Ja fa alguns anys que ho he estat cridant a viva veu: els esportistes de la vall necessiten el reconeixement que es mereixen! Tot i que també he de dir que seria de beneits el seguir ignorant a  molta altra gent enfront la qual ens hauríem de llevar el capell i que, malauradament, mai rebran les ditades de mel que es mereixen (imagino que l’egoisme del responsable de torn de qualsevol dels partits polítics de la vall no deixa veure més enllà del seu propi melic). Investigadors, cosidores, Entitats, associacions, professors d’escola... n’hi ha tants! Ara m’ocuparé dels esportistes.

Aprofito aquestes ratlles ja que, segons he pogut comprovar en primera persona, la veritat i sinceritat és incompatible amb la militància en un partit polític.

No vull deixar passar l’ocasió per llevar mèrit a la Regidoria d’Esports: aquest invent de “gala esportiva”, era imminent i tothom l’esperava. Personal i sincerament, jo no m’hi he posat mai al capdavant perquè no m’interessa guanyar votants per un equip en el que no hi crec...

La idea no és dolenta però jo, que no cobro per això, qüestiono les bases per tal de millorar (tot i que a dia d’avui, no han estat publicades enlloc):

1. Per què s’estableix un termini de votació de 2 setmanes? Està clar que per recollir el vot de tothom, 15 dies no basten.

2. Per què només tenen vot els clubs o entitats? I amb nosaltres, què passa?

3. Per què no es col·loca una paradeta a plaça durant el cap de setmana amb una urna oberta a tothom que hi vulgui votar? Després la urna que quedi al hall de l’Ajuntament per votar lliurement.

4. Què és això de “reservar-se el dret de reconeixement a les persones que consideri oportú per si no han estat escollides”? això sona a dictadura.

5. Com que “es retrà homenatge als esportistes que més hagin destacat durant l’any”? Això ha de servir per tenir un reconeixement per a TOTS els esportistes, sigui present o passat.

6. Aprofitant per recolzar als qui reclamen un lloc públic (als del casal jove, als de l’auditori...), per què no es fa un acte a un lloc on hi cabem tots? (ah!no! que no n’hi ha cap). Fins i tot hi podria haver una bacina per recollir fons i donar-los a qualsevol associació que ho necessiti.

7. Ja que té la consideració de “gala esportiva”, perquè no s’encarrega l’organització de l’acte als nins membres dels clubs esportius? Aquesta seria una oportunitat genial per justificar el pagament d’una entrada simbòlica de, per exemple 2€, destinats a finançar les despeses de l’acte (una berenar per tothom).

8. Per què només esportistes? A votació popular la persona a retre homenatge i premiar-lo, per exemple, amb el fer el pregó de les festes.

9. Com aquestes n’hi ha moltes més però no els faré tota la feina! Em fa la impressió  que aquesta és una forma sobtada i miserable de justificar els actes de la Regidoria d’Esports durant el 2008. Aquest any ha estat ple de fracassos (el torneig de futbol, el de bàsquet, el pavelló, la reforma del camp de futbol...), i amb aquest acte fet a corre-cuita es pensa que callarà les nostres veus. Quin ingenu!

Amb la idea de ficar-hi nins pel mig, no voldria ficar-me dins les competències de Joventut  i donar-li feineta a la “Regidora Jove”, que vostè em perdoni! Amb el gran èxit de “quedem els divendres...”, evitar que els nins “pul.lulin” sense rumb per la plaça (entre d’altres), ja en déu tenir prou..

Precisament i en defensa d’aquests esportistes reconeguts per tots nosaltres, aquesta gala no s’hauria de repetir amb aquest format. Per tots ells s’ha de fer una cerimònia com cal. Això no vol dir car, però sí es vol fer un acte, que sigui un reconeixement popular al nivell de la seva categoria esportiva i personal.

En “Miguelito” Nadal per la seva lleialtat i caràcter immillorable durant 20 anys, en Cristian per la seva pegada i pólvora, en Joan Puigserver per la seva fe, els fundadors del Joventut Mariana per la iniciativa, en Joan Llorenç per la dedicació al C.F.Sóller, els millors esportistes discapacitats per l’esforç, els foners per la tradició, els arquers per la innovació, els atletes, les ciclistes... no mereixen aquestes misèries.