Diari digital de la comarca de Sóller
Dissabte, 18 de noviembre de 2017   |   05:46
 
Enquesta  
Creus que les autoritats són suficientment contundents en la lluita contra la drogaaddicció?


Bastant
Poc
Gens
 
Opinió
28/04/2017 | 08:22
Ens ha deixat Guillem Alomar
Joan Oliver i Ramon

Ens acaba de deixar, dimecres passat, 22 d’abril, als 64 anys d’edat. Érem de la mateixa quinta, després d’una gran i llarga lluita personal amb el càncer, un home que no donava mai a tòrcer el seu braç, en Guillem Alomar i Columbram, persona emprenedora, bon pare de família, i millor amic.

Feia bastant de temps que no havia tingut el plaer de fer una xerradeta amb en Guillem... Per a mi sempre ha estat un bon amic, un bon company de treball i un bon interventor (els anys que va treballar al Banc de Crèdit Balear, a Sóller), a més d’un gran esportista i promotor esportiu.

En Guillem era una persona avançada al seu temps, amb àmplies expectatives de futur, el que el motivà a deixar el banc per dedicar-se a altres negocis. Fou un empresari polifacètic, vinculat, entre altres al món de la hostaleria (Hotel Llaüt, de cinc estrelles, a la Platja de Palma).

En Guillem, natural de Santa Margalida, fou un gran esportista i un gran promotor esportiu. Començà la seva trajectòria dins el bàsquet lluint els colors del Joventut Mariana, de Sóller, època en que va conèixer a la que després seria la seva dona, Maria Garau (tenint dos fills, en Jaume i na Marta), treballant d’interventor a la sucursal de Sóller, del ja desaparegut (absorbit pel Popular) Banc de Crèdit Balear, passant posteriorment a la sucursal d’Alcúdia, on deixà el banc per dedicar-se als seus propis negocis, locals i internacionals (Guinea), i a la política, de la mà de la UCD, l’any 1979, sent el promotor del Pavelló Esportiu d’Alcúdia, el fundador i president del Bàsquet Alcúdia, que es fusionà amb l’Aracena de Barcelona aconseguint l’ascens a Leb Or.

Fou promotor de la Televisió d’Alcúdia, de Tele Nord..., gran amic, amant de la gresca i molt bromista. Mai oblidaré el dia que anàrem a pescar oblades junts, crec que vaig vomitar les primeres farinetes que vaig prendre... no he tornat pujar a cap barca.

No podré oblidar mai aquells dinars, aquells sopars de companyonatge, al seu olivar, al cap d’amunt del Marroigs... La seva simpatia, la seva amistat, el seu “savoir faire”, el seu tacte i bon comportament com a company de treball...

Et trobarem a faltar, Guillem...

Què pugueu pregar molts d’anys per ell.
E.P.R.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a