio Hernández Mancha, "exercint de timoner, en aquella època Aznar va fer els seus primers intents en l’ofici de confabulador i va contribuir a la caiguda d’Hernández Mancha". El 1988, Aznar -essent president del Govern Autònom de Castella i Lleó- va participar en la cada cop més oberta conspiració a favor del retorn de Fraga i va apostar pel debilitament del recanvi de Mancha, sense ni comptar amb la discreció que l’havia caracteritzat. Segons conta en el seu llibre el Successor, publicat el 1995 el periodista Raimundo Castor, aquest temps tenebrós per a Alianza Popular s’assembla cada cop més a la situació per la qual atravessa la dreta política. Si Fraga es va equivocar amb Mancha, ara hi ha un clamor al PP i als seus voltants contra Mariano Rajoy. La majoria de votants i simpatitzants conservadors desitjarien un canvi a la cúpula del partit, cerquen amb afany un candidat o candidata de major envergadura, però Rajoy s’ha tancat en un búnquer i confia en aguantar allà fins al final de la legislatura. No renuncia als miracles o simplement a una alenada de sort, intuint amb raó, que bona part dels seus votants s’estan passant a Rosa Díez. Ha emprès una guerra sense quarter l’exsocialista a la COPE, no entre Federico Jiménez Losantos, però sí entre Cesar Vidal.

Rajoy condemnà l’oportunista Rosa Díez a qui va dir: "als inferns amb Rosa Díez, discrep en la pràctica totalitat dels assumptes, no coincidesc en res." Però sí que hi coincideix quan presenta mocions contra el govern, mentre la nova consigna és taxativa per als periosdistes fidels a Rajoy com Federico Quevedo i Altres que diuen que s’ha d’acabar amb el partit de Rosa Díez. De totes maneres, el pitjor per a Rajoy és que després d’haver-s’ho begut i de ratificar Jaime Mayor Oreja com a múmero 1 de la llista al Parlament Europeu en un intent de frenar Rosa Díez, l’agraciat li ha tornat el favor amb un cop de peu al turmell  a la televisió de Losantos. Mayor Oreja va dir fa un parell de dies "jo no puc ser un adversari polític de Rosa Díez perquè tots dos defensam el mateix"; jo no acab de comprendre com Rosa Díez va poder militar al Partit Socialista durant més de 20 anys i no se’n va adonar que no era socialista, però sí que va estar exercint de "pixatinters" com molts d’altres aprofitats de la política, i que ara aquesta senyora d’un dia per l’altre s’hagi convertit en una defensora de la dreta, fins i tot combregant amb Mayor Oreja. Per cert, aquest senyor està diposat -amb l’aval europu que el blinda, sembla que a perpetuïtat- a muntar-li a Rajoy una rebel.lió  o a fer-li la vida impossible. Aznar per la seva banda segueix pressionant exhibint Maria San Gil que s’ha convertit per al sector més dur del PP en una espècie de màrtir del Marianisme.

La temperatura de la tensió no deixa de pujar fins a límits insospitats, el que està passant a Caja Madrid demostra que la batalla entre Esperanza Aguirre i Ruíz Gallardón és terrible, s’utilitza el ganivet i la baioneta i s’executa sense miraments. Rajoy ha intentat calmar-los a tots dos però, Esperanza no li ha fet gens de cas, ni Gallardón tampoc. El vaixell popular va a la deriva, l’espectacle que estan donant els seus principals dirigents provoca vergonya aliena. Sembla ser que don Mariano està perdent credibilitat dins els seu propi partit i entre els seus votants, un líder que diu ser alternativa i el que fa és sembrar pessimisme. Si no sap conduir el seu propi partit, difícilment sabrà governar un país.

Crec que Aznar que està planejant fer un cop d’estat i carregar-se a aquell que el mateix va nomenar a dit. Aznar pot ressuscitar i donar-li un disgust a molta gent del seu partit, en especial al propi Rajoy. Aznar investit Doctor Honoris Causa per la universitat CEU valenciana, no crec que aquesta universitat l’hagi premiat per la seva col.laboració en la guerra d’Iraq ni per les gàbies de Guantánamo, on fou també col.laborador.

L’altre dia vaig sentir  un tertulià que estava desitjant  que tornàs  Aznar per poder-li tirar les sabates velles que guarda.