S’olla (encara no) bull. Després de rebre moltes telefonades i missatges de diferents països arran del desastre de Sant Llorenç, només esperava llegir una opinió de Matias Vallés a “Diario de Mallorca” per confirmar el que tal vegada pareix fred però raonable. “El castigo del cielo” posa de manifest el que ja sabem, sembla que molts pocs, que venim acumulant anys de despropòsits, i ho remata en un altre article en Miquel Grimalt quan diu que es veia venir el desastre amb el que plovia.

Solidaritat va rebre fa anys un poblet colombià, Armero, on un volcà va provocar que quedàs baix terra i per tot el món vàrem veure com una nineta anava morint perquè no la podien treure del llarot, el que no es recorda és que les autoritats varen fer “mantener la calma y no se muevan” mentre que per sentit comú el poble s’havia d’evacuar.

Ara solidaritat és que esportistes vagin a fer net... com si qui fa feina de marger, cambrer o electricista no conti tant amb nom propi i més publicitat, hi van perquè principament s’ho poden permetre. Solidaritat quan és surrealista que gent dormi damunt matalassos a gimnasos quan tenim hotels a rompre. Com diu a “Diario de Mallorca” en Vallés, la “justicia” permet construir sense cap ni peus amb amenaces d’indemnitzacions si s’atura el que semblen tombes assegurades en cas de ploure o foc, i tot seguirà igual perquè algú ja pensa en el que guanyarà damunt el drama.

Hem perdut la memòria de com va la natura, i és ben trist el que ha passat però el problema és que no vegem que, per exemple, a Sóller tenim fetes de fa pocs anys una escola i una residència geriàtrica aferrades a torrents... S’olla encara no bull però el foc hi és davall.